Les segones Jornades de l'Energia i Ciutats Sostenibles que al llarg d'avui se celebren a Sant Julià de Lòria estan servint per deixar palès que, per si soles, les fonts renovables no poden substituir l'energia fòssil i, per aquest motiu, és cabdal l'estalvi energètic. En aquesta línia, el cònsol major lauredià, Josep Majoral, ha anunciat durant la inauguració de l'esdeveniment la voluntat de la corporació d'abastir al 100% l'edifici administratiu comunal amb hidrogen, una proposta que s'alinea amb les alternatives que treballa el ministeri de Medi Ambient i que demana la unió de tot el país per tal que sigui una realitat. "Les multinacionals estan fent grans inversions al voltant de l'hidrogen i per desenvolupar aquest món" i, per tant, "jo crec que això ha d'acabar sent una realitat", ha apuntat.

De fet, el director general de FEDA, Albert Moles, ha posat en relleu que des de la parapública "estem mirant com està aquesta tecnologia i els avenços que hi estan havent", malgrat que ha assegurat que encara "té molt camí per recórrer perquè està poc industrialitzada". En aquest sentit, ha manifestat que "amb les energies renovables no recuperarem mai la flexibilitat que tenim amb les fòssils", ja que, en aquest cas, són necessaris factors com el sol o el vent per ser produïdes. "Amb les renovables soles no podem substituir l'energia fòssil i una part d'aquesta substitució s'ha de fer amb estalvi i amb flexibilitat", ha afegit.

Tot i les passes que encara queden per endavant en aquest sentit, Moles ha apuntat que des de FEDA "estem en contacte amb investigadors, proveïdors i altres actors europeus" perquè s'estan destinant molts recursos econòmics a estudiar l'alternativa de l'hidrogen i perquè, a Andorra, "tenim poca capacitat d'investigació", per la qual cosa ha assegurat que com a país "hem d'estar vigilants a veure com ho podem aprofitar".

Com a altres alternatives a l'energia elèctrica, Moles també ha assenyalat la biomassa, una proposta que "té molt potencial" i amb la qual cal treballar de manera decidida per tal que, "en un futur on tot serà més elèctric, tinguem una part de calor produïda fora de la cadena de valor elèctrica". El context actual, per tant, "és una gran oportunitat per desenvolupar projectes" i el repte d'Andorra "és molt més assequible si es compara amb altres països a escala europea", ha assenyalat.

Per la seva banda, Majoral ha volgut fer una crida a escala nacional per tal de resoldre la crisi energètica de manera conjunta. "La COP que acabem de passar és un exemple de les dificultats que estem vivint i l'objectiu d'aquestes jornades és intentar treure projectes, propostes i solucions d'aquests ponents per tal que es puguin implementar a nivell parroquial o nacional", ha apuntat.

En aquesta segona edició de les Jornades de l'Energia i Ciutats Sostenibles també hi ha pres part l'Empresa Familiar Andorrana (EFA), qui encapçala el bloc centrat en l'estalvi a les empreses. El president de l'entitat, Daniel Armengol, ha destacat la necessitat d'impulsar accions publicoprivades tal com preveia en un inici el llibre blanc de l'energia, un text que en els darrers anys "ha caigut en desús" i en el qual "no s'ha incidit suficient". En el cas del sector privat, ha dit que l'estalvi "el portem en l'ADN", ja que "l'energia o la mobilitat són factors de cost i, per tant, factors de competitivitat, per la qual cosa les empreses ja tenen molt present en el seu dia a dia tot aquest tema", ha indicat.

Després de la jornada matinal, que s'ha centrat precisament en l'empresa i l'estalvi energètic, l'esdeveniment s'ha reprès aquesta tarda amb els ponents que participaran en els blocs centrats a explicar els nous models de mobilitat sostenible i els costos i les opcions per a Andorra arran de la crisi energètica.

Accions concretes a Sant Julià de Lòria

Aprofitant les declaracions als mitjans de comunicació, Majoral també ha informat de les accions en clau sostenible que actualment té previstes dur a terme el comú. Així, ha apuntat que el projecte que té un horitzó més proper és el de la xarxa de calor a través de la biomassa, una acció que ha d'anar acompanyada del suport del Govern i que Majoral espera que sigui una realitat abans que l'actual executiu finalitzi el mandat. "És la meva il·lusió, però més enllà d'això, és una necessitat d'avui en dia de la parròquia i del país", ha dit.

En línia amb aquest projecte, també s'ha referit a la prova pilot per recollir llenya als boscos de la parròquia, una iniciativa amb la qual "estem morint d'èxit" tenint en compte que els cinc lots inicialment previstos per oferir a la ciutadania ja estan adjudicats i hi ha altres cinc que també s'adjudicaran a la població que actualment està a l'espera. Així mateix, ha manifestat que, donada l'elevada demanda, no es descarta ampliar encara més les zones on es podrà anar a talar. "La voluntat del comú és anar donant resposta a aquesta demanda", ha afirmat.

Finalment, també ha informat dels avenços que s'estan duent a terme pel que fa al carril ciclista que enllaçarà Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella des de la part alta de la parròquia laurediana fins al pont de la Margineda. Malgrat que encara no es disposa de terminis fixos, Majoral ha avançat que el comú inclourà la seva part econòmica al pressupost que s'està elaborant de cara a l'any vinent. L'altra part correspondria al Govern tractant-se d'un projecte impulsat de manera conjunta. "És un carril relativament curt i relativament fàcil d'instaurar i no crec que sigui un problema de pressupost", ha dit. En aquest cas, l'objectiu també és que el carril sigui una realitat abans de finals del mandat nacional.

Centre cultural lauredià

En un altre ordre de coses, i preguntat sobre els avenços al Centre cultural i de congressos lauredià, Majoral ha informat que els treballs de reconstrucció avancen a bon ritme i ara mateix ja es poden veure els danys que realment el foc va causar a l'edifici. En aquest sentit, ha apuntat que "el pèrit va passar aquest dimarts a fer una inspecció més a fons per poder donar una xifra aproximada" del cost de la intervenció "i estem pendents d'això". Tanmateix, ha agraït el permís de les assegurances per tal que s'hagin pogut posar en marxa els treballs de reconstrucció alhora que s'està duent a terme tota la burocràcia corresponent.

Pel que fa a l'aparcament sota la plaça de la Germandat, ha dit que el Servei de Circulació que hi ha ubicat en aquest punt ja funciona amb normalitat i ha exposat que properament ja es podrà obrir per al conjunt de la ciutadania. A banda, en relació amb la biblioteca, se li ha trobat un nou espai com és el Museu Fàbrica Reig, on es permetrà començar amb el préstec de llibres gràcies al conveni signat amb la resta de biblioteques del país. Paral·lelament, també s'ha començat amb la restauració de tot el fons bibliotecari fent els tractaments corresponents de neteja i restauració.