Segons els testimonis i la policia, l’home va aprofitar que un altre entrava a casa de la seva exparella per agredir-lo i accedir així al domicili, on sembla que va amenaçar els inquilins amb un ganivet i va destrossar diferents elements del mobiliari.

Ni l’acusat ni els inquilins del pis van comparèixer ahir davant el Tribunal de Corts, però els dos agents que el van controlar van relatar que en un primer moment havien rebut un avís perquè un home en estat d’embriaguesa estava trucant als timbres d’un immoble d’Encamp. Quan van arribar, i en veure el seu estat, el van acompanyar al que se suposava que era el seu domicili.
Quan els agents tornaven al despatx, van veure que l’home s’havia deixat diners al seient de darrere i quan van arribar a l’immoble per tornar-los-hi van sentir crits de socors i trencadissa. Quan els agents van arribar al domicili van poder veure que l’home trencava objectes i, segons el seu testimoni, sembla que duia un ganivet a la mà. Després, un cop controlat, va insultar els agents.
Per tots aquests fets, que considera provats pels diferents testimonis i també per les proves, el ministeri fiscal demana una pena de quinze mesos de presó condicional i 2.000 euros de multa.
La defensa, de la seva banda, discuteix que s’hagués proferit les amenaces amb el ganivet i en aquest sentit va exposar que no havia pogut qüestionar els testimonis i, a més a més, va constatar la “clara contradicció” dels policies, ja que van exposar que semblava que duia un ganivet però en tot cas no ho van poder confirmar al cent per cent. Per tant, considera que hi ha dubtes sobre aquest fet. Pel que fa als danys, creu que no estan prou quantificats i creu que en tot cas no serien superiors als 600 euros. Per això demana que la pena no sigui superior a dotze mesos de presó condicional.
La defensa havia presentat una qüestió prèvia, ja que considerava que no estava clara la titularitat de la propietat del pis, i per això creia que s’havia de des­estimar la reclamació. El ministeri fiscal s’hi va oposar ja que va exposar que ja fa temps que consta la documentació al sumari sobre qui feia la reclamació i que, per tant, es podria haver presentat la disconformitat anteriorment. De fet, durant la vista va comparèixer l’administrador i va reclamar uns perjudicis per valor de 1.480 euros.

Baralla
D’altra banda, el Tribunal de Corts va jutjar un jove que va agredir un altre i li va causar lesions al nas. El ministeri fiscal demana que la pena sigui de sis mesos de presó condicional, tenint en compte que l’acusat tenia menys de 21 anys quan van tenir lloc els fets i que, a més, la víctima ja ha estat indemnitzada.
La discussió se centra en el fet si va requerir o no tractament mèdic posterior a l’agressió. La fiscalia considera que sí, mentre que la defensa al·lega que no i vol que la pena no sigui superior a una setmana d’arrest nocturn. A més, va afegir que hi havia hagut una provocació prèvia de la víctima.
Finalment, el Tribunal de Corts va jutjar ahir dos homes que eren socis d’un negoci i que en el transcurs d’una discussió de feina es van agredir mútuament. Un va patir lesions a la cara i el trencament de les ulleres, que l’altre nega, mentre que el segon va acabar amb els lligaments d’un dit trencat i el primer assegura que no li va agafar el dit. És a dir, els dos homes reconeixen haver-se barallat però no admeten les lesions que va patir l’altre. Així, un afirma que l’altre acusat li va tirar un arxivador i que això li va provocar lesions a la cara i el trencament de les ulleres, cosa que nega el segon inculpat, que afirma que només li va tirar uns papers i el va agredir al cap però no a la cara. Pel que fa al trencament del dit, el que està acusat d’aquestes lesions exposa que no li va retorçar el dit a l’altre i que potser les lesions se les va causar durant l’agressió.
El ministeri fiscal demana una pena de sis mesos condicionals per al que va causar les lesions al dit i dos mesos per a l’altre, ja que manifesta que els danys de tots dos són compatibles amb el fet que un retorcés el dit a l’altre i que hi ha­gués també l’agressió amb l’arxivador. La defensa de l’acusat de causar les lesions a la cara del seu soci diu que no hi ha prova que el seu client li tirés un arxivador, ja que va concloure que aquest arxivador no consta enlloc. La defensa de l’acusat de trencar-li el dit a l’altre, però, vol l’absolució destacant que les lesions són compatibles amb el fet que se les provoqués durant el forceig.
Durant la vista es va posar en evidència que la relació entre els dos socis era complicada, ja que un acusava l’altre de les pèrdues que havia tingut l’empresa, d’uns 40.000 euros, arran d’uns pressupostos mal calculats. Aquesta situació es va anar fent més difícil fins al moment en què es va produir l’agressió.