Diari digital d'Andorra Bondia
Pau Regada durant la intervenció al Museu de la Ciutat.
Pau Regada durant la intervenció al Museu de la Ciutat.

Ets jove? Investiga!


Escrit per: 
Redacció / Foto: Espai Ermengol

Què tenen a veure una imatge de la Verge Maria, la d’una persona negra i la de Sant Sebastià? Doncs que, tot i que a primera vista semblen inofensives, al rerefons hi ha una història que parla de la discriminació de certs col·lectius. Això ho proposa el joveníssim investigador alturgellenc Pau Regada, que divendres obria el cicle Recerca Jove a l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat. És alumne de segon de batxillerat del Joan Brudieu. De moment, perquè el curs vinent marxarà a estudiar Història de l’Art. I per aquí arrenca la seva tasca investigadora, amb un treball que va presentar sota el títol Segregació emmarcada: La representació dels col·lectius discriminats en la història de l’art. També sota l’atenta mirada de la professora que l’ha tutoritzat, Clàudia Alexandra Castelló. El treball també s’incloïa en la programació dels actes commemoratius del 8M (Dia Internacional de les Dones), organitzada per l’Àrea d’Igualtat del Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell.
“Em vaig adonar, pensant en les persones del col·lectiu LGTBIQ+ que no estan representades en la història de l’art, i de seguida, també, que n’hi ha altres col·lectius” en la mateixa situació. Així, es va voler endinsar en el problema de si l’art occidental ha servit també com arma discriminatòria. 
Les dones “com artistes han estat sempre a l’ombra dels homes” i com a subjecte pictòric (o escultòric, etcètera) han estat al servei “del plaer” dels homes. Sexualitzades i oprimides. Retratades com “la santa i la pecadora”, exposava Regada, com “l’àngel de la llar”. Amb la Verge Maria, “la mare perfecta”, com a màxim exponent. “I les nenes petites no es van deslliurar d’aquesta sexualització” en l’art. El jove ponent va posar en solfa l’obra, no literària sinó fotogràfica, de Lewis Carroll:  tenia una fixació, es diria, amb les noietes menors de dotze anys, que queien captivades sota el seu encant i capacitat per narrar contes. “I ell se n’aprofitava per a les seves fotografies, on surten amb molt poca roba, amb peces estripades, ensenyant parts del cos”. Però no cal anar al món anglosaxó per trobar-ne exemples: a Espanya el pintor prerafaelita Pedro Sáenz també va signar quadres amb aquesta més que dubtosa temàtica. 
I el col·lectiu homosexual? Per parlar-ne, Regada va recórrer a figures com la de sant Sebastià. “Com es converteix en una icona gai?” Al barroc i renaixement existien les condemnes per sodomia i “els artistes en ocasió, com una manera de satisfer els seus desitjos, van sexualitzar la figura d’un sant Sebastià de cos ideal”, molt allunyat de la fesomia que realment presentava el màrtir. Això explicava sobre la diapositiva d’una tela de Guido Reni que, a sobre, advertia, inicialment encara desvestia més el sant. 
L’art com a eina inclusiva, o de protesta, va ser un altre dels temes que van desfilar per la xerrada, amb exemples com el de les Guerrilla Girls. 
Regada es va referir al cicle que inaugura i que servirà “d’ajuda per a difondre els projectes que creen els joves i que poden ajudar a la resta de la societat a aprendre sobre temes diversos”.  

jove
investiga
Espai
Ermengol

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte