Coneix l’Skål Club des de sempre pel seu pare, que actualment n’és el secretari. L’anterior president, Raymond Joan, li veia futur i durant dos anys va treballar amb ell colze a colze. Va presentar una candidatura jove i amb dinamisme. I es volen fer sentir

Volen un Skål Club més transversal, com ho faran?
Amb molta feina i donant-lo més a conèixer. Recordem que som una associació sense ànim de lucre. Els membres de la junta tot ho fem de manera voluntària i benèvola. Nosaltres som una associació multisectorial dins del món del turisme. Tenim transport de viatgers, hotelers, restauradors, apartaments turístics... Som una font d’informació que potser hauríem de comunicar més i que s’hauria de tenir més en compte.

Bé, darrerament estan més comunicatius.
Amb el canvi de junta hem aprofitat per posicionar-nos una miqueta i donar-nos més visibilitat perquè és important.

Un altre objectiu és promoure l’Skål Jove.
L’Skål jove és una part de  l’Skål internacional, que és una associació de professionals del turisme que està a 48 països amb 183 associacions. L’Skål Jove està format per gent que encara està estudiant Turisme o Hostaleria o que comencen la seva carrera professional. Llavors, els pot servir molt per fer networking, compartir coneixements o fer pràctiques a Miami, Singapur o Hong Kong a través de la xarxa de contactes de què disposa l’Skål internacional i es beneficien d’un preu de quota més assequible. Això és acollir les noves generacions, que són el futur del turisme del país i que s’han de tenir en compte.

L’Skål està envoltat de cert misteri.
Sí, però al final no té res de misteriós. Som una associació de professionals del turisme, i el que fem és intercanvi d’informació. Fem moltes activitats: dinars-col·loquis, festes de carnestoltes, un sopar d’estiu i un  de Nadal. Als col·loquis convidem gent que té rellevància dins del món del turisme. Organitzem el Dia mundial del turisme, el 27 de setembre, i entre els objectius de la nova junta hi ha el de crear un nou format per fer-lo més popular amb la participació dels comuns, el ministeri i Andorra Turisme.

Sembla que l’Skål Club està a la part misteriosa perquè sempre ha sigut una associació sense ànim de lucre. Les persones que són a la junta no s’hi dediquen laboralment al 100%, a diferència de les patronals del sector hoteler. El canvi generacional a la junta s’ha d’aprofitar per usar les xarxes socials per atraure gent que es puguin fer socis. La pàgina web està tenint molt bona rebuda. 

Quants socis tenen ara?
Al voltant dels 80, però n’hauríem de ser 120, 150 o 200 tenint en compte que Andorra és turisme.

De les quotes de temporada, què en pensa?
Com a ciutadà, és inassumible rebre cada any 4.000 persones noves al país. Com a hoteler, necessitem aquesta mà d’obra perquè tenim aquesta demanda. Hem de trobar un punt intermedi que sigui sostenible per al país i adequat a les necessitats que té el sector del turisme i comerç.

Això va associat a problemàtiques com ara la manca d’habitatge.
Sí, i no només els temporers, sinó que tothom que viu a Andorra té dificultats per trobar allotjament. Sempre dic que ens hem d’asseure, parar, endreçar-nos com a país per saber cap a on hem d’anar. Per això crec que a nivell de les institucions és important que escoltin l’Skål per tenir aquest feedback d’informació de primera mà d’aquest multisector del turisme. 

I els escolten?
Ara comencem. La junta anterior va tenir contactes amb alguns grups parlamentaris. Ara hem iniciat un ronda amb els consellers de turisme de cada parròquia aprofitant que la majoria són nous perquè estableixin un contacte amb nosaltres. Això fins ara no es tenia en compte. També amb la Cambra de Comerç vam parlar del consell del sector privat del turisme. Creiem que hi hauríem d’estar presents o almenys que ens tinguin en compte.
Ens posem a disposició de totes les entitats i institucions públiques i privades perquè sempre és important l’intercanvi d’informació i opinions per fer avançar el turisme al país.

Equilibri entre turisme de qualitat i de quantitat. El cap de Govern ho deia l’altre dia al Congrés de turisme. Com ho veu?
Hem de ser coherents amb la situació del país, amb l’estacionalització, que cada vegada és menys però que encara existeix, i que tothom ha de tenir el dret de viatjar i de venir a conèixer Andorra. Sí que és cert que a la temporada d’hivern és més fàcil tenir un turisme més elitista i exclusiu amb un poder adquisitiu més elevat, però el mes de maig, què fem? Ens hem d’adaptar a totes les temporades. Anem cap a un turisme de més qualitat i més sostenible però també necessitem la mà d’obra qualificada per a això.

I costa trobar-la. 
La primera cosa que ens ha de sorprendre i és incoherent és que en un país que viu del turisme es tanqui l’única escola de management hoteler d’Andorra. Costa trobar personal qualificat. Al Lycée vaig fer cuina i restauració i em van anar molt bé, però no és management hoteler. Necessitem càrrecs intermedis i superiors per als nostres establiments, que avui en dia ens costen de trobar. I que a la Universitat d’Andorra no hi hagi estudis relacionats amb turisme en un país com el nostre...

Es podria captar talent de fora que es formés aquí i després es quedés a treballar?
Al final és crear un projecte de carrera. Amb uns ajuts o beques privades i públiques, captar gent amb ganes i talent i crear un pla de carrera a mitjà i llarg termini perquè es quedi a Andorra i pugui prosperar.

És una aposta.
I també com ho comercialitzes, que el que proposes sigui atractiu. I de la mateixa manera que el Govern aposta per atraure turistes, per què no inverteix a fer venir estudiants que després puguin ajudar el país i crear aquesta mà d’obra qualificada aquí mateix? És una aposta per la qualitat en el servei i en l’atenció al client. Seria un benefici per a tots. I l’Skål Club seria el primer a ajudar.