Espot es cola al menjador de casa

El cap de Govern ha respost aquesta nit 25 de les 350 preguntes que des d'ahir i fins avui a la tarda li han plantejat els ciutadansper correu electrònic, seleccionades segons criteris d'interès general. Una bateria de qüestions que abraçaven des de les mesures econòmiques per fer front a la crisi, amb especial inquietud per les suspensions temporals del contracte, fins a les successives fases de desconfinament, passant pels imminents tests massius i els dubtes que en genera l'origen (xinès) del material, per acabar amb les perspectives de reactivació. Un experiment comunicatiu que havia d'allargar-se una hora i que s'ha enfilat fins als 90 minuts.

Probablement, una de les preguntes clau de la nit ha sigut la que ha plantejat Àlex Navarro, quan ja portàvem mig programa llarg: què passarà més enllà del 31 de desembre amb els treballadors que s'hagin acollit a una suspensió temporal del contracte de treball? L'empresari, l'haurà de readmetre en les condicions anteriors? El podrà acomiadar sense indemnització? El cert és que no es tracta d'una qüestió que el ministre Eric Jover no hagi contestat unes quantes vegades des que es va començar a desgranar el segon paquet de mesures. Però es evident que els ciutadans ho viuen amb lògica inquietud. Així que Espot no ha eludit la resposta: el treballador en qüestió no podrà ser mai acomiadat durant el termini de vigència de l'ERTO, va insistir, i s'hi reincorporarà efectivament en les condicions anteriors. A partir d'aleshores, però, en podrà ser efectivament acomiadat. Això sí, només per motius disciplinaris, prèvia la indemnització corresponent en cas d'acomiadament no causal, i finalment per motius econòmic, després de la preceptiva fiscalització per part del departament de Treball. Mai podrà perdre la feina per motius de força major derivats de la crisi sanitària.

És cert que falten set mesos perquè ens trobem en aquesta situació, però la resposta no deixa de ser pelet inquietant per als assalariats que acabin acollint-se a un ERTO i potser per això Espot ho va voler compensar recordant algunes de les bondats de la nova figura: ho va fer arran de la qüestió que li va plantear Maria del Mar Illalba: per què els lloguers, en cas de suspensió temporal del contracte, només es veuran reduït en un 20%? El cap de Govern va insistir aquí en la vocació social de les retallades, que no aniran més enllà del 20% en el cas de les nòmines per sota del salari mtjà. Es tractava, diu Espot, de preservar la capacitat adquisitiva de les rendes més baixes, així que per sota dels 2.100 euros -el topall del salari mità- un treballador que pateixi un ERTO veurà reduït el lloguer en un percentat superior al de la retallada de la seva nòmina. De fet,  i segons aquesta lògica, encara hi sortiria guanyany... si tota la despesa mensual d'una família es limités al lloguer, és clar.

Els ERTO, en fi, també generen òbviament dubtes del costat de l'empresari. A Josep Vendrell, a qui d'altra ha correspost l'honor d'haver encetat el torn de preguntes, li amoïna especialment la paperassa que hauran de gestionar empreses com la seva, amb menys de cinc  treballadors i sense un departament de comptabilitat -el 90% de les raons socials del país, ha indicat-, i que les suspensions temporals no es poguessin aplicar de forma retroactiva a partir de l'1 de maig. El cap de Govern ha recordat que els tràmits seran especialment àgils, sobretot en el cas de les empreses que ja hagin suspès l'acitivitatm cas en el qual faran prou a presentar la sol·licitud, que el lapse de temps entre la sol·licitud i la resolució serà "molt curt", i que en qualsevol cas és obligació i responsabilitat de Treball comprovar que una mesura tan gravosa per al treballador compleix tots els requisits legals.

En aquesta mateixa línia, Josep Rufava ha plantejat un cas interessant: què passa amb les empreses que reobrin de seguida que el seu sector ho tingui permès, però que hagin de tancar al cap de cert temps perquè baixi el volum de feina? Podran aplicar susensions temporals a la plantilla? Espot ha remarcat de nou aquí el que Jover i també el ministre d'Economia, Jordi Gallardo, han explicat repetidament des de fa quinze dies: els ERTO i les reduccions de jornada són un mecanisme "flexible" i ad hoc per aquesta situació de crisi derivada de la Covid-19, que es podran aplicar des de l'1 de maig i com amolt fins al 31 de desembre. Si una empresa experimenta una davallada d'activitat tan "important" que l'obligui a tancar s'hi podrà acollir sempre, és clar, que es compleixin els requisits legals, ha conclós.

