Diari digital d'Andorra Bondia

Esquí el dissabte i platja el diumenge


Escrit per: 
Agències


El canvi climàtic farà que cada cop sigui més freqüent que en un cap de setmana es pugui esquiar dissabte en una de les estacions del Pirineu de Lleida i l’endemà diumenge prendre el sol en una platja de la Costa Brava.

I és que les hipòtesis que tenen els científics indiquen que les estacions de l’any, tal com ara les tenim concebudes, podrien canviar la seva forma de ser i les nevades es podrien concentrar més a finals d’any i allargar-se fins ben entrada la primavera. Per contra, l’extrema calor de l’estiu faria defugir els turistes de prendre el sol a la costa. Experts d’alta muntanya i costa i empresaris turístics han comentat com preveuen que serà l’afectació del canvi climàtic.
Quan es parla de canvi climàtic s’acostuma a relacionar directament amb l’escalfament global, i de fet aquest és un dels factors més importants d’aquest fenomen, però no l’únic. Així ho creu Lluís Camarero, el científic responsable del Centre de Recerca d’Alta Muntanya i també membre del Centre d’Estudis Avançat de Blanes, tots dos dependents de la Universitat de Barcelona (UB). És un fet constatat que les grans geleres del Pirineu ja han desaparegut gairebé totes, exceptuant-ne algunes com la del massís de l’Aneto i la Maladeta, (la Ribagorça, Franja de Ponent), però tot i així any rere any va perdent metres.
Això no obstant, Camarero assegura que durant els darrers dotze anys la mitjana de temperatura del Pirineu està en descens. Una dada que sorprèn a priori, però si es compara amb la mitjana dels darrers 200 anys es pot comprovar com la tendència és a fer més calor.
En aquest sentit, Camarero destaca que un dels factors que els humans podríem arribar a percebre a curt termini és un canvi en l’estacionalitat; és a dir, que la temperatura mitjana de l’any no variï però sí que arribi a canviar la distribució d’aquesta temperatura al llarg dels mesos.
D’aquesta manera, Camarero apunta que és possible que a la llarga el canvi climàtic pugui arribar a provocar un desplaçament de les estacions, de manera que l’hivern començaria més tard i l’estiu s’allargaria fins ben entrada la tardor meteorològica. Aquest fet, traduït en el dia a dia d’un territori com els Pirineus, pot arribar a condicionar significativament diferents aspectes socioeconòmics de la zona.

sort de la neu artificial
El director de Vaquèira-Beret, Jordi Cardona, assegura que a “tots ens preocupa” el canvi climàtic, però “tenim eines per compensar-lo”. Es refereix als canons de neu artificial, que suposen entre el 30 i el 40% de la inversió d’una estació. Vaquèira, però, en ser una estació situada en una comarca amb clima atlàntic té més precipitacions de neu durant l’hivern, i per això se la coneix com l’estació on sempre hi ha neu per esquiar, tant en anys bons com en dolents. De fet, en una temporada bona poden arribar a acumular entre cinc i set metres de neu, i en una d’excepcional, com la de l’any passat, fins a dotze.
El fet de garantir la neu amb canons, però, obliga a fer una important despesa d’aigua per fabricar-la. Els ecologistes critiquen aquesta pràctica, però Cardona, acostumat que aquest sigui un dels principals cavalls de batalla de la gent de pistes, remarca que cada estació té una concessió predeterminada i que aquesta aigua retorna al seu medi natural quan la neu es desfà a la primavera.

Sobre si els caldrà adaptar-se a una nova estacionalitat pel fet que les nevades minvin durant l’any a causa del canvi climàtic, Cardona diu que no creu que la situació canviï gaire i preveu que en el futur les temporades d’esquí continuaran anant des de finals de novembre fins a mitjan d’abril.
Per la seva part, el director de l’estació del Port del Comte, Alfons Ferrer, és conscient de la “importància” de treballar per afrontar el canvi climàtic, però es mostra optimista. Ferrer considera que les estacions s’han de preparar per treure el màxim rendiment de les diferents situacions produïdes pel canvi climàtic. Així, per exemple, explica que aquest any han doblat la capacitat instantània de producció de neu amb l’objectiu que en el mínim temps possible es pugui produir com més neu millor.
D’altra banda, Ferrer comenta que si les temperatures pugen i no es donen les condicions òptimes per fabricar neu s’haurà de “concentrar” la temporada. Igual que Cardona, el director del Port del Comte es mostra convençut que els esquiadors podran seguir gaudint de la neu durant els quatre mesos centrals de la temporada.

el turisme de sol i platja
Augment de temperatura, disminució de platges i, sobretot, falta d’aigua. Aquests són els principals impactes que tindrà el canvi climàtic a la Costa Brava, que un grup d’investigadors de la Universitat de Girona (UdG) han analitzat en un estudi.
El treball posa sobre la taula que, d’aquí a mig segle, el nivell del mar haurà pujat uns quinze centímetres. “Això suposarà la desaparició d’unes 100 hectàrees de platja”, concreta una de les autores del treball, la geògrafa Anna Ribas. Pel que fa a la temperatura, es preveu que a mitjans del segle XXI hagi augmentat un grau i mig al litoral gironí, “la qual cosa comportarà que els mesos de juliol i agost encara siguin més calorosos”.
Però el que experimentarà un notable retrocés seran les precipitacions. “Clarament, a tot el mediterrani hi haurà una davallada estimada en un 15%, però que en períodes d’estiu i en el cas de la Costa Brava es pot situar en el 40%”, concreta Ribas.
El dibuix de la costa gironina que esbossa aquest estudi obliga, si més no, a reflexionar sobre quin serà el futur d’un dels motors econòmics de la demarcació. “Sens dubte, un dels problemes més clars serà la manca d’aigua; per això caldrà impulsar mesures d’estalvi i gestió eficients”, indica Ribas.
Pel que fa al retrocés de la costa, la geògrafa explica que es farà necessari reordenar la primera línia de mar. “La millor estratègia seria compaginar la construcció de murs de contenció i espigons amb una millora dels usos del sòl; és a dir, plantejar-nos si cal treure urbanitzacions”, destaca Ribas.
Per la seva part, el gerent del Grup Costa Brava Centre, Martí Sabrià, indica que l’eina més important per lluitar contra el canvi climàtic és la prevenció. “Tot i que un augment de temperatures ens podria ajudar a desestacionalitzar, i a priori seria positiu per al sector, tampoc se’n pot fer una lectura tan parcial; per això cal lluitar per posar-hi remei”.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic