Fins a 22 famílies, com a mínim, tenien els seus fills en situació administrativa irregular al país l’any passat. Si més no aquestes 22 són les que es van dirigir al Raonador del Ciutadà per exposar la impossibilitat de fer el reagrupament en no complir amb els criteris exigits des del ministeri de Justícia i Interior, segons ha explicat Xavier Cañada durant la seva compareixença davant la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals, on va presentar l’informe anual corresponent a l’exercici 2024.
Cañada, que ha instat a actuar a uns sorpresos parlamentaris davant una xifra que han trobat “elevada”, ja que la manca de regularització comporta “implicacions molt importants” per a aquests infants i joves, ha lamentat que malgrat les gestions fetes per mirar d’esbrinar el nombre de menors que es podrien trobar en aquesta situació ha estat impossible poder determinar “de manera certa i fiable” el nombre d’aquests casos, i ha assegurat que “la manca de dades ja és per si sola una dada significativa”.
Interpel·lat sobre aquest tema pels consellers generals, Cañada ha assegurat que el decret del 2023 que enduria les condicions econòmiques per poder portar a terme el reagrupament familiar va “suposar un punt d’inflexió” i ha lamentat que el canvi de normativa no preveiés una transitòria per a aquells casos que ja s’estaven tramitant i que “d’un dia per l’altre” es van trobar que no reunien els requisits. El raonador ha apuntat també als canvis en la política migratòria per permetre a treballadors temporers enllaçar la temporada d’hivern amb la d’estiu com un dels possibles motius de l’arribada de més menors al país tot i no complir els criteris per al reagrupament.
Tot i que molts d’aquests menors estan escolaritzats, Cañada ha insistit, apel·lant a la Convenció sobre els Drets de l’Infant, en la necessitat d’actuar per evitar aquesta situació, ja que l’absència de regularització pot comportar que els infants i adolescents “acabin sent invisibilitzats pel propi sistema”. En aquest sentit el raonador ha mostrat la seva preocupació pel fet que aquestes persones no tenen accés a la sanitat pública, a la vegada que no poden accedir a beques de menjador o d’estudi o a les activitats de lleure organitzades pels comuns, tot i que “n’hi ha algun que els accepta si queden places lliures”. Així mateix, Cañada també ha alertat que els menors ja adolescents “són conscients de la seva situació”, un fet que els pot generar “por, clandestinitat i incertesa”.
Petició per reglamentar l’acolliment especialitzat
El raonador del ciutadà ha expressat també la seva preocupació per l’elevat nombre de menors desemparats que es troben institucionalitzats al CRAE, CREI, en habitatges tutelats o en centres terapèutics, 43 el novembre del 2024, en comparació als menors desemparats en acolliment familiar, 19 en la mateixa data, una opció que, com estableix la Llei qualificada dels drets dels infants i adolescents, ha de ser prioritari.
En aquest sentit, Cañada ha lamentat que tot i que la llei obria la porta a l’acolliment familiar especialitzat, cinc anys més tard encara no s’ha tirat endavant la regulació reglamentàrtia d’aquesta modalitat, que podria ajudar a reduir el nombre de menors institucionalitzats.
Passar d’un sistema penitenciari “punitiu a un de reparatiu”
“Crec que és el moment, o que ja fem tard, d’enfocar el tema penitenciari d’una altra manera, el model no està en consonància amb els temps actuals”. Així de contundent s'ha mostrat el raonador en relació amb el sistema penitenciari i a les “mancances estructurals” que presenta el model actual, motiu pel qual ha defensat la necessitat de passar d’un sistema punitiu a un de reparatiu que faciliti realment la reinserció dels presos a la societat.
Cañada, que interpel·lat pel parlamentari socialdemòcrata Pere Baró sobre si s’estaven vulnerant els Drets Humans ha afirmat que no “però que el llindar és a tocar” ha incidit en l’aïllament que viuen els presos que, en funció de l’època de l’any, romanen entre dinou i vint hores cada dia tancats a les cel·les, un fet fins i tot superior a les condemnes imposades per batlles i magistrats que “priven de llibertat” però “no imposen aquest aïllament”.
Així mateix, el raonador ha incidit també en l’aspecte de la salut mental dels interns i ha lamentat que un gran nombre de presos prenguin medicació per poder “suportar” aquest aïllament, segons ha conclòs després de reunir-se amb els responsables de l’equip mèdic que atén els interns.
Per tot plegat, i responent a una interpel·lació del president del grup demòcrata, Jordi Jordana, sobre per quin tipus de presó voldria i per si cal fer-ne una de nova, Cañada ha apostat “sense cap mena de dubte” per “tenir les cel·les obertes”, si bé ha explicat que cada vegada que n’ha parlat amb els responsables del centre penitenciari la resposta és que el centre “és d’alta seguretat”. I en aquest sentit, ha assegurat que ho és perquè “s’ha concebut així i no pas per la tipologia de presos que hi ha”.
Així mateix, i davant la insistència de Jordana en el fet que al centre penitenciari s’ofereixen tallers, activitats i opcions d’estudi, el raonador ha recordat que “les activitats són descosides, ja que no tenen continuïtat”.
