Fins a 11 dones han sol·licitat a la CASS la cobertura de la reproducció humana assistida (RHA) des que el decret va entrar en vigor el passat 2 de gener. La mesura, però, la va aprovar el Consell de Ministres el mes de novembre i en aquell moment el ministre de Salut, Albert Font, va explicar que era una demanda llargament reivindicada per la societat, si bé l’assegurança pública es delimita a dones o parelles que són diagnosticadament infèrtils. I és que la infertilitat és una patologia reconeguda oficialment per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i aquest va ser el motiu pel qual el Govern va decidir no fer extensiva la mesura a, per exemple, dones solteres o parelles homosexuals femenines que vulguin ser mares. “Aquest ha estat un debat amb el qual ens hem trencat molt el cap. Nosaltres no valorem el model de vida de les persones, sinó que ens preocupem per la seva salut”, va indicar Font aleshores.

Tot i que aparentment 11 sol·licituds en un mes i mig puguin semblar moltes, s’ha de tenir en compte que van en la línia de les previsions de l’Executiu. En aquest sentit, el ministre va informar que durant el 2022 130 dones van rebre medicaments estimulants d’ovulació, de manera que estimaven que, un cop el decret entrés en vigor, s’hi adheririen unes 150 dones cada any. El perfil de les beneficiades és de dones majors de 18 anys i menors de 42, sense cap fill previ o amb parella sense cap fill en comú, així com aquelles que tenen patologies indicades o altres antecedents de salut.

D’altra banda, el cost per a la CASS es calcula en uns 120.000 i 250.000 euros anuals, considerant que cada vegada es tenen fills a edats més tardanes amb les respectives dificultats que això suposa. Entre els centres conveniats hi ha l’Hospital Clínic de Barcelona o l’Hospital de Tolosa. En aquests s’hi poden emprendre diferents tècniques que s’adapten a cada cas i cos: inseminació artificial, fecundació in vitro, diagnòstic genètic preimplantacional i criopreservació. Durant la presentació del decret, la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, també va indicar que en totes les pràctiques s’apliquen amb finalitats terapèutiques (per exemple, després de 12 mesos intentant quedar-se embarassada), preventives (malalties hereditàries greus) o altres situacions especials (tractaments mèdics que malmeten la capacitat reproductiva) i que això fa variar el preu final d’un procés que oscil·la entre els 4.000 i 5.000 euros de mitjana, però que es pot enfilar a més de 10.000 en conjuntures més complexes. En cas que la intervenció es dugui a terme en un centre públic, la CASS cobreix el 75%, mentre que si es fa en un de privat, el reemborsament és del 20%. Només quan hi hagi punció ovàrica i, per tant, es requereixi hospitalització, la cobertura serà del 90%. En aquest sentit, cal destacar que la parapública encara no ha donat resposta a cap de les 11 sol·licituds, però sí que espera poder-ho fer “aviat” per engegar els primers tractaments que, com qualsevol altra malaltia, se seguiran per la via preferent. 

Finalment, pel que fa al nombre d’intents coberts, el decret en preveu un màxim de dos perquè “després d’un parell de cicles fallits és gairebé impossible que el tercer tingui èxit”, va assenyalar Font, qui creu que és una iniciativa “molt legítima”, però que es fa “amb diners públics” i s’ha “d’acotar”.