“Entenem que prestar la deguda atenció en caminar per la via pública és la mínima diligència que es pot demanar a qualsevol vianant”. Aquesta és la resposta que l’Ajuntament de la Seu d’Urgell va donar a un ciutadà que, segons explica a les xarxes, va patir una caiguda a causa, al seu parer, de l’estat de la vorera entre l’avinguda Joan Garriga i Massó i el carrer Monturull. El consistori s’ho treu de sobre responent per escrit a la seva queixa que “no es pot pretendre ni convertir l’Ajuntament en assegurador universal”, ni tampoc no es pot esperar “que l’estat de la via pública estigui sempre en les millors i més òptimes condicions de manteniment, cosa que, d’altra banda, és pràcticament impossible”.

La d’aquest ciutadà, que també aporta una radiografia amb els danys que la caiguda li hauria provocat, no és l’única denúncia que es fa pública pels accidents que els veïns pateixen i que consideren causats pel mal estat de tantes voreres. I reclamar a l’Ajuntament “no serveix de res, jo vaig caure, em vaig fer mal i em vaig trencar les ulleres; vaig fer una reclamació i no en vaig obtenir resposta”, puntualitza una altra veu en una xarxa social.

El de les caigudes als carrers de la ciutat i aquesta manera de desempallegar-se del problema que practica el consistori té un historial de recurrència. No sols es queixen els ciutadans per les xarxes –els que ho fan– o denuncien –ja són menys els casos–; també són motiu habitual de reclamacions recollides a l’informe anual de la síndica municipal de greuges. Si es dona una ullada a l’històric, es pot resseguir la situació. També com els responsables municipals es descarreguen de qualsevol responsabilitat.

Com a mostra, aquest punt recollit en el dossier corresponent al 2025 i presentat enguany: “Un ciutadà presenta una queixa per una caiguda en un pas de vianants amb un cotxet, a causa d’un forat. L’informe que aprova la Junta de govern local és negativa, ja que l’espai és ampli per a circular amb seguretat. No es produeix cap ferida, ni cap desperfecte”, reflecteix el breu resum dels fets que aporta l’informe de la síndica.

I això apareix en un informe de la síndica municipal de greuges en què “de les 76 actuacions, 54 fan referència a l’espai públic”, segons la mateixa nota de premsa emesa per l’Ajuntament. Una dada que, diria qualsevol lector, hauria de fer saltar les alarmes dels responsables consistorials pel que fa a la satisfacció de la ciutadania amb l’estat, en diferents sentits, dels carrers per on caminen i circulen.

A l’informe corresponent al 2023 també hi figuraven queixes en el mateix sentit: “Una veïna presenta una queixa a la Sindicatura per una caiguda a la via pública, concretament en un pas de vianants al centre de la ciutat, provocada per un sot, on ja han caigut altres vianants. La persona no vol presentar cap reclamació”.

Aquí, com a mínim, la resposta ressona amb menys prepotència: “S’informa l’oficina tècnica municipal, que ens diu que és conscient de la situació. Actualment ja s’estan arranjant alguns passos de vianants, que es repintaran properament”.

Però aquell mateix any s’havien presentat més queixes, amb la mateixa autoexculpació municipal. “Un ciutadà ha presentat una denúncia contra l’Ajuntament de la Seu a causa d’una caiguda a la via pública, cosa que li suposa tres mesos de baixa. Tant l’informe de l’oficina tècnica, com la companyia d’assegurances de l’Ajuntament deneguen la culpabilitat en l’accident”, recull el relat de la síndica, que n’afegeix una altra: “Un ciutadà ens presenta una queixa sobre una caiguda a la via pública que li va provocar un dany considerable, en un espai que ell considera que l’Ajuntament havia de mantenir en millors condicions i que va ser causa de la caiguda. I exigeix una indemnització pels dies no treballats. L’oficina tècnica municipal emet diversos informes on demostra que l’Ajuntament no és el responsable de la caiguda. Se li recomanen altres possibles vies”.

A l’afectat se li presenta normalment el dilema de reclamar o no reclamar. Si la caiguda és lleu, fàcilment es passa per alt. Però, pel que fa a l’assumpció de responsabilitats, els casos fins aquí vistos semblen apuntar a aquest menfotisme municipal.

Les mateixes víctimes així ho segueixen explicant, novament a les xarxes: “No malgastis el teu temps a anar a l’Ajuntament a posar denúncia, no et servirà de res”, aconsella una usuària, que hi afegeix: “vaig arribar fins a la síndica de greuges i no va servir de res, ni pagar-me les ulleres, que es van quedar clavades a la meva cara, per sort a la vista no em va afectar, això sí, vaig anar uns dies ben morada”. I la resposta dels responsables municipals? “L’Ajuntament em va dir que per què passava just per la punta de la vorera on hi havia les llambordes aixecades, tot i haver presentat que tinc una discapacitat visual, només va servir per fer-me sentir culpable.”

Això mateix: si et fots de lloros, veí, és perquè no mires per on camines.