Florenci Pla, amb Sílvia Ortega de suplent, aposta per reforçar la sostenibilitat del sistema de pensions amb mesures realistes i quantificades. També considera que és necessari mirar amb certa atenció el sistema de baixes laborals, sense posar en dubte les baixes justificades.


Què l'ha motivat a presentar-se?
Em presento perquè crec que puc aportar una visió basada en el rigor, l'anàlisi i la transparència en un moment especialment important per al futur del nostre sistema de pensions. Com a professor de matemàtiques he dedicat la meva vida professional a analitzar dades, interpretar models i prendre decisions fonamentades en evidències. La reforma de les pensions és, en gran part, una qüestió de números, però també de justícia intergeneracional. Des de fora de la CASS ja he fet aportacions en relació amb alguns aspectes tècnics, com ara l'actualització de les pensions amb l'IPC. Des de dins crec que podria contribuir encara més.

Fa quatre anys només es va presentar una candidatura al col·legi de pensionistes, en aquesta ocasió cinc. A què creu que és degut?
Crec que és un reflex de la importància del moment que estem vivint. Hi ha una preocupació creixent sobre la sostenibilitat futura del sistema de pensions i molts pensionistes consideren que és el moment d'implicar-se. La pluralitat de candidatures és positiva perquè demostra interès, participació i voluntat d'aportar idees.

Han estat ben representats els pensionistes dins el consell d'administració?
No m'agrada jutjar la feina dels qui m'han precedit. Estic convençut que han treballat amb la millor voluntat. Ara bé, sempre hi ha marge de millora. Els pensionistes necessiten representants que siguin capaços d'analitzar la informació disponible amb esperit crític, formular preguntes i exigir la màxima transparència en la presa de decisions.

Són eleccions importants però habitualment amb molt poca participació.
Precisament perquè són importants hauríem d'aconseguir una participació més elevada. La CASS gestiona recursos que afecten tota la població i, especialment, els pensionistes actuals i futurs. Votar és una manera de fer sentir la nostra veu en decisions que tindran efectes durant dècades.

Què els diria a aquells que diuen que, com que el Govern hi té majoria, tant és el que passi al consell d'administració?
Els diria que s'equivoquen. Encara que les majories siguin les que siguin, els representants dels pensionistes poden influir en el debat, demanar informació, aportar propostes, fiscalitzar la gestió i defensar els interessos dels afiliats. Les bones idees no depenen de qui tingui la majoria sinó de la seva solidesa.

Manca transparència?
Sempre es pot millorar. Quan es gestionen recursos públics i es prenen decisions que afecten milers de persones, la transparència ha de ser màxima. Cal que la ciutadania entengui millor la situació financera de la CASS, els escenaris de futur i les conseqüències de les decisions que es proposen.

Des de fora del consell d'administració de la CASS, creu que hi ha alguna cosa que es podria fer d'una altra manera?
Sí. Crec que cal una cultura més orientada a l'avaluació quantitativa de les polítiques. Quan es proposa una reforma no n'hi ha prou de dir què s'ha de fer, cal explicar com es farà, quant costarà, quins efectes tindrà i en quins terminis. Les projeccions haurien de fer-se amb horitzons mínims de 25 anys per poder valorar adequadament les conseqüències de cada decisió.

Com pensa fer passar el seu missatge?
Amb dades, arguments i diàleg. No crec en les solucions màgiques. Crec en la necessitat d'explicar les coses de manera clara i comprensible perquè tothom pugui formar-se una opinió informada.

Què pot aportar la vostra candidatura al Consell d'Administració de la CASS?
Rigor matemàtic, independència de criteri i capacitat d'anàlisi. En un moment en què el debat sobre les pensions està ple de projeccions, hipòtesis i estimacions, és fonamental disposar de persones acostumades a treballar amb models quantitatius i a verificar que els números quadrin.

Quines són les principals propostes que planteja?
Les meves prioritats són quatre. Primer, reforçar la sostenibilitat del sistema de pensions amb mesures realistes i quantificades. Segon, augmentar la transparència de la informació que rep la ciutadania. Tercer, impulsar la digitalització i la modernització dels processos de gestió. I quart, actuar sobre el control de la despesa sanitària, especialment en àmbits on es detectin desviacions importants.

És un moment important pel que fa al treball per garantir les pensions. Com veu les propostes que s'han fet des de la CASS?
En termes generals comparteixo el diagnòstic. Fa anys que sabem que caldran ajustaments i probablement hauríem d'haver començat abans. Ara bé, més important que discutir si una mesura és bona o dolenta és quantificar-ne l'impacte. Cal saber quin efecte tindrà cadascuna sobre l'equilibri financer del sistema, sobre els pensionistes actuals i sobre les generacions futures.
Mesures com l'augment gradual de les cotitzacions, l'ajornament de l'edat efectiva de jubilació o la revisió d'alguns paràmetres del sistema poden formar part de la solució. Però han d'anar acompanyades d'estudis rigorosos, transparents i comprensibles per a la ciutadania.

Seria partidari de poder revisar-ne alguna?
Cap proposta hauria de ser intocable. Si les dades demostren que una mesura és insuficient, excessiva o genera efectes no desitjats, cal tenir la capacitat de revisar-la. La bona gestió exigeix flexibilitat, però sempre basada en evidències i no en impressions.

Què es pot fer per ajustar la despesa sanitària?
La primera condició és disposar d'informació detallada i fiable. Cal identificar quins són els factors que impulsen el creixement de la despesa i actuar-hi amb precisió. La digitalització pot ajudar molt a detectar ineficiències, duplicitats o pràctiques millorables.
També considero que cal prestar una atenció especial al sistema de baixes laborals. Sense posar en dubte les baixes justificades, és evident que aquest és un dels àmbits que genera més preocupació pel seu impacte econòmic. Cal reforçar els mecanismes de control i seguiment per garantir que els recursos es destinen exclusivament a qui realment els necessita.
L'objectiu no ha de ser gastar menys per gastar menys, sinó gastar millor. Cada euro estalviat en ineficiències és un euro que contribueix a reforçar la sostenibilitat del sistema de salut i de pensions.