Diverses famílies que resideixen en pobles petits de l'Alt Urgell demanen que el transport escolar arribi fins a l'entrada dels nuclis de població on viuen. Una de les persones que fa aquesta petició és l'Agustí Porta, veí d'Aristot, al municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), que indica que la parada del bus que recull els alumnes que utilitzen aquest servei està a la carretera N-260, a set quilòmetres de casa seva. Així, considera que es podrien aprofitar les rutes dels taxis a la demanda per cobrir aquesta part del trajecte. La presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Josefina Lladós, afirma que fa anys que s'ha fet arribar aquesta proposta al Govern, sent conscient, però, que calen més recursos econòmics per poder-la implementar.
Porta lamenta que el fet d'haver de deixar i recollir els fills a la parada del transport escolar, que connecta el Pont de Bar amb els centres educatius de la Seu d'Urgell, els complica la conciliació laboral i familiar. A més, segons apunta, aquest ha estat un dels motius pels quals alguns veïns han decidit canviar de residència. En el seu cas, però, estan matriculats a l'escola rural de Sant Esteve d'Alàs i Cerc (Alt Urgell) perquè, tot i no estar dins el municipi que tenen assignat, els hi queda més a prop de casa.
"Quan jo era petit, això existia. Teníem un taxi que ens recollia a l'entrada del poble i que ens baixava fins a la cruïlla a recollir l'autobús", assegura el veí d'Aristot i representant de les famílies al Consell Escolar del col·legi d'Alàs, tot afegint que en alguns municipis aquesta opció encara està disponible. De fet, segons fonts del Departament d'Educació i Formació Professional, la normativa contempla la possibilitat d'atorgar ajuts individuals a les famílies que han de fer desplaçaments entre els nuclis on viuen i el punt on s'atura el transport escolar, sempre que es consideri que en fan un ús "obligatori" del servei, com és el cas dels municipis que no tenen escola o institut.
Pel que fa al servei de transport a la demanda, que a Aristot s'ofereix dos cops a la setmana, Porta creu que aquest es podria potenciar amb la incorporació dels desplaçaments per motius educatius. En aquest sentit, assenyala que estaria disposat a pagar una part del cost del servei amb l'objectiu que aquest quedés garantit. D'aquesta manera, al·lega que les administracions haurien de prendre "consciència" de la situació i "facilitar que les persones puguin viure en aquests pobles", tot començant, diu, per "l'educació i el transport".
Per la seva banda, Núria Giménez, presidenta de l'AFA de l'escola rural Arnau Mir del Pla de Sant Tirs, a Ribera d'Urgellet (Alt Urgell), considera que "s'ha fet un pas endavant molt gran" en el fet d'adscriure en aquest centre, en les noves matriculacions que es facin de cara al pròxim curs, tots els infants d'aquest municipi i els del veí de les Valls d'Aguilar (Alt Urgell). Tot plegat, segons afirma, després de diversos cursos en què "anava baixant el nombre d'alumnes" fins al punt, afegeix, de fer "perillar" la continuïtat d'aquest equipament educatiu.
Giménez sosté que el model d'escola rural té "molts avantatges", sobretot des del punt de vista de la implicació que tenen les mestres i les famílies en el projecte. Per aquest motiu, creu que cal comptar amb un sistema de transport escolar perquè els habitants de tots els nuclis puguin arribar-hi i consolidar el seu paper de "referència". Així, opina que si les famílies "no tenen aquest recurs", acabaran portant els fills a la Seu d'Urgell perquè, afegeix, "per temes de feina i de logística del dia a dia" els hi és més fàcil.
Reunions per consensuar un "mapa escolar" per a la comarca
Mentrestant, la presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell indica que durant aquest curs s'han dut a terme diverses reunions entre representants dels serveis territorials del Departament d'Educació a l'Alt Pirineu i Aran i de les famílies per consensuar un "mapa escolar" per a la comarca. D'aquesta manera, les noves matriculacions d'infants residents en diversos nuclis de Montferrer i Castellbò tindran com a referència l'escola que hi ha al seu municipi, de la mateixa manera que passarà amb els que viuen en pobles d'Alàs i Cerc.
Quant al transport per arribar a aquests centres, Lladós diu que el servei està regulat per un decret de la Generalitat de l'any 1996. En aquest sentit, defensa que se n'haurien d'introduir canvis, ja que, a priori, deixa sense aquest dret als habitants que viuen en nuclis que formen part d'un municipi on hi ha escola o institut. De totes maneres, detalla, en poden fer ús -pagant un euro i mig- si hi ha una línia que arriba al poble i queden places disponibles.
Pel que fa a la possibilitat d'aprofitar i ampliar les rutes de transport a la demanda per al desplaçament d'escolars, la presidenta de l'ens comarcal afirma que "fa molt de temps que se n'està parlant amb el Departament de Territori". Així, tot i que creu que seria "ideal" que aquest servei estigués disponible de forma diària a cada poble, assegura que la "quantitat pressupostada" cada any segons el conveni signat amb la Generalitat els ho impedeix. "Calen principalment diners, i no pocs", conclou.
Finalment, respecte a la situació de les parades dels autobusos que cobreixen les rutes escolars, fonts del Departament d'Educació indiquen que aquesta qüestió forma part de la gestió del servei que fan els consells comarcals en virtut de la delegació de competències per part del Govern. Així, apunten que correspon a aquests ens definir-les amb les empreses adjudicatàries de les diferents línies i, en tot cas, informar a la conselleria de les casuístiques particulars que es puguin trobar per buscar possibles solucions.
