Doncs sí, és més que probable que tinguem permagel a casa nostra. Així, com a mínim, és com ho indica la investigació que ha dut a terme Andorra Recerca i Innovació (AR+I) gràcies al cofinançament de la Unió Europea a través del programa Interreg Poctefa, i la primera part de la recerca va començar ara fa uns tres anys amb el nom de Permapyrenees. La zona d’estudi han estat els Clots de la Menera, a Grau Roig, i, tal com explica una de les seves investigadores, Anna Echevarría, “hem trobat una zona propera als 0 graus a 10 metres de fondària”, la qual cosa “ens fa pensar que efectivament hi ha permagel”.

Aquest projecte, però, no es limita únicament al Principat, sinó que també hi ha més zones d’estudi als Pirineus francesos i catalans, i ja fa uns mesos que va començar la segona fase, Permapyrenees 2, que també durarà tres anys. “Ara seguirem investigant la zona de Grau Roig”, comenta Echevarría, i “l’objectiu és veure si també hi ha roca gelada a les parets del circ glacial”. A més, també es farà una anàlisi de l’aigua per veure si té activitat microbiana i descobrir quina antiguitat té, “que podria ser de milers i milers d’anys”.

Però la pregunta que segurament es deuen plantejar és per què és rellevant saber si hi ha permagel o no, oi? Bé, doncs el director de la Fundació Kilian Jornet, Gerard Vila, que són els encarregats de la comunicació del projecte, ens la respon. Resulta que aquesta aigua que fa tant de temps que està glaçada “s’està començant a desfer a causa del canvi climàtic” i, per tant, l’espai que deixa entre les pedres “fa que es produeixin més despreniments, tal com està passant recentment als Alps, per exemple”. Per tant, la seguretat per a muntanyistes i escaladors pot dependre de saber si la zona és de risc o no.

Així que, ja ho veuen, com diu el títol del documental que acompanya la investigació, Allò que canvia sota els nostres peus, canvia la muntanya, i, com diu aquella coneguda dita, val més prevenir que curar. Ara solament ens queda esperar aquests tres anys per veure què descobreixen els nostres investigadors i, mentrestant, tant de bo no ens caigui cap pedra al cap.