Una taula rodona amb sis participants. Mare meva! Només que parlin cinc minuts cadascun. I, és clar, amb introducció oficial inclosa, el parlament, deia el moderador, el periodista Gabriel Fernández, de la ministra de Salut, Helena Mas... Doncs ja dit parlament era com molt adient per a l’ocasió, posant l’accent en les vides, històries i reptes de cadascuna de les pacients amb càncer de mama aixoplugades sota el color rosa, símbol de lluita, esperança i fortalesa.

Però, de fet ahir els protagonistes eren els sis participants perquè ara sabem qui són i a una mica com són. Des del director d’orquestra, l’oncòleg Josep Sabater, passant pel ginecòleg que opera alguns dels càncers de mama, Martín Espinosa, i que ja ens l’havien presentat quan es va iniciar la unitat d’oncologia mamària. Més desconegut era l’oncòleg que acompanya els processos de radioteràpia, Ignacio Toscas, i que explicava l’evolució d’aquest tractament que en 10 anys i depenent dels tipus concret de càncer de mama ha passat de durar 30 dies a 5. Increïble. Més coneguda era la psicooncòloga, Laura Medina, que parlava de pors i incerteses de les malaltes. I què dir de la més jove del grup, la infermera gestora dels casos, Marta Riu, que estava una mica nerviosa -i qui no ho hauria estat tenint en compte la bona entrada a la Llacuna-. Entre la gent, hi havia un bon grapat de dones amb o que havien passat la malaltia. I encara me’n falta un dels sis: la nutricionista Noemí Ruiz que col·labora amb l’Associació Andorrana contra el Càncer (Assandca) que juntament amb Salut i el SAAS organitzaven l’acte per commemorar el Dia mundial del càncer de mama.

Eren sis, sí, dotze mans per donar un cop de mà, cadascun des de l’expertesa, l’experiència i una bona dosi d’humanitat que bona falta ens fa. I si abans d’assistir a l’acte, una que vol ser previsora i avançar perquè la feina no s’acumuli, havia pensat en un titular més o menys adient tenint en compte el tema de la taula rodona, com ara Molts avenços i una vida, doncs la previsió se n’havia anat en orris perquè més enllà dels coneixements i dels nous tractaments, la sensació amb la qual hom sortia és el primer tast d’aquesta crònica que troben en el titular i que tant de bo aconseguís donar tranquil·litat a qui ahir, avui i demà som candidates a tenir un càncer de mama, una de cada vuit dones del país. Sí, una de cada vuit dones que ens podem trobar a l’autobús, la feina, el gimnàs... I que podem ser objecte de la valoració dels professionals esmentats i d’altres que integren l’equip multidisciplinari del SAAS que tracta cada cas que es presenta en la seva singularitat, com si fos únic, perquè “no hi ha dos càncers iguals”, deia Sabater, com no hi ha dues dones iguals.

Enguany han passat per les mans d’aquest comitè, que és el pilar de qualitat de qualsevol tractament una setantena de pacients també amb noms i cognoms, una vida, una història i molts reptes.