Què ha de fer hom quan té una empresa que organitza esdeveniments i, a més, és un enamorat dels cotxes clàssics? Doncs crear el primer Classicar Andorra, és clar. Què, si no? Això mateix és el que ha fet Manel Angrill  a través de NaiMan Events, i aquest passat cap de setmana l’aparcament de Can Rodes s’ha convertit en el punt de trobada d’altres amants d’aquests vehicles. En total han estat 55 els cotxes antics que s’hi han inscrit, amb l’únic requisit que havien de tenir més de 25 anys d’antiguitat. N’hi havia d’esportius, berlines, totterrenys, i fins i tot alguna moto. Però la trobada no es va limitar solament a tenir els automòbils exposats perquè tothom els pogués contemplar, sinó que també van fer un parell de rutes pel Principat, dinars i una escapada a l’Espai Columba de Santa Coloma. Així que, com diu Angrill, ha estat un cap de setmana de “motor, gastronomia i cultura”. Què més es pot demanar?

A més, d’entre els participants “gairebé la meitat eren de fora”, especialment de Catalunya i el sud de França, així que, per haver estat la primera edició, es pot dir ben alt que ha estat tot un èxit. “La gent d’aquí està feliç”, comenta Angrill, “ja que no s’acostumen a fer aquest tipus d’esdeveniments”, i “la gent de fora també, perquè així aprofiten per fer una escapada al país”. Per tant, tots hi hem sortit guanyant.

I és que hem tingut vehicles “de tots els països, totes les classes i totes les marques”, i aquesta varietat “és el que ha enriquit encara més el Classicar”. Hi havia algun Seat 600, algun que altre Triumph TR6, un Lancia Delta Integrale o un Volkswagen escarabat, però totes les mirades se les va endur el Messerschmitt Tiger 500 del 59. Aquest “cotxe” –per dir-li d’alguna manera– és de fabricació alemanya, i la seva forma es va inspirar en les cabines de les avionetes d’aquells anys, ja que, de fet, l’empresa Messerschmitt feia bàsicament vehicles d’aviació. Així que aquest cap de setmana una autèntica i insòlita relíquia germànica s'ha deixat veure pel Principat. Espectacular!

Angrill està realment content amb el resultat de l’esdeveniment, i quan aquest matí encara els quedava tot el diumenge per gaudir ja estava pensant en la segona edició i en quines coses millorar. Explica que “des de ben petit m’han atret els cotxes”, i els que va veure i conèixer durant la seva adolescència eren dels 80 i els 90, que “són els que m’agraden”. Reconeix que “els d’ara no em transmeten res en especial”, no com els d’abans, que “et fan sentir unes emocions especials”. Perquè un cotxe clàssic no té solament una conducció diferent, “més autèntica”, ni una estètica captivadora i magnètica –que també–, sinó tota una història al darrere, tant la del vehicle en si com la de la persona que durant tants anys l’ha cuidat i conduït, i és gràcies a trobades com aquesta que fan que mai, mai, caiguin en l’oblit.