Em caso... i del 2021 no passa!

Una dotzena de parelles es van casar a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell durant el 2019. La xifra, com es podria endevinar, va caure dràsticament durant l’any passat: només s’hi van celebrar sis casaments. Però amb la normalitat que pugna per tornar a la superfície, ni que sigui amb restriccions i mesures, la voluntat de dir-se “sí, vull” torna amb força i en els primers mesos d’aquest 2021 han estat cinc els casaments celebrats i tres tenen ja data propera. I les que puguin estar en perspectiva, perquè tot el paperam que s’ha de formalitzar als jutjats triga al voltant de tres mesos. Una revifada, un signe d’optimisme, i no sols en ares de l’amor sinó dels ingressos que les celebracions generen en diferents sectors econòmics, de floristeries a restauració.
Els casaments de l’any passat van començar a desfilar a partir del juliol, recorda l’alcalde, Jordi Fàbrega, que va oficiar la cerimònia en bona part dels enllaços. Ell se n’encarrega quan els contraients no demanen un altre regidor específicament, recorda, perquè la resta de membres del ple també poden casar. “Personalment m’agrada molt perquè suposa compartir un dels moments que la gent recorda al llarg de la seva vida”, confessa; igual que el moment culminant en l’exercici com a pediatra és el part. “Són moments tan íntims per a la família: sempre recorden quin era el metge, igual que sempre recorden a qui els va casar”. Amb aquesta càrrega de responsabilitat afegida, diu, procura agafar-se el temps de preparar-s’ho, de conèixer la parella, per fer una intervenció empàtica. “Perquè sinó finalment és un acte fred, es limita a llegir tres articles” legals.

Durant l’any acabat, però, les coses van haver de ser forçosament diferents, sense restar-li emoció a l’acte. “Amb mascareta, és clar, però sí, jo els he deixat fer-se un petó: al cap i a la fi són bombolla de convivència”, apunta Fàbrega, que en aquests moments, reconeix, “sóc menys estricte”.

Entre aquella mitja dotzena de casaments celebrats hi va haver moments de ben estranys. Amb no més de set convidats en algun cas. Vint-i-dos hi caben al saló de plens ara mateix respectant limitacions. I en una ocasió es va adaptar a una boda telemàtica: part de la família va presenciar el moment des de Colòmbia.

‘Festasses’ íntimes
L’excepcionalitat del moment va quedar palesa en casaments com el de dos integrants de la colla gegantera de la ciutat: en èpoques normals hagués estat multitudinària, una festassa. En plena pandèmia va ser íntima. Tot i que amb espai per a la sorpresa i la meravella: els nuvis van formalitzar la relació davant de la parella de gegants, convidada a la sala de plens.

Similar experiència -ninots a banda- va ser la celebració del matrimoni d’un treballador de l’hospital:  els companys no hi van poder accedir a la cerimònia però sí que van esperar la parella al carrer per festejar-los com l’ocasió demanava.