De Meritxell a Sant Julià de Lòria amb l’església plena ahir de gom a gom. Durant gairebé un mes, una imatge peregrina de la Verge de Fàtima ha recorregut Andorra. Darrere de les imatges, però, hi ha una història d’aparicions, miracles, misteris i un fervor i una fe que van en augment.

Al final tindrà raó mossèn Pepe quan diu que els avisos de família que es fan al final de la missa acabaran durant més que l’homilia. Aquest dissabte tocava anunciar el Canòlich Music (“no patiu que tothom tindrà lloc a l’eucaristia amb Praiselord”) i la missa d’ahir amb la imatge de Mãe de Fátima i l’actuació d’una coral portuguesa de la Massana. 

És la parròquia on es va fundar fa 28 anys (1997) la Confraria de Nossa Senhora de Fátima a Andorra amb l’impuls i la dedicació de Manuel Oscar Pinto Teixeira da Costa i que té com a presidenta Elena Machado.

Hi ha tretze imatges de la Verge de Fàtima que pelegrinen pel món, i la que va arribar a Andorra és la cinquena, fent un recorregut per totes les parròquies que va acabar ahir a la de Sant Julià de Lòria amb l’església plena. Mossèn Pepe Chisvert va recordar que el mural lauredià ha estat realitzat pel Centro Aletti de Roma, el mateix que es va ocupar de la part del darrere del santuari de Fàtima que va ser instal·lat el 2007.

Acabada la missa, la imatge va continuar el seu pelegrinatge cap a un nou destí deixant sense resoldre si era la primera vegada que una verge peregrina de Fàtima venia a Andorra. Alfred Llahí escrivia en aquest diari que el setembre del 1950 una imatge arribaria a Escaldes-Engordany i que es va dur a terme un acte que prologava el futur Pessebre Vivent d’Engordany: quatre vailets escaldencs van recrear l’aparició de la Verge de Fàtima als tres nens pastors, Lucía Dos Santos i els seus cosins Jacinta i Francisco Marto, als baixos de Cal Fusilé.

Altres versions apunten a una rebuda d’una verge peregrina a la Seu d’Urgell dos anys després (1952) però no hi ha la certesa que vingués al Principat. Potser sí que va fer cap a Andorra? I hi ha una confusió amb els anys. 
L’ara arquebisbe emèrit Joan-Enric Vives va fer la sol·licitud per tal que la Verge de Fàtima pogués venir directament del seu santuari fins a Andorra on el fervor ha acompanyat els actes que es van iniciar el passat 12 d’octubre.

Però visites a part, les revelacions de Fàtima són un dels misteris més emblemàtics i fascinants  de la fe catòlica: la visió de l’infern; les profecies sobre les guerres i la consagració de Rússia; i la simbòlica persecució de l’Església, interpretada pel Vaticà com una referència a esdeveniments del segle XX, entre els quals l’atemptat contra Sant Joan Pau II.

La darrera aparició de la Mare de Déu als pastorets va tenir lloc el 13 d’octubre del 1917, dia en què es va produir l’anomenat Miracle del sol, que va ser presenciat per unes 70.000 persones i que han estat descrits en altres aparicions marianes. A més del  miracle, els vidents de Fàtima van indicar que l’aparició va profetitzar un gran senyal al cel nocturn que precediria una nova gran guerra. 

El culte a la Verge de Fàtima, allunyat d’històries, va en augment com ho demostra que aquest cap de setmana s’ha inaugurat al Brasil una estàtua de la verge que medeix 54 metres d’alt. Està a la regió del Cariri.  Es tracta de la imatge mariana més alta del món i supera la del Crist Redemptor de Rio de Janeiro (34 metres).

Durant aquest mes de presència de la imatge, en una mida més reduïda, a Andorra ha quedat ben patent la profunda devoció que la Mare de Déu de Fàtima suscita entre els molts portuguesos residents al país, que la veneren com a referent espiritual i signe de protecció.