Espot creu que el recurs contra el projecte de Grifols “no prosperarà”

“Puc dir de forma absolutament taxativa que no ens infon cap tipus de preocupació ni neguit”. Amb aquesta contundència es va expressar ahir el cap de Govern, Xavier Espot, en ser preguntat pel recurs administratiu que ha presentat el conseller comunal ordinenc, Enric Dolsa, contra el pacte de socis firmat entre el Govern i la multinacional Grifols. En la roda de premsa posterior a la presentació que es va fer ahir a l’Auditori Nacional d’Ordino del projecte per construir un laboratori de recerca en immunologia, Espot va garantir que “hem estat perfectament assessorats” des de l’inici, ja que “és un projecte de gran envergadura” i “teníem molt clar des del principi que no podia descarrilar pel camí”. Per això, “vam adoptar totes les prevencions i garanties necessàries, particularment en l’àmbit jurídic”.

El cap de Govern, que va defensar que un cop aprovats els canvis normatius necessaris amb el suport de tots els grups parlamentaris “excepte el d’una consellera no adscrita”, la proposta passa a ser “una decisió de país i no només del Govern”, i es va mostrar convençut que el projecte “està blindat des de la perspectiva jurídica” i per tant, “entenem que des de la perspectiva formal i de fons no té absolutament cap mena de possibilitat de prosperar”. Amb tot, va apuntar que el gabinet jurídic l’analitzarà “i respondrem amb la llei a la mà”, però va reiterar la “tranquil·litat” del Govern davant l’acció de Dolsa i fins i tot va reafirmar-se en el fet que la situació demostra “que darrere no hi ha una oposició al projecte en si, sinó que hi ha una voluntat molt minoritària de desgastar aquest Govern perquè saben que estem duent a terme un projecte que serà molt positiu i beneficiós”.

 

En la presentació, especialment dirigida a representants polítics de diferents institucions, així com a membres dels sectors de la salut, l’educació i la recerca, Espot va defensar que el Principat té “una legislació prou sòlida” per impulsar el sector de la salut i va recordar les lleis ja vigents, com ara la de drets i deures dels pacients, la d’òrgans, cèl·lules i teixits o la llei de tècniques de reproducció assistida. Totes elles “normatives capdavanteres i competitives que regulen aquests sectors sota estrictes directrius dels organismes internacionals”. A més, va avançar que tot aquest marc normatiu es completarà aviat amb el projecte de llei d’investigació en l’àmbit de la salut i la biomedicina i la firma del Conveni d’Oviedo.

El cap de Govern també va reiterar la confirmació per part de la Unesco que no existeix cap incompatibilitat entre la Reserva de la Biosfera i la construcció del laboratori, i va assegurar que “el centre de recerca és la pedra angular de l’aposta per la diversificació del model econòmic a través del sector de la recerca”. Per tot plegat va afirmar que el projecte “serà una realitat perquè no renunciarem de cap manera a un projecte beneficiós per a Andorra des de tots els punts de vista”.

 

Seguretat

Per part de la farmacèutica va intervenir el conseller delegat de Grifols, Víctor Grífols Deu, que va insistir en la seguretat del laboratori recordant que la companyia té més de 100 anys de vida i que en els 12 o 13 centres de recerca que tenen repartits arreu “no hem tingut mai cap problema. Si per alguna cosa som reconeguts és per una gran i molt estricta qualitat dels nostres productes”, va exposar, i va afegir que sempre compleixen “la legislació local i internacional”.

Grifols Deu també va explicar que feia 4 o 5 anys que la multinacional tenia la idea de muntar un centre de recerca immunològica “i no teníem la ubicació triada”. S’havien plantejat opcions com ara Barcelona, Irlanda, els Estats Units o la Xina, però tal com va relatar, les relacions teixides a l’inici de la pandèmia per impulsar les proves TMA van ser decisives. “Vam treballar molt bé, supereficientment, superdiligentment i en una reunió interna va sortir l’opció d’Andorra, perquè vam veure que era un lloc on es podia fer molta feina”, va detallar el conseller delegat, que va remarcar que tenien la voluntat de fer el centre “fos on fos”.

En aquest sentit, va deixar clar que “volem que sigui un centre de referència mundial” i va destacar que el Principat “és una ubicació privilegiada, tant per l’entorn natural com la connexió de fibra òptica així com la seguretat ciutadana”, per tant, “no tenim cap dubte que hem fet una bona tria”.

Grifols invertirà 25 milions d’euros per construir el centre que acollirà una cinquantena d’investigadors, a banda del personal d’administració.

 

El director del departament industrial de Grifols, Daniel Fleta, va explicar que ja s’han iniciat els passos perquè el laboratori sigui una realitat a finals del 2023. Així s’està treballant en l’avantprojecte, fent una llista de les tecnologies i les capacitats que haurà de tenir el centre, i també “estem fent una cribra d’empreses d’arquitectura locals amb les quals podrem treballar aspectes arquitectònics dels edificis”, ja que la voluntat és que la construcció “estigui plenament integrada en el paisatge i que a la vegada sigui un entorn de treball agradable”. A partir d’aquí s’haurà de fer el projecte administratiu, la sol·licitud de permisos i finalment es podran començar les obres.

Pel que fa al perfil de treballadors que hi haurà, va explicar que es comptarà amb un “gran investigador principal” que atregui talent, dirigeixi les activitats i la línia d’investigació, i es complementarà amb gent jove, formada, que vol fer un pas més en la investigació i que podran fer estades d’un, dos o tres anys, o quedar-se de manera permanent.