Problemes amb l’aigua al nucli de la Bastida, problemes també a Cerc –en aquest cas, denuncien, amb un pou on s’haurien detectat nivells d’arsènic que no la fa apta per al consum–, problemes a la resta dels nuclis del municipi amb el subministrament d’aigua potable, la sempiterna manca de depuradora i un pla director d’aigües redactat però que no s’aplica, denuncia el grup municipal de Compromís a Alàs i Cerc. Així les coses, anuncien, el de l’aigua serà un dels temes que, previsiblement, es materialitzi al proper ple de l’Ajuntament d’Alàs i Cerc, apunten des del grup municipal de Compromís, des d’on ofereixen una mà estesa per elaborar una graella, un calendari, un grup de treball, amb què abordar qüestions urgents però en les quals “està tot per fer”. Com la de les aigües, puntualitzen.

A excepció del nucli de Torres d’Alàs, on el subministrament d’aigua potable s’obté des del torrent que baixa des de Bescaran, a la resta de pobles és deficient, denuncien des de Compromís. A la Bastida els veïns reclamen la construcció d’un altre pou, perquè durant l’estiu, en moments puntuals, s’ha de servir amb una cisterna (i s’hi afegeix el problema de les captacions il·legals), igual que a Ortedó, o al Ges. En el cas de la Bastida, els veïns s’haurien adreçat al govern municipal en un parell d’ocasions per escrit, sense haver obtingut cap resposta oficial.

Ni subvencions
“Tot plegat fa anys que dura, i encara no s’ha fet res per resoldre-ho”, denuncien des del grup municipal socialista. Això, insisteixen, malgrat l’existència “d’un bon pla director, elaborat per un enginyer de la Seu”, però que per aplicar-lo l’equip de govern municipal, liderat novament per Maria Carme Ribó (Junts), que repeteix mandat, “no s’ha mogut, ni tan sols per demanar subvencions” per afrontar obres com ara la depuradora de residuals. L’únic nucli que en té, ja ho apuntava el regidor i conseller comarcal Jordi Nadal en el ple de constitució del Consell Comarcal, és Alàs, que es beneficia de la infraestructura de la Seu. “En el cas de Cerc, les aigües residuals vessen directament al torrent i fa fàstic”. Per tant, l’Ajuntament reclama “si pensen actuar com marca la llei”. Als municipis cerdans i pallaresos, recorda, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està duent a terme infraestructures que a l’Alt Urgell passen de llarg. Més enllà del problema amb les aigües, des de Compromís lamenten la inacció generalitzada en la gestió dels afers municipals. A tall d’exemple, esmenten que l’equip de govern ni tan sols es va interessar per demanar els ajuts disponibles per retirar uralita susceptible de contenir amiant, ofertes des de la Mancomunitat d’Escombreries de l’Urgellet. El material s’amuntega a l’aire lliure des de fa molts mesos, posen de manifest, sense que s’hagi fet cap pas per retirar-lo.

La llista de mancances que denuncien des de Compromís a Alàs i Cerc continua per la falta d’actuacions en els cementiris o l’arranjament de les entrades als pobles. “A Cerc es va presentar recentment una brigada, però no sabem si tornaran ni amb quina periodicitat, i semblen arribar sense cap instrucció clara de què hi havien de fer, així que demanem tenir informació” al respecte.

El pla urbanístic apunta com a cavall de batalla del mandat

No serà l’únic cas, el d’Alàs i Cerc, d’entre els municipis alturgellencs, on la redacció d’un pla urbanístic sigui cavall de batalla dels pròxims quatre anys. Al municipi no n’hi ha cap i es fa servir el subsidiari de la Generalitat, exposen des de la plataforma socialista. El cas és, recorden, que només fa tres anys es va fer un intent de redactar un document, però finalment va quedar paralitzat. Per això, perquè els projectes no quedin a mig camí, els regidors de Compromís (tres: en van guanyar dos les passades eleccions municipals) s’ofereixen a establir una programació d’actuacions pendents i treballar plegats amb els quatre representants obtinguts per Junts. “Està tot tan endarrerit que difícilment ho podran abastar tot”, consideren. Posen com un altre exemple els estudis necessaris per saber com s’enfrontarien els pobles, nuclis aïllats, en cas d’incendi forestal. “Vivim en pobles molt connectats amb el bosc i si s’hi cala foc, no sé si ens entrarà fins al menjador”, es preocupa Nadal. Reconeix de l’equip de govern actuacions positives, com la recent reforma i actualització de l’escola de la Bastida, amb una subvenció  de la Diputació de Lleida (uns 96.000 euros). Però opina que no n’hi ha prou, “i limitar-se a aplicar subvencions no és governar, això ho pot fer qualsevol”, adverteix.