L’elèctrica tanca el curs amb 20 milions de beneficis, recupera el perdut i invertirà 150 milions en cinc anys.

L’estabilització dels preus del mercat elèctric, l’increment de les tarifes que s’ha aplicat aquest curs, i que es mantindrà el que ve amb una pujada ja aprovada del 4,2% i el no-repartiment de beneficis, mesura de prudència corporativa que s’estendrà també el 2024 són les causes del punt d’inflexió que ha permès a FEDA tancar l’any amb uns beneficis de 20 milions d’euros, segons el director general de la parapública, Albert Moles. El resultat econòmic del curs pren tot el seu significat si comparem els números verds del 2023 amb les pèrdues que es van registrar l’any passat: 18 milions d’euros. S’entén l’optimisme de Moles, que dona superada la crisi energètica que va seguir la pandèmia i la invasió d’Ucraïna, confirma la “recuperació econòmica” de l’elèctrica, li permet agafar múscul i la deixa en disposició d’afrontar els dos grans reptes del futur immediat: la transició energètica i la total descarbonització. 

L’objectiu número 1, insisteix Moles, és que el 2030 el 100% de l’electricitat que es consumeixi a Andorra sigui d’origen renovable. I la tendència en aquest camp convida efectivament a l’optimisme. El 2017, tan sols el 34% de l’energia era neta, el percentatge s’ha doblat en tan sols sis anys i aquest 2023 ja suposava el 66% 

Més xifres i una paradoxa: la demanda l’electricitat ha caigut aquest curs de forma sensible fins als 554 GWh, quasi un 2% menys que l’any passat, a una distància considerable de les dades prepandèmia, per no parlar del 2010, quan es va registrar el rècord de demanda, amb més de 600MGh. Per contra, la previsió segons la directora financera de FEDA, Marta Suñé, és que la demanda creixi els pròxims anys de forma considerable per la creixent electrificació de l’economia –pensin en la calefacció i en el vehicle elèctric–. Per al 2030 la parapública espera que la demanda s’enfili a 625 MGh. I per satisfer-la, diu Suñé, caldrà, d’una banda, incrementar la producció nacional, reforçar la connexió elèctrica amb Espanya, incrementar l’eficiència de Ctrasa i seguir apostant per les renovables.

150 milions en cinc anys
Tot això vol dir inversió, i és el que es detalla al pla a cinc anys que FEDA començarà a implementar a partir de l’1 de gener. Seran en total 150 milions desglossats com segueix: 38 milions al parc eòlic del Maià, que produirà quan estigui acabada la meitat de l’energia que genera la central d’Encamp; 29 milions més a la xarxa de calor, que arribarà fins al Pas de la Casa; 19 a la subestació del riu Runer; 10,3 a Ctrasa; 10 a la central d’Encamp, que continuarà sent la joia de la corona; i 1,3 per a mobilitat elèctrica.

Pel que fa al 2023, la paradoxa és que la demanda més aviat fluixa, per sota dels nivells del 2919 i anys precedents, ha anat acompanyada de dos rècords històrics: al gener es va registrar el dia amb més demanda d’electricitat en la història de la companyia, i al febrer, l’hora amb més demanda. La producció nacional (109 GWh, un 8,3% més que el 2022), ha permès cobrir el 20% de la demanda total, i la fotovoltaica ja suposa l’11% de tota l’electricitat que es produeix a Andorra.