Evitar la revictimització

De la mateixa manera que sovint els arbres no deixen veure el bosc, les xifres de la violència envers les dones amaguen que darrere d’elles hi ha un procediment judicial que és feixuc també perquè pot durar anys i entre la primera declaració i la del judici poden haver passat anys. I si les dones es contradiuen, seran qüestionades, si més no, per l’advocat de la defensa.

 D’això es va parlar a la taula rodona La violència de gènere, implicacions jurídiques i conseqüències socials. No cal ser un expert en Dret per pensar que ni que sigui el tribunal amb més perspectiva de gènere del món i amb més sensibilitat del món, és un procediment revictimitzador per a la dona. 
En  aquest punt van coincidir la presidenta de l’Institut Andorrà de les Dones (IAD), Judith Pallarés, la policia Dolors Artuñedo, membre del Grup de delictes contra les persones,  que va explicar que s’està avançant per evitar la revictimització”, i el fiscal general adjunt Iván Alís, qui ho va deixar clar: “volem intentar que no es revictimitzi la víctima i que només hagi de declarar una vegada durant la instrucció”.

Per Pallarés “la revictimització té una causa administrativa, però és un tema que s’està treballant amb una formació que es farà amb tots els agents. Hem tancat un temari amb la Universitat d’Andorra”. Artuñedo, per la seva part, va subratllar que “hi ha moltes dones que tenen fills i són conscients que no és àgil, ni ràpid, ha de continuar un procés i són dies, mesos, i si han de buscar un allotjament alternatiu... Moltes dones es fan enrere. Sí que cal que denunciïn per actuar, però l’important és que ho diguin i que es deixin ajudar, si no és per la policia amb una denúncia, per altres serveis”.

La policia ha aplicat mesures per acollir les denúncies de les dones, com nous despatxos individuals i insonoritzats, circuits que permeten fer, sempre que és possible, totes les diligències el mateix dia (la denúncia, al metge forense o la  informació jurídica i un treball coordinat i transversal entre els diversos departaments per protegir la víctima. Una altra possibilitat és anar a denunciar directament a la Batllia en un despatx especialment condicionat.

Durant la taula rodona també es va fer esment que cal denunciar tot i que aquest procés pot ser costós i pot frenar algunes persones a l’hora defer-ho. “Intentarem anar millorant aquesta qüestió perquè és veritat que és difícil. Davant d’una situació de violència et trobes, contínuament, revivint una situació de la qual vols passar pàgina i és complicat”, va dir Pallarés. Són casos tan complexos que hi ha bufets d’advocats que no permeten, per exemple, que cap dona entri en un procediment  judicial sense suport psicològic especialitzat

En el cas d’Espanya, per exemple, si ens fixem en les poques dades que realment visibilitzen el fenomen de les violències masclistes, com les denúncies i les dones mortes, des que hi ha dades sobre crims masclistes només dues de cada deu havien denunciat el seu agressor abans que les matessin. I, tot i això, no ho van poder evitar. A Andorra, un cop hi ha hagut sentència amb una ordre d’allunyament, la dona avisa si aquesta s’incompleix i hi va una patrulla.

L’acte també va servir per tancar la campanya que va posar en marxa fa un any l’Institut i que tenia com a objectiu explicar les violències “petites o grans”, en paraules de Pallarés, contra les dones. Ha estat una col·laboració conjunta amb el Consell Superior de la Justícia (CSJ), el cos de Policia i el Govern amb missatges a les xarxes socials que han arribat a les 200.000 visualitzacions. Ha abordat temes com la responsabilitat de l’agressor, la protecció de dades, el racisme, la xenofòbia i els micromasclismes.

Segons la presidenta de l’Institut tot i l’estabilització de les xifres de violència de gènere , la detecció està augmentant i “aquest increment de casos preocupa”, especialment en un context social on encara circulen discursos que minimitzen la violència o qüestionen la veracitat de les denúncies. La conclusió és que cal actuar amb molta sensibilitat, ja que com va assenyalar Pallarés “la violència s’arrossega tota la vida si no es treballa adequadament”, i erradicar la violència masclista és una responsabilitat col·lectiva que requereix la implicació de les institucions.