Fàbrega intenta congraciar-se

“És una decisió que no es pren contra ningú”, és més, “l’aportació del Bisbat a la governança de l’hospital, que té origen al segle XV, ha estat històricament molt positiva, tant en els bons com en els mals moments, i només podem tenir paraules d’agraïment”, i per això “no voldríem, de cap manera la sortida dels seus membres del Patronat, i demanem que reconsiderin la seva decisió i es pugui allargar aquesta col·laboració tan exitosa”. Amb aquestes paraules  recollides en un comunicat de premsa, l’alcalde de la Seu i president del patronat de la Fundació Sant Hospital, Jordi Fàbrega, va intentar suavitzar la tensió originada per l’anunci que l’hospital iniciarà els tràmits per començar a practicar la interrupció voluntària de l’embaràs, de moment, per la via farmacològica.
    
L’anunci fet dimecres al vespre, en acabar la reunió ordinària del patronat en unes declaracions a ACN, recordem-ho, va tenir com a conseqüència la rapidíssima retirada dels representants del Bisbat d’Urgell del patronat. Decisió que, més enllà de la celebració que n’hagin fet els col·lectius feministes o la CUP pel que fa a garantir un dret a les dones, podria deixar en l’aire altres col·laboracions de l’Església, començant per la cessió de l’edifici del Seminari per traslladar els usuaris del sociosanitari de l’hospital i posar-los a recer de contagis de Covid-19.

Interrelacions
També hi hauria projectes del Bisbat, com el centre de salut mental a la comarca (que donaria servei també a Andorra) o col·laboracions freqüents com la cessió de la catedral de Santa Maria per celebrar-hi concerts (és l’escenari habitual dels d’apertura i cloenda de festivals com el Femap) i, seguint en l’àmbit cultural, el Museu Diocesà (pendent d’una ampliació que d’altra banda rebrà fons de la Generalitat), és contemplat des de l’Ajuntament com un important atractiu turístic que tan necessari serà per superar econòmicament els efectes de la pandèmia.
    
Amb aquestes, i més, relacions d’interdependència, des d’alguns sectors s’han lamentat sobretot les formes en aquest afer. Principis a banda, i tot l’afer té com a teló de fons Andorra, on per a l’Església l’avortament és innegociable.
    
En realitat, el punt més diguem-ne reprobable de les declaracions de Fàbrega hauria estat emprar la paraula “acord”. És la reflexió de Joan Barrera, regidor de Compromís per la Seu i un dels tres representants del consistori al patronat (amb l’alcalde i el vicealcalde, Francesc Viaplana; la resta són els dos representants del Bisbat; dos de la Generalitat i tres ciutadans independents). Per la reunió va planar el consens general, Església a banda, sobre la necessitat d’introduir el servei a l’hospital. “Era un punt en el qual hi havia un consens general; aquesta és la paraula, més que acord, perquè és cert que no es va votar, precisament perquè l’Església pogués sentir-se més còmoda”. Ara bé, que l’alcalde sortís a anunciar-ho amb bombo i platerets va ser un error, considera, “perquè de la reunió vam sortir en una calma tensa, però calma”.
    
El nou model d’hospital
Paral·lelament al tema de l’avortament, Fàbrega també va deixar caure  una frase concisa sobre el nou model de gestió del centre hospitalari.  És un tema que ve de lluny, explica Barrera (Fàbrega no va atendre a les trucades d’aquest diari), perquè hi ha consciència de la necessitat d’un “canvi de governança en una institució que ve del segle XV”. L’equipament, recorda, funciona “en un 98 o 99 per cent amb fons de la Generalitat, que és com ha de funcionar un hospital públic”. Amb aportacions puntuals del Bisbat, com els 500.000 euros enguany a causa de la pandèmia.
    
Amb el canvi en el model de gestió el patronat, fins ara un òrgan executiu, seria simplement consultiu, “com a molt”. Econòmicament no hi hauria afectació. Aquesta modificació, a banda de la reclamació directa sobre l’avortament, va ser celebrada per la CUP en una nota de premsa on recalquen que “es fa més evident que mai que el model de gestió del FSH està caducat i que és urgent avançar cap a un hospital de gestió i titularitat 100% pública”.
    
Els anticapitalistes, que van impulsar una moció dilluns passat al ple municipal, es feliciten pel pas pres per l’hospital, (encara que la prestació, amb els tràmits que requereix trigarà encara uns mesos) amb el qual “tanquen files”,  mentre  lamenten “la voluntat de l’Església i el bisbat de condicionar i limitar els drets de les dones a través de les seves membres al Patronat”.