La situació en què queden els autònoms també ha sigut objecte de qüestions com la que ha plantejat Òscar Ortiz, especialment tècnica però amb una inqüestionable lògica internna: vist que als ajuts d'entre 500 i 1.083 euros previstos per la segona llei de mesures urgents tan sols s'hi podran acollir els treballadors per compte propi que cotitizin entre el 25 i el 100%, en quina situació queden els que, cotitzant el 125%? Per què la llei els exclou d'aquesta prestació? Segons Espot, es va considerar que els autònoms que cotiten el 125 i el 137,5% "ha tingut una xifra de nogoci més elevada i disposen per tant d'un patrimoni, uns estalvis o un coixí que fa que possiblement no necessiti aquest ajut". Això, com a principi general. El cap de Govern també ha recordat que la llei inclou altres 21 mesures destinades específcament en aquest col·lectiu, més enllà de la prestació directa, però ha admès que la situació podia no haver sigut els últims mesos tan "folgada", així que ha obert la porta a "analitzar la casuística" i a "retocar les decisions preses", perquè aquesta crisi és "dinàmica" -això ho ha repetit mitja dotzena de vegades- i la predisposició del Govern és "plena".

Transparència vs privacitat (a compte del crèdits tous)

Sense deixar les mesures urgents aprovades pel Consell, en aquest cas les del primer paquet, Esteve López ha inquirit pels motius que han dut el Govern a no fer públics la "relació nomimal" dels beneficiaris dels crèdits tous avalat pel Govern, per complir amb el lloable criteri de transparència que s'ha marcat l'executiu a l'hora de gestionar aquesta crisi. Espot, atenció, no hi ha tancar definitivament la porta, però ha matissat que es tracta de trobar el fi equilbri entre la transparència i el dret a la privacitatt dels empresaris, "i que es tracta d'una informació de caràcter sensible que la persona que passa per dificultats potser no té interès que surti publicada al BOPA". Això no contradiu segons Espot ni la "legalitat" ni l'"oportunitat" dels ajust, ni tampoc el compromís del Govern de sotmetre els ajuts al Tribunal de Comptes perquè verifiqui si s'han complert els requisits en les adjudicacions. El cap de Govern ha admès que prestacions com les beques sí que es publiquen al butlletí oficial, però no en canvi els ajuts socials, "precisament per presevar la intimitat dels beneficiaris".

L'hora i mitja que el cap de Govern ha dedicat a respondre els ciutadans, a bon ritme, un to pròxim, quasi familiar i amb una notable agilitat de paraula, ha donat per a preguntes d'alta volada financera, com quan Ignasi Mañé li ha demanat pel calendari d'ingrés a l'FMI: "Tot fa pensar que l'any en curs es podrà materialitzar l'adhesio", ha augurat. I l'ha qualificat com una ""absoluta necessitat" perquè "ens aportarà una xarxa de seguretat quant a mecanismes de finançament. De fet, ja hi havíem apostat abans de la crisi sanitària i per això mateix el 3 de gener en vam tramitar la sol·licitud formal". La situació de les parapúbliques també ha sigut objecte de preocupació per part dels ciutadans. En aquesta ocasió, Rosa Villalba i Carme Vilana, amoïnades pelr rumors que es pugui provatitzar una part de FEDA i d'Andorra Telecom. Espot ha sugut en aquest cas rotund com poques vegades al llarg de la nit: "No hi ha cap voluntat de vendre-les, ni a curt, ni a mitjà, ni a llarg termini. Les coses hauren d'anar molt més malament perquè ens plantegéssim una solució tan dràstica", ha assegurat. Més encara: "El Govern no ha dit mai que vendria les parapúbliques, que generen d'altra banda uns bons beneficis que reverteixen en les arques públiques i no hi ha en aquest moment necessitat ni tan sols de contemplar-ne una eventual privatització".

