Prop d’un centenar de tractors, de l’Alt Urgell i la Cerdanya, col·lapsen l’accés a Andorra.
“Calents. Venim amb els ànims calents. Fa ja molt temps que no ens guanyem la vida. No ens la deixen guanyar, això és el més llastimós. Jo tinc 55 anys i als meus fills els dic que no facin aquest ofici. No ens podem guanyar la vida i potser és en part culpa, sí, d’una competència deslleial, però la major part és dels governants, de Brussel·les a Catalunya”. La llarga i contundent diatriba de Jordi, que s’unia a la mobilització des de Das (la Cerdanya) resumeix les raons per les quals quasi un centenar de tractors (a banda, els que s’hi sumaven en vehicles diguem-ne lleugers) s’apostaven a la rotonda d’Andorra, a la sortida de la Seu d’Urgell, on conflueixen l’N-145, l’N-260 i la C-14, les tres vies des d’on arribaven els pagesos en peu de guerra que van triar la connexió amb el Principat per expressar les seves reivindicacions. Alguna pancarta també les recollia, succintament: “Ens estan aufegant!”, resava alguna amb sorna ortogràfica; “Mort lo pagès, morta la terra”, augurava una altra.
Des d’abans de les onze del matí, hora fixada al punt zero de la protesta, van anar arribant, des del sud de la comarca de l’Alt Urgell per l’oest i des de la Cerdanya, per l’est. Els conductors, atrapats en el parany, es demanaven paciència a si mateixos. “Tenen el seu dret. Esperarem i no podem fer una altra cosa. Al final, tots mengem, a tots ens afecta”, reconeixia David des de dins del cotxe parat a la rotonda. Viatjava a Andorra per una reunió de feina inajornable. Tard sí que faria, previsiblement.
Des del punt de trobada, la comitiva enfilava cap a la frontera del riu Runer, on arribaven aproximadament hora i mitja més tard. Aquest era el punt marcat per fer una primera lectura del manifest Sense pagesia no hi ha Pirineu. “Ens hem reunit aquí perquè la pagesia ja n’està farta. Els governs ens volen fer llaurar al ritme que ells volen, sense tenir en compte la sostenibilitat econòmica de les nostres explotacions”, començava. “Exigim canvis que facin viable el nostre futur”, prosseguia, perquè “ens estan robant el futur, ens estan obligant a plegar”. Grosso modo, els punts enumeraven les queixes contra els tràmits burocràtics que han de fer i que consideren “desmesurats”. Per això el coordinador territorial de les comarques de muntanya del sindicat Unió de Pagesos, Joan Guitart, assegurava que “Estem fent de secretaris de l’Administració”. A més de demanar que sigui el govern català qui s’ocupi de la gestió de la fauna salvatge: “Cal un control, tenint en compte que, en un any, s’han produït 1.500 accidents de trànsit a la demarcació de Lleida vinculats a aquest tipus d’animals”.
Senglars, os i llop
En aquest sentit, Angrill hi afegia que amb una sobrepoblació de senglars i cabirols al Pirineu i l’anunciada arribada de l’os i el llop que arribarà pròximament, reclamen que els danys que aquests puguin causar al bestiar els pagui l’Administració.
Als motius de reivindicació se suma la demanda que es compleixi la llei de la cadena alimentària, dotant-la dels recursos necessaris. En opinió dels manifestants, expressada per Angrill, la manca de compliment acaba beneficiant les grans superfícies, “que s’estan carregant el sector primari”.
Acabada la lectura del manifest i les declaracions a la premsa, la protesta es va posar de nou en marxa en direcció sud. Passades les dues de la tarda i arribats novament a la rotonda, plantaven els vehicles pesants impedint que es mogués ni una mosca. A les quatre de la tarda, alguns conductors, sobretot els que es desplaçaven des de Barcelona, explicaven que portaven ja acumulant dosis de paciència durant més d’una hora en algun cas. Motors parats i portes obertes, conductors estirant les cames per les vies sense circulació. Algun camió girava cua ajudat en la maniobra per agents dels mossos d’esquadra. Fins que, cap a les quatre, s’obria una escletxa en la via que accedeix a l’N-145 des de la C-14. Algun conductor, en el parany, preguntava “i per què no han fet la protesta davant d’aquests?”, assenyalant la superfície comercial.