Viure al Pirineu és un privilegi del qual, a vegades, només prenem consciència quan algú de fora ens ho recorda. El nostre territori és immens, ple de contrastos, canviant a cada vall i a cada estació. Un mosaic de muntanyes, boscos, pobles i cels que el converteixen en un dels racons més fascinants del planeta.
Viatjar és necessari. Conèixer nous indrets, altres cultures i històries diferents ens fa créixer com a persones, ens obre la ment i ens ajuda a entendre millor el món. Però hi ha una pregunta que sovint queda a l’aire: realment coneixem el que tenim a tocar de casa? Hem parat mai a descobrir amb calma els racons sorprenents que amaga el Pirineu? O sovint busquem lluny allò que tenim ben a prop?
Tenim un patrimoni natural excepcional, però no sempre sabem llegir-lo ni interpretar-lo. I aquí entra en joc una figura clau en molts països de muntanya: la del guia. En molts llocs del món, els guies de muntanya són imprescindibles, no només per garantir la seguretat, sinó també com a transmissors de coneixement, de cultura i de saviesa acumulada al llarg dels anys.
El guia no és només algú que t’acompanya per un camí. És qui t’explica per què aquell bosc és així, què ens diu aquella roca, com ha canviat el paisatge amb el temps o quina relació hi ha entre la gent i la muntanya que trepitgem. És una figura respectada, valorada i integrada dins la cultura del territori. A casa nostra, en canvi, la figura del guia local sovint queda relegada. Com a molt, se’ns associa a guies culturals o a activitats puntuals per parlar d’història. Però, i el patrimoni natural? No ens interessa? La resposta és clara: sí que ens interessa. El que passa és que no ens hem acostumat que algú ens l’expliqui.
Potser per això, quan moltes persones fan per primera vegada un guiatge de veritat –un guiatge interpretatiu, pausat, amb contingut–, descobreixen el territori amb uns altres ulls. Entenen que caminar també pot ser aprendre, que mirar també és escoltar, i que estimar el Pirineu passa per conèixer-lo en profunditat.
Estimar el territori no és només defensar-lo, sinó entendre’l. I això ho fan possible les persones que el viuen, l’estudien i el comparteixen amb respecte.
Visca el nostre territori i la gent que ens ajuda a estimar-lo.