Coincidint avui amb el dia contra les violències envers les dones, la mediadora social de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), Elvira Geli, exposa que el nombre de casos de violència de gènere atesos s’ha mantingut en el darrer any.
Tot i així, destaca l’augment de l’assetjament laboral. Destaca la necessitat de fer més campanyes de divulgació a les escoles i donar a conèixer més els recursos que hi ha al Principat. També indica la necessitat que s’aprovi una llei específica.
¿Quants casos de violència de gènere han atès des de principis d’any?
Des del gener fins a l’octubre hem atès uns sis casos. Els derivo a l’equip d’atenció integral a la dona.
¿Quina ha estat l’evolució registrada en els darrers anys?
Més o menys els casos que hem tractat són els mateixos que els anys anteriors, entre quatre i sis per any des que es va crear l’equip d’atenció integral a la dona. Sí que és veritat que el perfil és el mateix. Penso que la crisi fa que la gent estigui molt nerviosa, que no és una excusa, arriba a casa i per qualsevol cosa peta. Es comença per una empenta i... La crisi és un factor que influeix.
¿Han aparegut situacions noves?
Voldria destacar el maltractament psicològic a la feina. L’hem anat registrant des de fa dos anys. Hi ha molta gent que té molts problemes a la feina, que són situacions de maltractament psicològic. Hi ha casos en què les dones reben insults, amenaces... I elles no s’atreveixen a anar a Inspecció de Treball, perquè el cap és amic de no sé qui, i tenen por que l’endemà es quedin sense feina, que no en trobin cap altra i que no es puguin mantenir. I no ho denuncien. Això és una llàstima. Perquè és un tipus de maltractament que no el tenim tan present però ara n’hem notat un increment. Es tracta de situacions des del punt de vista verbal, no físic. Sempre es parla de la violència en la parella però no gaire de la violència laboral.
¿Han registrat algun cas de violència econòmica?
No. El que he trobat és que en alguns casos l’home fa menys hores i passa més temps a casa i està més nerviós, que no és una excusa, i qualsevol cosa el molesta. Però homes que siguin mantinguts per la dona no n’he trobat cap. El que sí que he de dir és que en el cas del mobbing laboral tot són dones les que han vingut. Són persones que treballen en magatzems o botigues i a qui diuen que “si no t’agrada t’aguantes” i “si no, amb què donaràs menjar al teu fill”. Cal mirar alguna manera d’ajudar aquesta gent.
¿Calen canvis a les administracions?
No ho sé, perquè si vas a Inspecció de Treball et comenten que miraran el cas. Es desplacen al lloc de feina, però en aquell moment aquest senyor no li dirà res. És complicat de demostrar perquè és una paraula contra una altra. Perquè aquest assetjament sempre es produeix quan les dues persones estan soles. També s’aprofiten de la situació en què es troben algunes treballadores. Hi ha hagut casos en què la noia era mare, estava separada, l’exmarit no era aquí, no tenia família. Ha arribat un moment en què amb l’excusa de la crisi els empresaris se n’aprofiten molt. I això no és just. Perquè si una persona fa molts anys que treballa en un lloc i ara perquè hi ha crisi i més currículums prefereixes contractar-ne una altra que cobrarà menys, li fas la vida impossible perquè marxi.
¿Hi ha mancances en l’àmbit legislatiu?
El problema és que les dones no volen denunciar.
També les dones que estan a l’atur es troben amb més dificultats per respondre davant de situacions de violència de gènere.
Sí. En algun cas que he tractat, a l’hora de fer els papers per separar-se m’han dit: “I jo, ¿de què viuré?” Hi ha dones que diuen que no saben si podran aguantar o és millor tornar amb el marit. Hi ha dones que no poden viure soles per problemes econòmics i això és molt trist. Sort que ara les ajudes del Govern relacionades amb casos de violència de gènere s’han agilitzat molt.
Quan parlem de casos de violència parlem de violència física.
Sí. Els casos de violència psicològica passen més desapercebuts. Hem tractat situacions d’aquestes en parelles. Homes que arriben a casa i perquè el telèfon està posat d’una manera i no d’una altra llancen tota mena d’insults a la dona. I això cada dia. La crisi afavoreix molt que això sigui així.
També més hores convivint.
És clar. Potser si abans es passaven tot el dia fora no tenien temps de discutir. I, a més, perquè els diners no arriben.
¿I pel que fa a la resta de casos?
Adolescents problemàtics que no estudien, estan al carrer i maltracten psicològicament la mare. Aquest any els tipus de maltractament s’han diversificat. També hi ha dones que han patit situacions de violència de gènere per part de la parella que ja havíem tractat i que es tornen a trobar en circumstàncies similars. De fet, els maltractadors de vegades busquen un perfil de persona determinat.
¿I violència entre els joves? ¿Han detectat un increment?
No. Majoritàriament són gent que tenen fills adolescents o petits. Això no vol dir que no
n’hi hagi.
Aquestes situacions de violència acaben comportant problemes psicològics i d’autoestima en les víctimes.
Sí. Per això l’ADA es va queixar, perquè es va anunciar que hi hauria canvis en l’assistència psicològica a les dones maltractades que es dóna des del Govern. Després, el Govern va matisar que les enviarien a consultes externes.
