El Consell General ha aprovat per unanimitat l’allargament del mecanisme de les suspensions temporals dels contractes de treball (STCT) i de les reduccions de la jornada laboral (RJL) fins al 30 de juny per a aquells sectors que puguin patir l’impacte de les restriccions de la pandèmia de la Covid-19. Ara bé, el suport de tots els grups no va evitar que des de l’oposició es retragués al Govern “falta d’anticipació” i el fet de no poder fer aportacions a un text que s’ha tramitat per via d’extrema urgència i necessitat. Les mesures aprovades també inclouen prestacions per als treballadors per compte propi que es trobin afectats per les restriccions.

El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, ha justificat la necessitat d’aprovar la llei per poder preservar el “teixit social i empresarial i seguir protegint els assalariats” en un context de pandèmia on domina la incertesa. “Les dades indiquen que el virus segueix present i això ens obligarà a tenir capacitat de reacció els pròxims mesos”, ha argumentat el ministre en la seva exposició, reiterant que la decisió de tancar l’oci nocturn va ser “difícil i dolorosa”, però “absolutament necessària”. De la mateixa manera, ha defensat que l’Executiu duia a terme un “exercici de responsabilitat” portant a aprovació el nou projecte de llei que ha de permetre “minimitzar els efectes del tancament” tant per als sectors que es troben afectats actualment, com per als que puguin estar-ho els pròxims mesos.

Des de l’oposició, però, es considera que l’Executiu no ha estat prou previsor. “Malgrat el suport, cal tibar les orelles al Govern”, ha començat Camp, que ha recordat que si sabien que a final de mes expiraven els ERTOs i veient que la pandèmia repuntava, “es podia haver plantejat no entrar el text per via d’extrema urgència i necessitat i poder tractar l’articular amb més temps i cura”. Alhora ha afegit que “no ens podem permetre que les autoritats internacionals limitin l’accés a Andorra perquè som un focus de contagi. No ens podem permetre perdre una altra temporada d’hivern. Cal anticipar-se i no ho han fet”. Gallardo s'ha defensat dels retrets assegurant que “ni nosaltres ni cap Govern” té capacitat de saber-ho tot i ha assegurat que justament el que fa l’Executiu és “anticipar-se”, tot i que cal anar al dia a dia pels canvis constants que presenta la pandèmia. Les explicacions no han convençut Camp, que ha continuat amb les crítiques provocant la intervenció d’Espot amb un intens intercanvi dialèctic. “Més enllà de les grans proclames i de fer de professor d’escola, no sé què vol”, ha començat el líder taronja, per acabar recriminant-li que “no proposen mai res. Sempre es queixen, critiquen i criden però no sabem què haurien fet”, i reblar, “com que vostè tot ho veu, tot ho sap i tot ho preveu potser ens ajudaria a ser més previsors”. Finalment Espot ha assegurat que “no sap què fer i estic convençut que no ho hauria fet millor que nosaltres”.

Per la seva banda, la consellera general del PS, Judith Salazar, ha indicat que la situació epidemiològica ja “no és un cas imprevisible” i per tant calia “un exercici d’anticipació”. Igualment, ha lamentat el procés d’extrema urgència i necessitat perquè “o denota manca de previsió o de no voler integrar la perspectiva de les oposicions”. Per aquest motiu ha demanat que “per salut democràtica” es faci un esforç per tramitar els projectes seguint el procediment ordinari. En aquest sentit el ministre ha negat “cap voluntat” de deixar-los al marge, i ha recordat el treball conjunt i les “aportacions positives” fetes fins ara i ha insistit que la situació és d’urgència.

D’altra banda també s'ha aprovat una nova pròrroga de dos mesos de la facultat del Govern per establir restriccions per frenar la pandèmia. Tot i el suport a la mesura, des del PS s'ha demanat “pedagogia” a l’hora d’aplicar restriccions i actuar “pecant de prudència”. Per part dels grups que donen suport a la majoria, Carles Enseñat ha volgut defensar la gestió  de la pandèmia feta pel ministre Joan Martínez Benazet i ha lamentat les crítiques “amb ànim d’embrutar persones i equips humans que ho han donat tot”.

Govern defensa que les mesures s’han adaptat a l’evolució sanitària i que la situació és “d’extrema urgència”