Estudi sobre com afecta el canvi climàtic en la producció de bolets

El Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (Cenma) va engegar durant la passada primavera un projecte d’avaluació de la producció de bolets en onze parcel·les de 100 m2 ubicades en boscos de pi negre de diverses parròquies del país. Aquest estudi té un doble objectiu, segons explica l’investigador del Cenma Manel Niell, que s’encarrega de recollir les mostres de bolets cada setmana i dur a terme el projecte. D’una banda, observar en els propers anys com afecta la climatologia, les característiques del terreny i la vegetació en la producció dels bolets; i de l’altra, com es pot veure influïda aquesta producció a causa del canvi climàtic, donat que en tractar-se d’un pi pirinenc d’alçada hi està més exposat a variables que hi incideixen. Niell explica que des de fa un temps ja realitzava aquest control dels bolets, però aquest any s’han fixat les parcel·les i s’ha sistematitzat.

Enguany, s’han recollit un total de 2.379 bolets d’unes 200 espècies diferents. No totes s’han pogut identificar encara i de les identificades destaca l’Amanita porphyria, una espècie tòxica “que fins ara no s’havia citat a Andorra”, assenyala. 

Pel que fa al nombre d’exemplars, les principals espècies recollides en l’estudi han estat del gènere Strobilurus, amb 602. Es tracta d’una espècie primaveral, petita i sense interès econòmic. En total, el pes fresc de tots els individus només arriba als 197,7 grams. La següent espècie que ha aportat més individus és la Russula xerampelina, un tipus de poagra, comestible, però sense interès culinari, amb 205 exemplars i un pes de 4,85 quilos. La tercera amb més exemplars és el fredolic gros (Tricholoma portentosum), també conegut com carbonera o xaverniscle, amb 182 individus i un pes de 2,89 quilos. Els rovellons, de les dues espècies, quant al nombre de bolets està en la dotzena posició, amb 1,4 quilos.

A partir d’aquestes mostres, Niell ha fet una extrapolació sobre quins serien els bolets comestibles més productius per hectàrea en els boscos de pi negre. Així, es podrien arribar a recollir fins a 262 quilos de fredolic gros; uns 129 de rovellons; 108 de bolet de bou; prop de 33 quilos de cep; quasi 28 de rossinyol; i 10,5 de pota de perdiu.