No es pot permetre que es tregui aquest servei perquè aquesta gent necessita un psicòleg però no se’l pot pagar. I sobretot quan hi ha fills, necessiten també assistència. Espero que el servei es mantingui perquè en cas contrari no es pot permetre. I ara menys que mai. De fet, crec que hi hauria d’haver assistència psicològica gratuïta perquè hi ha molta gent que realment necessita un professional però no se’l pot pagar.
El moment de crisi és el menys indicat per fer retallades.
Aquestes retallades no hi haurien de ser. No ens podem permetre cap reducció de l’assistència psicològica. No podem jugar amb aquestes coses perquè és la salut d’una persona. Perquè si no es dóna suport a aquesta persona no sortirà mai del pou. I això és un peix que es mossega la cua, ja que aquesta senyora estarà de baixa, no podrà treballar, ho pagarà la CASS, i ho pagarem tots.
¿Caldria més campanyes de conscienciació?
A les escoles faria falta una mica més de divulgació. Fa anys el ministeri havia fet coses, però amb la crisi no n’hi ha ni per
a això.
¿Hi ha el perill que tots els avenços que s’han fet per conscienciar la població sobre la violència de gènere puguin fer un pas enrere?
Si a la joventut no se l’encamina millor, potser sí que hi haurà més maltractadors.
¿És suficient la informació sobre els recursos que existeixen relacionats amb la violència de gènere?
La informació hauria de ser de fàcil accés. A més, el nom de l’equip integral ja no acompanya. Hauria de ser més simple i que la gent sabés on trucar de seguida. Perquè la gent em truca molt desorientada. Caldria fer més difusió de tant en tant sobre el recurs, els telèfons. I també més divulgació entre els mateixos cossos de l’Estat.
Hem parlat de l’equip d’atenció integral a la dona. ¿Quina valoració fan del seu funcionament?
El servei funciona, aquell grup de professionals sí que escolta. Hi ha hagut assessorament jurídic i assessorament psicològic ràpid. Estem satisfetes amb el funcionament d’aquest servei.
¿A part dels casos de violència de gènere, quines altres situacions ha detectat l’ADA?
El que veiem més són problemes econòmics. La gent ens ve a demanar diners, com pot demanar les ajudes, es queixen que no se’ls han concedit ajudes i demanen què han de fer, ens demanen feina, si tenim borsa de treball...
“Lamento que de la violència de gènere només se’n parli una vegada a l’any perquè toca. Cal treballar el dia a dia”
Des del Consell General, els grups van anunciar que treballarien per l’elaboració d’una llei contra la violència de gènere. Tot i així, de moment no hi ha hagut cap més informació.
Ens van convocar per presentar-nos la iniciativa però mai més n’hem sabut res. És important que hi hagi una llei d’aquest tipus. Sobretot també pel que fa a la Batllia, perquè les coses vagin més ràpides. L’any passat no ens van dir res i suposo que aquesta setmana en parlaran tots perquè és la setmana que toca. Aquesta setmana tothom en parla i tothom vol fer coses, tothom vol arreglar el món.
¿Lamenta aquesta inacció?
Lamento que d’aquesta qüestió només se’n parli durant la setmana en què se celebra el dia internacional contra les violències envers les dones però després ja no se’n parli més. De la violència de gènere només se’n sol parlar una vegada a l’any perquè toca. No n’hi ha prou de fer conferències i tallers, s’ha de treballar en el dia a dia. Hi ha molta feina a fer. També he de dir que un dels problemes amb què ens trobem és la lentitud de la justícia. La Batllia ens va dir que agilitzaria els tràmits. Potser sí que van més de pressa, però hi ha parelles que fa dos anys que s’estan separant. I amb un fill pel mig. Això genera molts problemes i també porta a un altre tipus de maltractament, es passen el dia insultant-se per telèfon i posant-se denúncies. ¿Cal arribar aquí? A més, això també afecta els fills. Cal que la justícia vagi més ràpid.
¿Quin futur preveuen per al projecte de mediadora social, després de la retallada de la subvenció del Govern?
Per a aquest any ens van donar només un 20% del que ens van atorgar l’any passat. La feina l’hem fet igual. Ara som l’única associació de dones d’Andorra i és molt trist que no estigui recolzada pel Govern, perquè això no passa en cap país. Per l’any que ve, el projecte es reformularà i el seguirem fent, però abraçant més coses.
¿Comptareu amb el suport del Govern?
Esperem que sí. El projecte l’hem presentat. Si per aquest ens diuen que no serà per morir-se de riure perquè és una iniciativa que no existeix al Principat i crec que és una cosa molt interessant. El projecte de mediació funciona des de fa dotze anys i ara toca reformular-lo. Tot i així, la mediació continuarà perquè veiem que la gent la necessita. També tenim espònsors per finançar activitats com ara la cursa.
¿Quins projectes preveuen pel 2014?
Hi ha la reformulació del projecte de mediadora social, continuarem amb la mediació, amb la cursa –ens fa molta il·lusió perquè hi ha molta implicació i participació–. També organitzem activitats o xerrades divulgatives.