I acabarem el bloc econòmic amb una qüestió per comparació quasi anecdòtica, que afecta un sector molt concret però que segurament interessarà tots els ciutadans (i ciutadanes) que han vist com aquest mes i mig el cabell els creixia de forma més o menys anàrquica i que adquiria uns volums i unes proporcions inèdites des de feia anys: Noemí Ruiz li ha demanat directament i específicament si les perruqueries obriran a la 3a fase. És a dir, el 18 de maig. En el seu cas, per motius de supervivència més que estètics, perquè els ingressos de la família -pare, mare i els quatre fills- depenen de la reobertura d'aquest sector. Espot, en fi, ha admès que es tracta d'un servei "semiessencial", especialment en el cas de les persones dependents, però ha recordat el cas d'Espanya, on inicialment es va permetre que obrissin, inclosos entre les activitats considerades essencials, però que finalment es va tancar pel risc de convertir-se en un focus de contagi. A la segona fase, prevista per al 4 de maig i que afecta bàsicament el sector de la construcció i professions afins, "no es contempla", però per a la tercera, a partir del 18, "no ho descartem", ha dit, "amb unes mesures de seguretat i de distanciament, això sí, específicament concebudes per al sector i que ja ens han començat a fer arribar".

Tampoc a'ha mullat el cap de Govern més enllà del qie ja ens havia dit la ministra Vilarrubla sobre un posisble calendari de reobertura escola. Ho ha fet a pregunta de Maria Sureda. Espot ha insistit que la data de l'1 de juny tampoc "no és segura", que podria ser després, però també abans, sempre segons l'evolució de la corba epidemiològica, que l'educatiu va ser el primer sector a tancar, precisament perquè constitueix un vector de contagi molt important", i que en qualsevol cas un hipotètic retorn a l'escola no serà tornar a la situació prèvia a 13 de març, tot i que les mesures concretes que s'hi implementaran encara no s'han decidit.

Dos moments tensos (i un de lluïment)

Si bé Espot ha mantingut al llarg de la compareixença un nivell d'aplom considerable, hi ha hagut dos moments en que ha vacilat. El primer, probablement per l'excès d'entusiasme amb que ha defensat la necessitat de les vuit administracions públiques -el Govern i els set comuns- quan se li ha plantejat si mantenir-les en un país de 80.000 habitants era "viable i sostenible". Espot ha sigut contundent, potser massa i tot: "La crisi sanitària ha evidenciat la necessitat de totes les administracions públiques, particularment dels comuns, la més pròxima als citadas i que han tingut un paper essencial, amb una feina sovint silenciosa i imprescindible", ha assegurat. "Té molt de sentit que existeixin i que continuïn existint", ha insistit, amb una única concessió: "Aixo no treu que ara mes que mai hagin de fer un esforç per ser més eficients, per no interferir en les competències d'altres administracions, i per implementar unes polítiques d'estalvi i contenció". On s'ha mostrat menys contundent -de fet, quasi insehur- ha sigut quan Ricard Riba s'ha interessat per la fiabilitat dels tests d'anticossos d'origen xinès que es començaran a practicar de forma massiva a partir de dimecres, després que l'Índia suspengués fa tres dies una campanya similar amb tests també xinesos. A diferència del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, que aquest mateixa tarda afirmava que havia arribat "en perfectes condicions" i que es mostrava especialment optimista respecte a les proves de sensibilitat i d'especificitat a què estaven sent sotmesos als laboratoris de l'hospital, Espot ha admès que "no puc donar una resposta taxativa" i ha afirmat que "hem fet tot el que estava al  nostre abast per commprovar que son fiables. es proves estan donant bons resultats, però és que en tot cas no hi havia gaires alternatives. Hem de ser prudents..."

El cap de Govern ha recordat a pregunta d'Elisabet Montero, en fi, que a partir d'avui mateix l'hospital ha revisat els protocols i que es permetrà com a regla general la presència d'un acompanyant a la sala de parts, i ha tingut una concessió personal a compte d'una pregunta de Daniel Rey: "Quan sen va a dormir, pensa, per què m'ha tocat a mi? O quin gran repte que tinc al davant?" Més que una pregunta, era un regalet, i Espot ho ha aprofitat: "Ni una cosa ni l'altra. No ho veig com una fatalitat, tot i que en algun moment sí que pugui pensar que una mica de mala sort sí que he tingut. També he tingut moments de tristesa, fins i tot de desànim, però ràpidament els faig de costat perquè és en moments d'especial dificultat com aquests quan el ciutadà espera dels poders públics una actitud a l'alçada de les circumstàcies. No podem defallir".