Sota la humida calor de Prada de Conflent, durant el dia de dissabte una vintena de ponents van anar arribant al Lycée Charles Renouvier per tractar el tema d’Andorra i la desigualtat a la 55a UCE. Com si es tractés d’uns alumnes, cadascun dels convidats va presentar l’aspecte de la desigualtat des del seu àmbit, alguns amb presentacions projectades, amb vídeos o llegint com si fos un discurs. Durant tota la jornada, preguntes filosòfiques es van anar llençant a l’aire, preguntes que es van quedar sense resposta.

En la primera desigualtat en la qual es podria pensar és en la de les dones i els homes, com el fet que el salari de les dones corresponia a un 77% del dels homes. Però tota la jornada es va demostrar que de desigualtat no només n’hi havia una, sinó que en podia existir en tots els àmbits: energètic, familiar, intergeneracional... I les causes de la desigualtat, molt diverses,  no sempre eren degudes a les dinàmiques de les classes socials i el capitalisme, sinó també a una discapacitat o l’educació. Diversos dels ponents van assegurar que ni el comunisme ni el liberalisme resoldrien la desigualtat i que la igualtat portada a l’extrem no permetia trobar la diversitat. 

Aquesta diada, organitzada per la Societat Andorrana de Ciències, va ser per a alguns una oportunitat de promoure la seva organització i per debatre i fer preguntes sobre temes d’actualitat. Aprofitant l’ocasió, es va parlar d’altres temes, com per exemple l’avortament, la presència de mediació en l’àmbit jurídic i la manca d’espais de participació per a les 640 persones amb discapacitat a Andorra. O com va citar el director de Càritas, en els Quaderns Pastorals d’Antoni Mirabet dels anys 90, “el problema més greu del Principat, [ja era] l’habitatge”.

La pregunta del milió que va plantejar el politòleg  Yvan Lara  va ser: “Què és el que volem?” parlant de la situació actual de “les dues andorres”. Segons ell, per resoldre els problemes de desigualtat s’hauria de començar a treballar 25 anys vista i havent-nos estudiat bé prèviament per poder avançar en la bona direcció. Una idea amb la qual una gran part dels ponents va estar d’acord.

També es van fer propostes de millora: accessibilitat cognitiva per comunicar més fàcilment per a la gent amb discapacitat, immigrants o gent gran i la reducció de deutes estatals. Alguns dels problemes van sortir a la llum, com ara la durada no il·limitada de les ajudes benèfiques i els problemes que comporta.

Tot tipus de persones van poder expressar la seva veu, tant com a representants polítics, com ara Trini Marín i Cerni Escalé; professores, com la Carla Guinot; i representants d’associacions entre les quals de l’Associació de Dones d’Andorra o la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell.

En definitiva, com bé va concloure Joan Carles Rodríguez, representant de la SAC a la Comissió Nacional Andorrana per la Unesco, “la llibertat i la igualtat són la clau de l’equilibri”.