"No, nosaltres no en teníem ni idea, ningú no ens va convocar a cap reunió ni ens va informar prèviament", assegura amb fermesa la propietària d'una de les parcel·les quan aquest rotatiu li pregunta per aquesta reunió que l'alcalde, Joan Barrera, assegura haver mantingut amb els hortolans. Va ser una reunió a la qual, si més no, no van estar convidats tots i no tothom hi va poder dir la seva. 

Amb tot, a aquesta propietària la decisió li sembla en tot cas un mal menor. "Ens hem cansat de demanar una solució per aquells camins", insisteix, pels quals en els últims temps, des de que va entrar en funcionament el pàrquing d'autocaravanes, el trànsit d'aquests vehicles de grans dimensions és constant. Els esvorancs són enormes i la pols que aixequen les caravanes es fa inaguantable. Al seu hort s'accedeix precisament des del camí per on circulen aquests pesos pesants. Amb una freqüència que se'ls està fent molt pesada i que està alterant greument la tranquil·litat del que fins ara havia estat un remans de pau, una zona d'esbarjo i passeig. "Per aquí sempre deixàvem les portes obertes, però ara hem de cuidar de tancar sempre, per por que surtin els gossos i ens els aixafin", puntualitza. Si fa no fa, el mateix de què es queixen algunes veus, en aquest cas en el rebombori que es va generar a les xarxes en fer-se públic el projecte (per cert, no per part del consistori, que no havia fet pública l'adjudicació a principis d'abril d'una obra no precisament menor: costarà uns 250.000 euros). "Era encara un dels pocs llocs per on puc deixar les filles anar tranquil·lament en bicicleta", es plany alguna altra veu. 

Tornant a la interlocutora. A casa seva el convenciment és que el problema s'ha generat amb les caravanes: "Aixequen tant de pols que nosaltres abans fèiem vi amb el raïm que hi tenim, però ara és impossible, de cobert com queda de terra". Per això exigia una solució i l'asfalt no li era d'entrada tan desagradable. En una segona pensada, no obstant, comença a veure-hi els inconvenients: si el trànsit actual els obliga a vigilar els animals, com de difícil serà la convivència amb una circulació ja a una velocitat molt superior, en unes vies asfaltades que probablement atreuran més trànsit rodat? 

"Es perdrà absolutament l'essència de la zona", rebla una tercera veu, que posa en solfa una decisió presa "cotnra els estatuts" que regulen la comunitat de propietaris i fent-se preguntes sobre les "instàncies" que l'alcalde al·lega haver rebut per justificar la seva decisió. "Com pot parlar de dues comunitats de regants, si aquí només n'hi ha una? O és que també està comptant la de l'altra vora del Segre?", interroga, perplexe. Recorre també en aquest cas als estatuts dels horts, que tornava a consultar en conèixer la notícia, per apuntar que "hi ha un punt que estableix clarament que aquests són camins rústics i de servei per als propietaris dels horts, d'accès a les parcel·les, no per circular lliurement", i és en aquest sentit que considera que la decisió es pot recórrer. Més encara, i això ho recorda una altra interlocutora, fins ara el pas estava barrat amb una tanca que impedia els cotxes forans accedir pel camí principal. 

És un problema, reflexiona una altra veu, que ha generat el mateix Ajuntament, obligant les caravanes a sortir per aquest punt. Convida a anar fins a l'aparcament d'autocaravanes i comprovar que hi ha un senyal de prohibició que impedeix els vehicles sortir en direcció a Doctor Peiró, "com seria més lògic". No obstant, es queixa, els responsables municipals han optat per adreçar la circulació en direcció als horts. "És molt sorprenent i molt poc intel·ligent per part d'aquest ajuntament: qui es pensa que els votarà? els caravanistes francesos i alemanys?", ironitza un dels propietaris més crítics amb la decisió i incrèdul amb les promeses de l'alcalde que "només" s'asfaltarà el "camí perimetral" i que es mantindrà com vins ara "el caràcter de camins agrícoles, familiars i de passeig", fetes en resposta a les preguntes d'aquest rotatiu. 

En tot cas, no devien convèncer tant ciutadans com qui, també a través d'aquest mitjà, es manifestava "totalment en contra d'aquesta mesura, de debò que no entenc perquè s'ha de fer, perdem un encant per a poder caminar i que no sigui sobre asfalt", per concloure que "de mica en mica anem esborran la nostra història", una reflexió similar a la que d'altres ciutadans han anat manifestant a través de les xarxes socials.