Què necessita Andorra per fidelitzar i respectar infermeres com tu? Hi donaran resposta “de manera creativa” alumnes i professionals de la infermeria i també llevadores, que s’aplegaran avui en una jornada matinal formativa a la Universitat d’Andorra. D’aquesta manera commemoraran el Dia internacional de la infermeria, que se celebra avui, i el Dia internacional de les llevadores, que va tenir lloc el 5 de maig. Ho explica la professora de l’Escola d’Infermeria, Assumpta Ortiz, encarregada de dinamitzar aquest taller que porta per títol “el lema exacte” del Dia mundial transformat en pregunta i aterrat al país. La intenció és implicar els participants perquè hi donin resposta des de diverses premisses que Ortiz repassa. El punt de partida? L’alerta llançada per l’Organització Mundial de la Salut ja abans de la pandèmia de la Covid i que ara encara “s’ha agreujat” més: hi ha una mancança de professionals sanitaris, es tracta d’un problema global, de manera que d’aquí al 2030 es calcula que hi haurà un dèficit de 18 milions de treballadors. I aquest problema també afecta i afectarà Andorra si “els governs no fan un plantejament seriós i els que administren els pressupostos” no prioritzen les polítiques a aplicar.
I a hores d’ara l’estat de salut d’alguns dels professionals de la infermeria no és massa bo, ja que en molts casos estan “esgotats” perquè amb la Covid van haver de doblar torns i guàrdies, per exemple; i alguns, “cremats” per l’augment de la demanda generada per la mateixa pandèmia i ara mateix pel creixement de les malalties cròniques. Què necessita Andorra per respectar infermeres com tu? Doncs aquí, com arreu, que es respectin els seus drets, ni més ni menys, que tinguin contractes dignes i “no precaris”, amb sous que es corresponguin amb les responsabilitats i competències que tenen, que comptin amb el suport dels equips directius dels centres on treballen. Cal, doncs, “revisar convenis”, “drets que no s’estan complint” i “condicions de feina que no són prou satisfactòries”, insisteix Ortiz, si volem que els nostres professionals no abandonin, si volem fidelitzar-los i que es quedin aquí en comptes de marxar a d’altres països.
Sobre la manca de personal sanitari, la professora remarca que no es tracta de posar més cadires a les aules, ja que cal assegurar quelcom que per a la infermeria és molt important: les estades de pràctiques. Insisteix molt en aquest aspecte. “Si tohom amplia places però no hi ha espais per poder fer pràctiques, comencem la casa per la teulada”. Perquè “no tot se soluciona a les universitats”, defensa. Cal tenir hospitals i centres de primària on poder fer les estades. I com que el problema de la falta de personal és mundial, tant a França com a Catalunya han ampliat les places i això pot suposar una reducció de les places per fer estades internacionals dels alumnes de la Universitat d’Andorra “perquè les necessitaran per als seus alumnes”. Unes estades internacionals, d’altra banda, molt ben valorades pels alumnes de l’UdA. Però és que, a més, aquestes estades han de ser de qualitat, i això implica assegurar un acompanyament d’un infermer o infermera als estudiants en pràctiques i per això caldria menys ràtio de pacients per a aquests professionals; ara bé, com que n’hi ha pocs això no és possible “i és un peix que es mossega la cua”, subratlla Ortiz. D’aquí que consideri que cal prioritzar els recursos i treballar plegats. I més tenint en compte que, almenys des de França, estan interessats a reclutar pesonal format aquí.
Ortiz exemplifica què vol dir respectar i fidelitzar: les infermeres cobren menys que els mestres de petits “i si et demano qui té més responsabilitat, no sabries què contestar-me”. I vostès?