“Ens hem llevat i era tot calcinat”

L'incendi en si mateix ha estat "com tots", com la resta dels focs a què s'ha enfrontat en 39 anys i cinc dies com a bomber voluntari del parc d'Oliana. Però que s'enfilés per un lloc tan emblemàtic com el Roc dels Moros, i que tingués tan a prop els gravats del Roc del Rombau, el feia particularment dolorós. Això diu Jordi Pasques, després d'una tarda i una nit de lluita contra les flames. El propietari de bona part de les més de 120 hectàrees calcinades, Andreu Vilaginés, es dol òbviament de la visió de cendra que s'estén a la seva vista, però es congratula que les flames no arribessin ls voltants de Santa Maria de Castell-llebre. Per la part dels danys econòmics, especialment pel que fa a les finques de la seva propietat plantades d'ordi (unes trenta hectàrees, calcula), s'haurà d'esperar a les valoracions de la companyia asseguradora. El foc, recordem-ho, va ser provocat per l'acció -sembla que una avaria- d'una màquina agrícola en una finca propera, que treballava a les hores de màxima insolació. Un lamentable accident fortuït, però accident al cap i a la fi, es conforma Pasques. "Nosaltres farem reclamació perquè sabem que està assegurat; si no, no en faríem", apuntava Vilaginés.

El roc també és una zona molt freqüentada pels escaladors, amb vies que atreuen esportistes de primer nivell d'arreu -Chris Sharma, recordem-ho, en va senyalitzar algunes-. Per fortuna, la temporada no es reprendrà fins al setembre i fins aleshores hi hauria temps de netejar i sanejar la zona. Tot dependrà en certa manera del propietari.

A l'alcaldessa de Peramola, Gemma Orrit, els llagrimots li corrien cara avall en veure el desastre, relata el bomber voluntari (i activista cultural, entre altres coses). A la d'Oliana, Carme Lostao, l'incendi l'ha agafat a Àustria, en una jornada d'agermanament, i va avançar el retorn amb el primer vol des de Viena. El propietari dels terrenys deixava les claus del tancat que protegeix les pintures rupestres perquè algú s'hi enfilés així que fos possible, per comprovar-ne l'estat. "Des d'aquí baix m'atreveixo a pensar que no deuen estar gaire afectats", confiava Pasques a mig matí, mentre encara es mantenia la vigilància i les tasques per acabar d'apaivagar el foc. "De moment no ha pogut pujar-hi ningú encara i no en sabem", explicava en els mateixos moments Vilaginés. "Per la part de darrere del roc encara hi ha avionetes que han d'anar descarregant", continuava. "Carreguen aquí baix, a Tiurana, i van descarregant, però cap aquí, cap a Tragó i Oliana ja no s'hi veu res". El xoc del matí ha estat brutal, reconeix: "Ens hem llevat i estava tot calcinat, allà no hi ha quedat res més que la penya". La part obaga li semblava una mica salvada. Si més no, vist des de lluny, fins que els bombers el deixessin accedir. "Però bé, com ningú no s'ha fet mal..."

El foc es va iniciar sobre les tres de la tarda de diumenge, "en uns camps que segaven, que és com encendre dos milions de llumins", recorda Pasques. A banda, "feia vent, feia pla i després la pujada: va marxar depressa, cap al Roc de Rombau, i va pujar per les carreres, un pas que fa unes canals cap a dalt". Va provocar l'ensurt de Can Boix, així que hi van concentrar els camions i la feina de l'helicòpter, i finalment va tirar cap a Castell-llebre. A la Roca dels Moros hi ha les pintures rupestres, "però amb els prismàtics vaig poder veure que amb la vegetació quedaven resguardades". Encara sort.

La duresa de la lluita, explica el bomber voluntari, estribava en aquella roca vertical, on el foc s'enfilava per la vegetació, amb potència. Des de la carena va baixar pel darrere, per totes les canals de la Roca dels Moros. Sort de la nit, la baixada de temperatura va permetre apagar el foc gros. Durant el matí encara treballaven les avionetes. "Però l'eficàcia es dóna durant les dues o tres primeres hores, quan evites que s'escampi, sobretot quan bufa molt el vent", com era el cas, que s'hi suma a les turbulències provocades pel mateix foc i el retroalimenten. Durant el matí i fins a la tarda han continuat pendents que no revifi en cap punt.

Sobre les causes del foc, recalca que va ser un accident fortuït. "Què hi faràs? Mala sort". La vegetació, tan agafada a la roca, que l'incendi s'escampés no va tenir res a veure amb la descurança forestal, considera Pasques. "De fet, hi havia camps de cereals. El que s'ha cremat ha estat això i la vegetació de la roca, a banda d'una frangeta molt petita de bosc entre la plana i la roca". Sense treure-li'n gravetat. Una altra cosa, això sí, és com s'ataca l'incendi, adverteix: "Si aquí hem deixat cremar com allà, a Baldomà i Artesa de Segre, i ja l'apagarem, per a mi no és aquesta la manera. Ho pots fer en grans masses forestals, com al nord d'Europa o als Estats Units, on els parcs ocupen com mitja Catalunya i si cremen 5.000 hectàrees fa una bossa que servirà per altres espècies vegetals, animals, com tallafoc... però aquí no som país per fer aquestes coses".

Els bombers d'Oliana, tres camions, van ser els primers en arribar al lloc: van situar dos a la zona baixa i un tercer es va enfilar cap a Castell-llebre. "Tots, des dels comandaments fins als que porten els entrepans, hem fet un equip i això ajuda".