El discurs de l’ambaixador espanyol, Carles Pérez-Desoy, pronunciat avui amb motiu de la festa nacional d’Espanya celebrada a l’Hermitage de Soldeu, no ha sigut especialment diferent del monòleg del curs anterior. Els punts principals: el possible futur Acord d’associació a la Unió Europea, les relacions transfrontereres entre ambdós països –amb especial atenció al Sistema Entry-Exit (EES)– i els afers migratoris, i la “posició compartida” respecte del reconeixement de l’Estat palestí.

Pel que fa a l’acord amb la UE, Pérez-Desoy reafirma que el posicionament d’Espanya, o la visió que en tenen al respecte, defensa que sigui no-mixt, ja que d’aquesta manera la ratificació de l’acord no ha de passar per “60 parlaments europeus”, tenint en compte els estats federals membres de la Unió, com Alemanya o Àustria. Això sí, recalca que “l’argument és jurídic i no polític”. D’aquesta manera, “simplificaria i facilitaria la tramitació”. Però aquesta posició contrasta amb la de l’altre país veí, França, que són partidaris d’una altra “opinió jurídica, però no soc el més indicat per parlar dels nostres veïns”. Tot i així, al discurs ha deixat constància que aquesta decisió depèn de la sobirania dels ciutadans andorrans, però equipara aquest episodi al del referèndum de la Constitució, de “tanta transcendència per al Principat”.

D’altra banda, respecte a la qüestió migratòria del país, Pérez-Desoy ha fet èmfasi en el Sistema Entry-Extit. Aquest té un període d’implantació fins a l’abril del 2026, no obstant això, el Principat està pendent de tancar l’acord amb la UE sobre la gestió de fronteres. Per tant, “és possible que l’EES no s’acabi aplicant al país”, ja que l’ambaixador espanyol “sospita” que s’acabarà firmant abans de l’abril. Però aquesta no és l’única qüestió en termes transfronterers del país, ja que també s'ha fet referència o memòria de la creació del grup de treball bilateral d’afers fronterers i migratoris. Aquest, segons Pérez-Desoy, “ens ha de permetre analitzar els problemes i trobar solucions”, això sí, “lluny de la demagògia i amb el diàleg com a base”.

L’ambaixador espanyol també ha aprofitat el discurs per recordar els “drames de Gaza i Ucraïna”. A banda de fer una crida per combatre el “pessimisme institucional”, ha celebrat la “posició compartida” d’ambdós estats respecte al reconeixement de l’Estat palestí. Alhora que “denunciem el terrorisme i demanem l’alliberament dels ostatges”.


La ‘flor y nata’ d’Andorra, i Espanya

L’Hotel Hermitge de Soldeu s'ha omplert de personalitats del Principat, especialment polítiques, per celebrar el dia més important del país veí del sud. La gran sala, on l’ambaixador espanyol ha declamat el discurs de benvinguda, estava plena a més no poder. No hi cabia ni una copa de xampany més. I un cop acabades les paraules, el banquet no s'ha fet esperar. O tothom estava esperant el banquet? Tant és. El cas és que el Día de la Hispanidad ha estat més que ben representat: amb pernil ibèric, croquetes, formatge manxec i pa amb tomàquet(?). Tothom semblava estar encantat i de bon humor. En un moment, fins i tot m'ha semblat veure que Carine Montaner i Pere Baró creuaven un somriure i una agradable conversa. Si ha sigut per culpa del xampany o pel fet d’estar tan lluny del Consell General, ja no ho sé. Però ha estat una escena divertida de presenciar. A més, al principi de l’acte, quan l’ambaixador rebia tothom diplomàticament, un pianista alegrava l’ambient d’una manera brillant. Crec que vaig veure el cap de Govern ballant un vals amb Ladislau Baró. O potser el que vaig beure va ser massa xampany?