“El model constructiu que hem tingut fins ara, ja no només a nivell d’edificabilitat, sinó fins i tot a nivell dels materials que s’utilitzen i del que s’hi fa a dins o de si és més o menys especulatiu, requereix una revisió profunda”. Així ho va admetre ahir el cap de Govern, Xavier Espot,  que va remarcar que “no podem seguir per aquest mateix camí indefinidament perquè al final arribarem a un punt de no retorn” i ha arribat l’hora de “redirigir el timó”.

Espot, que va recordar que Demòcratres ja portava al programa electoral la modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, un text que malgrat que ha estat modificat puntualment en diverses ocasions “requereix una revisió molt més global”, va deixar clar, però, que “redirigir el timó” no significa “canviar de direcció” i va apostar per buscar “solucions ponderades i equilibrades” a la vegada que va carregar contra aquells que defensen “solucions maximalistes que no són bones solucions” i advoquen per aturar la construcció.
En aquest sentit, el cap de Govern, que va destacar que des de l’Executiu ja s’ha iniciat el treball per modificar la Llei del sòl, tot i que “de forma pausada”, perquè “és una llei molt complexa que impacta en interessos molt contraposats i que requerirà un treball participatiu”, va advertir que “dir ara aturem la construcció” significa que “no es faran pisos per comprar i vendre” però “tampoc es faran pisos per llogar” i “tots sabem la problemàtica que tenim en matèria d’habitatge”.

Així mateix, Espot va incidir en el fet que si es para absolutament la construcció “no podem obviar que una part de la nostra activitat econòmica i dels ingressos de l’Estat, particularment dels comuns, quedarà molt hipotecat”, un fet que “hem de tenir en compte”.

Precisament, quant a les administracions parroquials, el cap de Govern, que va insistir que “cal posar tots aquests elements damunt la taula”, va recordar el paper que juguen en matèria d’urbanisme. “Sense voler defugir de responsabilitats que corresponen al Govern, hem de ser conscients que el gruix de les competències urbanístiques recauen en els comuns i que ens agradi o no, això és així”, va remarcar Espot, que va admetre que tot i la tasca legislativa que es pugui portar a terme “mai podrem evitar que cada comú tingui cert marge de maniobra i llibertat a l’hora de decidir com es construeix a la seva parròquia i en quin abast”.

Per això, i conscient que una modificació profunda de la Llei del sòl requerirà una “bona dosi de debat, de consens i de mà estesa”, Espot va advocar per “asseure tots els comuns al tomb d’una mateixa taula per intentar fixar unes bases comunes”. I és que “no té massa sentit que alguns comuns pel seu costat limitin la construcció, que els altres ho facin en un menor abast i que d’altres deixin absoluta llibertat a l’hora de construir”, va continuar el cap de Govern, que va incidir en la necessitat de trobar uns mínims compartits per tothom. “Amb el benentès que cada parròquia té una realitat i una idiosincràsia diferent però a nivell de país hem de trobar un mínim comú denominador”, va insistir el líder de l’Executiu.

La superfície d’obra nova visada de gener a juny duplica la del primer semestre del 2021
La superfície visada d’obra nova ha assolit xifres rècord durant el primer semestre de l’any si es compara amb les dades corresponents als  mateixos mesos de l’any passat. En total han estat 200.279,33 els metres quadrats visats entre el gener i el juny del 2022. Es tracta de pràcticament el doble de metres quadrats visats respecte de l’any anterior, ja que de gener a juny del 2021 se’n van visar 104.139,06. De tota manera cal tenir en compte que va ser durant el segon semestre del 2021 quan es va disparar la superfície d’obra nova visada, assolint al cap de l’any la xifra de 368.759,89 metres quadrats. La dada més elevada de construcció nova es va donar el mes de març amb 57.101,68 metres quadrats, seguit del juny, amb 48.906, i l’abril, amb 33.424,72. El maig, amb 11.163,50 metres quadrats visats, va ser el mes amb la xifra més baixa.

Aquest augment progressiu de l’obra nova visada succeeix en un moment en què el sector de la construcció sembla immers en una carrera sense aturador pel que fa a edificis de nova construcció, ja que la superfície visada corresponent a obres de reforma i d’ampliació se situen per sota. Així, enguany han estat 68.651,65 metres quadrats d’obres de reforma, mentre que el 2021 en van ser 93.998,99. També han disminuït les obres d’ampliació, de manera que si de gener a juny del 2022 s’han visat 8.305,59 metres quadrats, en el mateix període de l’any passat se’n van visar 11.913,48.

Cal recordar que si mirem la mitjana de l’obra nova visada entre el 2004 i el 2020 veiem que cada any s’han visat uns 270.000 metres quadrats. En aquest sentit, cal recordar que des del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA) es va considerar el 2021, en valorar la superfície visada d’aquests 17 anys, que aquesta mitjana seria un bon punt d’equilibri.

Finalment, i amb relació als enderrocs, la superfície visada ha estat de 699,59 metres quadrats el primer semestre del 2022, molt per sota dels 2.083,57 del primer semestre del 2021.