En comptes d’“electors”, “votants” o “electorat” i en lloc de “funcionaris”, “funcionariat”. Per què no dir “la població d’Andorra”, “la gent d’Andorra” o “les persones andorranes” en comptes de “els andorrans”; i per què no “direcció”, “presidència” i “secretaria” en comptes de “director”, “president” i “secretària”. I encara “repartiment” en lloc d’“actors”? Aquestes són algunes de les propostes de canvi de paraules i expressions que podem trobar a la Guia pràctica de llenguatge inclusiu i no sexista que ja es pot consultar al web de l’Institut de les Dones d’Andorra. Feia mesos que van anunciar-ne la publicació i ara ja la tenim entre nosaltres amb exemples d’allò més pràctics per a diferents àmbits d’ús.
Voleu dir que ens hi hem de mirar tant, especialment els periodistes? Doncs es veu que sí. Perquè tal com exposa la seva autora, Elena Aranda, el llenguatge no és neutral i si es vol aplicar de manera efectiva el dret a la igualtat de tracte i oportunitats cal fer passos cap a la utilització de paraules i expressions inclusives, no discriminatòries ni perjudicials, que modelin així el nostre pensament. Vaja, que hem de tenir aquesta eina pràctica de només 38 pàgines com si fos el nostre llibre de capçalera, ben a mà, per trobar pistes o simplement per acudir-hi en cas de dubtes sobre quin és el mot més adient perquè en comptes de dir que “un home i una dona volen fer una reserva per dinar” convé dir que “una parella vol fer una reserva per dinar”. L’objectiu és reconduir la manera d’anomenar una dona pel seu gènere o per la relació amb un home.
Però és clar, la guia també ens incita a ser “homes i dones transgressores”, contravenint la gramàtica com acabo de fer en la línia anterior, proposant-nos feminitzar les concordances. I per si no queda clar ho il·lustrem amb un altre exemple literal extret de la mateixa guia i ben proper perquè tenim eleccions a la vista. En comptes d’usar “els homes i dones andorrans convocats a votar” se’ns convida a fer servir “els homes i dones andorranes convocades a votar”. I també “senyors i senyores conselleres” en comptes de “senyors i senyores consellers”.
Però això no és tot, ah no, perquè dintre de la no-neutralitat del llenguatge i de l’ús d’un llenguatge no sexista, la guia ajuda a adonar-se de quins són els principals estereotips i trets lingüístics amb biaix sexista que podem canviar. I quines són aquestes paraules o expressions sexistes que menyspreen les dones? Doncs per exemple aquestes. Oi que sona diferent “home públic” que “dona pública”? O “governant” que “governanta”? Doncs això.
Una altra recomanació que se’ns fa des de la guia és fer servir amb molt de compte en l’àmbit de la comunicació informal o en l’escriptura ràpida a les xarxes socials les barres “/”, l’arrova “@”, la “x” i la “i”. No són signes lingüístics i a voltes en comptes d’ajudar dificulten la comunicació.
Passaria aquest text el filtre de la inclusivitat i del no-sexisme? Les lectores i els lectors ho hauran de dir.
