El finançament del 90% del cost total de l’ingrés de joves als centres terapèutics i educatius de l’estranger de manera que les famílies hagin de pagar com a màxim el 10% restant va ser una de les demandes que van presentar l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (Adjra), l’Associació de Familiars per a la Salut Mental d’Andorra (Afmma) i Projecte Vida als grups de la majoria, que van fer seva cristal·litzant primer en una proposta d’acord sobre salut mental que finalment va ser aprovada per unanimitat pel Consell General el 6 d’octubre de l’any passat. Passat el termini de dos mesos que es va aprovar per fer efectiva aquesta mesura, l’Adjra va tornar a posar sobre la taula que les famílies continuen pagant fins a 1.780 euros, en el cas dels menors ingressats al centre d’Amalgama. Ara el Govern ha informat que s’estan acabant de tancar els serrells perquè la cobertura del 90% sigui ben aviat una realitat. Així, es preveu que la proposta passi per un dels pròxims consells d’administració de la CASS i després sigui aprovada per l’Executiu. “La voluntat és tancar-ho abans de les eleccions”, han manifestat les fonts consultades.

Aquest, com s’ha dit, és el primer dels deu punts de l’acord sobre salut mental. Un acord en el qual la dotació de més recursos humans i estructurals és un dels aspectes fonamentals. Quin és, doncs, el grau d’acompliment de cadascuna de les encomanes reflectides en el document? 

Més recursos?
Segons el Govern en funcions, la majoria ja s’han fet o s’estan portant a terme. Precisament sobre l’anàlisi de la suficiència dels recursos actuals en relació amb els trastorns mentals i les addiccions (punt 2), l’Executiu considera que ja s’ha efectuat a través del Pla integral de salut mental i addiccions (Pisma). Certament, el pla preveu la incorporació d’almenys dos psiquiatres i un psicòleg més a la unitat de salut mental. Unes incorporacions que es plantegen, però, en el marc d’una reorganització dels recursos destinats a l’atenció de la salut mental, en els quals haurien de tenir un paper destacat la infermeria i el treball social i en els quals la cobertura de les baixes laborals hauria de comptar dins les previsions de la mateixa manera que passa amb d’altres àrees. Quan n’hi ha, però, costa molt de donar-hi resposta tal com reconeixen els mateixos responsables del SAAS. 

L’acord també incideix en l’encomana al Govern que, abans de finalitzar el 2022, tingui en compte les demandes del servei de salut mental i el doti dels recursos necessaris, tant econòmics com humans, per fer front als increments dels casos i dels pacients que necessiten atenció professional i garantir també l’acompanyament  a les famílies (punt 3). En aquest sentit, des de l’Executiu recorden que ja hi ha previst un increment de la partida pressupostària per a salut mental el 2023 per dotar-se d’aquests recursos i s’està treballant perquè hi hagi una segona dotació també per enguany. 

Pel que fa als espais destinats a l’àrea d’hospitalització de Salut mental i al centre de dia per determinar, si fos el cas, ampliar les instal·lacions per als pacients i professionals, destinant un espai per als infantojuvenils i garantint la privacitat del pacient (punt 4), el Govern ha confirmat que està previst que el centre de dia canviï d’ubicació pròximament i això permeti un reaprofitament d’espais.  

Programes i formació
L’acord sobre salut mental també encomana al Govern que reforci el Programa de Seguiment Individualitzat (PSI) per a persones amb trastorns mentals amb risc d’exclusió social, i que faci un seguiment i acompanyament més acurat de les persones que s’allotgen als immobles que posa a disposició el Govern i dels professionals que hi treballen (punt 5). El SAAS i el ministeri d’Afers Socials ho estan treballant conjuntament. 

Quant a la coordinació entre els ministeris Educació, Afers Socials i Salut per millorar l’atenció en salut mental i addiccions en la infància i l’adolescència (punt 7), l’Executiu ha detallat que ja hi ha diverses comissions amb aquest objectiu, com ara la de casos d’alta complexitat, el grup de treball de joves en risc o la taula nacional de salut mental i addicions. 

En relació amb les campanyes de prevenció i sensibilització sobre salut mental i addicions (punt 6), s’ha exposat que ja s’han fet accions i se’n preveuen més. També s’ha posat fil a l’agulla a la formació continuada sobre salut mental i trastorns addictius a professionals de l’educació, de la salut, de l’atenció social i de la seguretat pública amb els dos cursos que ofereix la Universitat d’Andorra (punt 8). Sobre la incorporació de la perspectiva de gènere en la recerca, diagnosi i tractament de les malalties mentals (punt 9), l’Executiu ha explicat que es té en compte.

L’educador que no arriba
Finalment, pel que fa a l’impuls de la figura de l’educador del carrer, conjuntament amb els comuns, per millorar la detecció de casos o de joves vulnerables per poder tractar-los a un estadi inicial de les possibles patologies (punt 10), el Govern ha contestat que està prevista al Pla nacional d’infància i joventut i que s’està fent un treball transversal. De fet, es tracta d’una figura demanada per les associacions i les taules de joventut de forma insistent però que no s’ha acabat de materialitzar.