Fins a 153 unitats familiars, que corresponen a 253 persones, viuen avui dia en pisos de lloguer assequible del parc públic d'habitatge, que compta amb 165 pisos disponibles, als quals cal afegir els 44 de Borda Nova, pendents encara de la convocatòria per a la seva adjudicació.

Així ho ha explicat la directora de l'Institut Nacional de l'Habitatge (INH), Marta Alberch, que, amb dades tancades a 30 de juny, ha fet un balanç de la situació del parc públic del darrer any, un període en el qual s'han triplicat les adjudicacions de pisos a preu assequible, que han passat dels 51 que hi havia el juliol del 2025 als 153 mencionats, 142 de les quals ja compten amb el contracte signat.

Així mateix, Alberch ha detallat que des de la seva posada en marxa, l'abril del 2024, el Registre de sol·licitants d'habitatge a preu assequible ha rebut fins a 1.265 sol·licituds d'inscripció, de les quals el 32% han estat favorables, nou punts percentuals més del 23% de favorables que hi havia el juliol del 2025, un increment que la directora de l'INH, que ha precisat també que hi ha un 10% de sol·licituds pendents de validar, ha atribuït a les modificacions que hi ha hagut del Reglament d'habitatges a preu assequible.

De les 385 resolucions favorables, un 40% (153) ja estan adjudicades, un 18% (70) han presentat renúncia voluntària, un 31% (121) són baixa del registre i un 11% (41) estan pendents d’adjudicació. Respecte a les persones que han presentat renúncia voluntària, Alberch ha explicat que la majoria són joves o famílies monoparentals que desisteixen per motius personals, o bé perquè ja han trobat un altre habitatge que s’ajustava més a les seves necessitats.

Quant a les sol·licituds desfavorables, la directora de l'INH ha explicat que els principals motius de denegació són el fet que no es destini més d'un 30% dels ingressos al lloguer net (un 38% dels casos) o que no es disposin dels ingressos mínims establerts (33%). Altres motius serien no portar cinc anys de residència al país (16%) i superar el màxim d'ingressos establerts (13%).

En relació amb el perfil de les unitats familiars que han estat adjudicatàries d'un pis de lloguer assequible, Alberch ha detallat que un 30% dels habitatges correspon a famílies monoparentals, un 22% són unipersonals, parelles amb o sense fills i altres composicions, un 21% són joves, el mateix percentatge que de gent gran, mentre que el 4% correspon a persones amb discapacitat i el 2% restant a víctimes de la violència de gènere.

Respecte a la necessitat d’un habitatge de lloguer assequible, en la majoria dels casos, concretament en un 46%, són persones amb contracte de lloguer previ, un 17% són joves que s’han emancipat, un 13% compartia pis, mentre que un 10% tenia llogada una habitació i un altre 10% estava en un allotjament turístic. Per últim, el 4% restant provenia d’un recurs residencial del ministeri d’Afers Socials.

En aquest sentit, Alberch, que ha celebrat també el fet que el 90% del total de les rendes de lloguer dels habitatges sigui assumit per les famílies i únicament el 10% hagi de ser complementat per Afers Socials, ha destacat la importància que fins al 33% de les unitats familiars que han accedit a un habitatge del parc públic de lloguer assequible hagin pogut sortir d'"una situació de vulnerabilitat" i passar a una de "seguretat residencial", ja que ara disposen d'un contracte de lloguer al seu nom.

Quant a la nacionalitat dels adjudicataris, un 35% són andorrans, un 29% són espanyols, un 22% d’altres nacionalitats i un 15% són portuguesos, uns percentatges que són "un reflex de la societat del país", ha apuntat Alberch, que ha detallat també que per franges d'edat, un 39% té entre 36 i 64 anys, un 36% més de 65 anys i un 25% és el col·lectiu més jove, fins als 35 anys. En el cas del gènere, i de la mateixa manera que passa si s'analitzen les sol·licituds, el 66% són dones i un 34%, homes.

D'altra banda, pel que fa als habitatges de protecció pública, Alberch, que ha aprofitat per reclamar novament al Govern que es destini a aquest programa algun dels nous edificis que s'estan adquirint per ampliar el parc d'habitatge públic, ha explicat que, fins al 30 de juny, s’han rebut un total de 199 sol·licituds, de les quals un 58% s’han resolt favorablement. Des de l’inici del programa ja se n’han beneficiat 36 persones i 44 es troben en llista d’espera. Actualment, tots els habitatges de l’edifici Casa Aristot Mora estan habitats, inclosos el d’emergència.

Finalment, i interpel·lada sobre casos com els dels veïns dels edificis del carrer Doctor Mitjavila de la capital que queden al carrer i d'altres on els propietaris puguin actuar no d'acord amb la llei, Alberch ha recordat que "l'Institut Nacional de l'Habitatge no pot mediar i actuar d'ofici" i que simplement pot "assessorar i orientar" i derivar la persona a la Justícia si constata quelcom que no s'adiu a la legislació.

L'INH, a punt per l'efecte de l'alliberament dels lloguers

L'INH i el parc públic d'habitatge a preu assequible estan preparats per poder "donar resposta" als efectes que pugui comportar la Llei d'aprovació del règim jurídic aplicable als contractes d'arrendament d'habitatge per a residència habitual i permanent per al període 2027-2030, que ha de permetre la desintervenció progressiva del mercat de lloguer. Així ho ha assegurat Marta Alberch, que ha reiterat la previsió que entre aquest any i el 2027 es pugui incrementar el parc públic en uns 200 o 250 habitatges, un nombre suficient arribat el cas que "hi hagi molta més demanda de la que tenim ara per la situació que es pot donar per contractes que no s'acabin renovant o per persones que passin a haver d'assumir uns lloguers que representin més del 30% dels seus ingressos.