Eva Heras: “Amb el viscut al Cedre vam veure que calia una part hospitalària”

La doctora ha liderat un estudi sobre els factors de risc de mortalitat per Covid en persones grans agafant com a mostra 100 padrins que van emmalaltir en la primera onada. Defensa l’estratègia seguida al país en el cas de les residències com a element clau per evitar que es produïssin situacions com les de França i Espanya.

Les residències de gent gran han estat una de les grans víctimes de la pandèmia.
L’esclat de la Covid va agafar tot el món desprevingut. El SAAS, coordinat amb els ministeris de Salut i Afers Socials van actuar de forma ràpida i proactiva per controlar la pandèmia, justament, a les residències del país. Es va establir un pla de contingència per protegir la població més vulnerable, que eren les persones grans que vivien als centres d’atenció sociosanitària, i es va acordar que totes les persones contagiades es traslladarien al Cedre. Es va transformar el Cedre en un centre de referència. Aquesta estratègia conjunta va ser molt positiva i no s’ha vist en altres llocs.

És una de les conclusions de l’estudi, però els familiars ho van qüestionar.
És cert que ha causat molt debat i ho hem parlat molt. No són decisions fàcils. És cert que es va parlar molt de quina podia ser la millor estratègia, però el que cal valorar és que la millor atenció geriàtrica especialitzada que es podia donar a aquest perfil de pacients, persones institucionalitzades amb un grau de dependència molt elevat, era al Cedre. I de tots els que s’hi van traslladar, no va morir
ningú.

Convertint la cinquena planta en una àrea hospitalària.
De fet, s’ha d’entendre com una nova part de l’hospital especialitzada en pacients geriàtrics que la tenim al Cedre perquè és on tenim els millors recursos per a aquest perfil de persones. A més, el Cedre és un recurs públic, de país, i ha de donar resposta no només als propis residents del Cedre.

Però durant la segona onada hi ha tornat a haver contagis.
El que hem vist és que el focus no era la cinquena planta. Es va fer una auditoria per garantir que la zona era hermètica. Els professionals no eren compartits i tampoc es barrejaven circuits d’alimentació o neteja. S’ha de dir que la Montse Alzina va fer una tasca brillant.

És el primer estudi que s’ha fet d’aquestes característiques?
Pensem que sí, perquè hem buscat i no n’hem trobat cap. Malauradament hi ha molt poca informació sobre l’evolució de la infecció en aquest col·lectiu. És el primer que descriu com es va transformar una residència en un centre d’atenció intermèdia per afrontar el brot de Covid. També analitzen els factors de mortalitat i els factors pronòstics que podrien predir la mortalitat relacionada amb aquesta infecció i en aquest segment de gent gran.

En quin moment es van plantejar fer l’estudi i per què?
A l’inici de la pandèmia no hi havia informació. Com a metge el primer que fas és buscar bibliografia i ens vam adonar que ens faltaven dades en aquest segment. Vam pensar com podíem fer-ho per tenir elements per poder discriminar, per poder fer un score pronòstic. I amb un grup de metges vam pensar de ser pioners i intentar-ho.

Els pacients estudiats són tots els que es van contagiar en la primera onada?
Sí, però no tots són del Cedre. És una mostra important. La mitjana va ser de 85 anys i el 62% eren dones. 52 eren del Cedre, 36 d’altres residències i 9 venien del domicili. Cal dir que el 73% de les persones presentaven algun nivell de demència i dels que van morir, el 92% tenien demència severa. Per tant, prèviament al contagi ja tenien una situació funcional i cognitiva molt delicada, fins i tot situacions de final de vida i que la Covid, malauradament, el que va fer va ser accelerar un procés que ja hi era.

Han detectat que els homes grans, dependents i amb un nivell de limfòcits baix a la sang tenen més risc de mortalitat. És el perfil habitual en els geriàtrics?
Sí. Una persona que ingressa en una residència normalment és perquè té algun tipus de dependència funcional o cognitiva, perquè la gent gran el que vol és quedar-se a casa, si pot.

També van analitzar el tractament rebut, i qui va ser tractat amb hidroxicloroquina i azitromicina va mostrar menys mortalitat.
És així. Nosaltres seguíem els protocols establerts i en el nostre cas va ser un tractament eficaç. No sabem si perquè el vam utilitzar precoçment o perquè va ser una mostra de pacients molt concreta i va funcionar, però és evident que només els assajos clínics aleatoris poden veure si són eficaços o no. És cert que hi ha hagut molt debat, però nosaltres som transparents i ens va funcionar, però no sabem ben bé per què.

El que s’ha après en aquest estudi s’ha pogut aplicar en la segona onada?
No gaire. Nosaltres vam intentar obtenir una puntuació que ens permetés predir l’evolució de la Covid, justament en cas de nous brots. Però la veritat és que el perfil de persona gran en aquesta segona onada ha sigut molt diferent. Aquest cop s’han infectat els autònoms, però jo penso que l’estudi servirà, i molt, però en el perfil molt específic.

Què ha de canviar a partir d’ara en la gestió de les residències? El futur passa per models amb atenció hospitalària com s’ha fet al Cedre?
Aquí hem tingut la sort que no s’han produït situacions com als països veïns, perquè tant a França com a Espanya ha estat un drama. Aquí l’actuació ràpida i proactiva per controlar la pandèmia a les residències ens va anar bé, va ser la clau. Jo penso que anem cap aquí. De fet, al Cedre amb el que vam viure en la primera onada ens vam adonar que era necessari que hi hagués una part hospitalària i ara és una realitat, no només per atendre malalts de Covid.

Per tant, seria el model tant per a centres privats com públics.
Sí, o com a mínim que tinguin una referència de centre residencial que pugui ser alhora  hospitalari. La nostra experiència és molt bona.