Novament, ahir va ser el primer dia sense l’obligació de portar la mascareta als espais exteriors urbans després de dos mesos d’haver rescatat aquesta mesura a causa de l’explosió de casos de Covid-19 que es va produir a finals de novembre. Ara bé, la primera impressió en sortir al carrer al matí semblava desmentir-ho perquè pràcticament tothom la portava i més aviat les mirades es clavaven en aquells que no la duien. Per precaució o perquè no s’havien assabentat de la mesura? Majoritàriament per precaució, afirmaven els ciutadans, la majoria dels quals coneixien els canvis en les restriccions.

Amb o sense mascareta, el denominador comú era que tots es mostraven contents per la relaxació de la mesura perquè era un indici de la millora de la situació sanitària. El Joan Baró era un d’aquests ciutadans que anava amb la mascareta ben posada. I doncs? Senzillament perquè “em va bé i estem acostumats”, tant que des de fa dos anys que no ha tingut cap problema respiratori, explicava, tot caminant per l’avinguda Meritxell. “No em fa res continuar-la portant”, deia, tot reconeixent, però, que estava content perquè “les coses van a millor, i això que aquí a Andorra no ens ha anat tan malament”. 

Per als fumadors ha estat “un gran alliberament”. Ho manifestava l’Asun Camilla, “encantada de la vida” per no haver de portar-la al carrer i que comentava que ara no s’ha d’aturar a treure’s la mascareta per poder fumar. De tota manera, creu que en treure-la “no acabarem mai amb la malaltia”. Tot i que ara la malaltia no és com al principi. Ho diu des de l’experiència d’haver passat la Covid fa poc. Només es va trobar malament dos dies “i la resta com una grip normal i corrent”. El Lluís també és fumador i ara, sense mascareta li va millor, tot i que encara la portava baixada. Ara bé, aprofitava la xerrada per mostrar la seva disconformitat que “s’hagi de comprar la mascareta més cara per accedir a certs llocs, com a l’hospital”. Per això es demanava si “la propera exigència del Govern serà portar una mascareta en forma d’escafandre de vidre”.

Deixant el capítol dels fumadors, a l’Àlex li sembla perfecte, però deia que només és un primer pas perquè voldria més: “que ho treguin tot ja”, també el passaport Covid. Vol que “ens deixin viure tranquil·lament”. I per il·lustrar-ho, es remetia a Dinamarca, un país que segons ell ha reconegut que “s’han equivocat amb tot, amb els confinaments i les vacunes” i ja no té cap restricció i s’ha tornat així “a la llibertat”, cosa que desitja també per a Andorra. Entre els ciutadans, hi havia qui tenia una explicació elaborada de la situació, com ara el Gustavo Ramos. Assegurava que dilluns mateix es va assabentar que no calia portar la mascareta a l’exterior, aprofitant la immunitat de grup que suposadament hi ha. A ell el que el preocupava és que per  tenir vigent el passaport Covid sigui necessària la tercera dosi. Li  sembla una exageració, tot i que creu que Andorra s’ha d’alinear amb els països veïns, però no  perquè serveixi per millorar la salut, sinó simplement perquè és necessària per viatjar.

Restauradors
Els restauradors, per la seva banda, comencen a respirar una mica més amb l’aixecament de les restriccions, sobretot pel que fa a l’aforament. Ho expressava la Mari Mar López de K - La Mar, a Callaueta. “Per a mi ha estat una empenta i una bona alegria perquè tinc un local petit amb un aforament de 28 persones i només podia tenir la meitat”. Les pèrdues fins ara han estat  incomptables: “cada mes anàvem perdent diners perquè teníem la meitat de la clientela, però amb les mateixes despeses a nivell de lloguer, de la CASS i de sous”, comentava. I  afegia que “hem anat resistint per no haver d’acomiadar ningú”. Més enèrgic es mostrava Jesús Capdevila, del bar restaurant l’Estela, a Baixada del Molí. “L’hostaleria ha estat el sector més matxacat de tots” després de dos anys de tancaments i restriccions. Celebrava que ja podia servir a la barra i també que a la zona de menjador ja no havia d’anar amb tants miraments de “si ara toco o no toco els clients”. Encara no li ha donat temps de treure la mampara que té a la barra, però tan aviat com pugui ho farà perquè això “dona més vida”. Quant al passaport Covid, els restauradors creuen que “no trigaran gaire a treure’l”. I és que, segons Capdevila, “si a baix no cal, la gent no pujarà”. O fins i tot pot passar que “com que allà no fa falta quan pugin aquí es pensin que  tampoc no cal”, exposava.