Les dades facilitades pel ministeri de Salut en relació amb les malalties o infeccions de transmissió sexual (ITS) mostren un augment considerable des del 2018 al 2022 (les xifres del 2023 es faran públiques aquest primer semestre del 2024, segons va avançar el Govern). En un article d’opinió signat per la secretària d’Estat de Salut, Cristina Pérez, conjuntament amb representants del SAAS, de la Consulta Jove, del Servei Integral d’Atenció a la Dona i l’Institut Andorrà de la Dona amb motiu de la commemoració, avui, del Dia Europeu de la Salut Sexual, s’afirma que aquests cinc anys s’han multiplicat per quatre els contagis de sífilis, gonorrea i clamídia i s’ha passat de les 12 notificacions que es van registrar el 2018 a les 50 del 2022.

La més “habitual” –si se’n pot dir així– entre les d’origen bacterià és la clamídia, de la qual el 2022 es van notificar 35 casos, uns quants menys que l’any anterior, quan n’hi va haver 41, però molt per sobre dels 7 registrats el 2018, els 20 del 2019 i els 29 del 2020 (malgrat el confinament per la Covid-19). De gonorrea se’n van confirmar 15 casos el 2023, els mateixos que el 2019 i un menys que el 2020, però són tres vegades més que els cinc detectats el 2018. De sífilis no se’n va confirmar cap cas, encara que es té constància que se’n va tractar algun.

Aquestes són les dades dels casos confirmats per laboratoris. Ara bé, hi ha altres casos que no es notifiquen, i segur que n’hi ha més, segons apunta la doctora Cristina Royo, de l’àrea de medicina interna del SAAS, que és qui tracta aquests casos. Hi ha qui prefereix passar per una consulta a l’estranger per motius de privacitat, d’altres que es resolen a nivell d’atenció primària i altres per especialistes de ginecologia, per tant no tots acaben arribant a l’àrea de medicina interna del SAAS ni tots se sotmeten a una anàlisi per part d’un laboratori clínic. Així que les dades de què es disposa són aproximades i “no es coneix l’abast real” d’aquestes malalties, encara que ja s’ha començat a posar fil a l’agulla per resoldre a aquesta qüestió.

Val a dir que, més enllà de les ITS provocades per bacteris, també hi ha les d’origen víric, com és el VIH, el papil·loma o l’herpes, així com les causades per paràsits.

Sigui com sigui, però, la tendència que es dibuixa a Andorra va en la mateixa línia que a l’entorn: augment dels casos i disminució de l’edat. De fet, fins al 2006 aproximadament les ITS s’havien mantingut relativament estables, explica Royo, però a partir d’aquell moment va creixent i el 2014 es registra un “boom”. I una de les dades “preocupants” és la disminució de l’edat dels infectats. El pic ara està entre els 25 i 34 anys.
 

Més contactes sexuals
I a què es pot deure aquest increment dels contagis d’ITS? Doncs segons exposa Royo, un dels factors és l’increment dels contactes sexuals que faciliten diferents aplicacions informàtiques. Una altra explicació és la millora de l’eficàcia dels tractaments retrovirals, en el cas del VIH, que fan que es pugui viure sense desenvolupar la SIDA i sobreviure a la infecció, i això fa que es deixin d’utilitzar “barreres”. De la mateixa manera, també fa perdre la por a aquestes malalties els tractaments antibiòtics, per a sífilis, clamídia i gonorrea, que permeten eliminar la infecció. I finalment, Royo apunta al Chemsex, l’ús de drogues recreatives a l’hora de mantenir relacions sexuals que fan que es perdi la percepció de risc.

Sigui pel motiu que sigui, cal recordar que aquestes malalties “no són cap tonteria”, tal com assenyala Royo, i és que les conseqüències poden ser nefastes. Hi ha algunes infeccions que no es poden erradicar i caldrà conviure-hi de per vida (VIH o hepatitis B, per exemple), les seqüeles poden ser molt greus (la sífilis pot tenir afectacions al sistema nerviós central i causar ceguera o sordera, entre d’altres, i moltes poden derivar en infertilitat), a més de les molèsties que comporten per si soles i sense més complicacions.