Diari digital d'Andorra Bondia
 La seu a Washington del Fons Monetari Internacional: l’objectiu del Govern és ingressar-hi com a membre de ple dret aquesta tardor.
La seu a Washington del Fons Monetari Internacional: l’objectiu del Govern és ingressar-hi com a membre de ple dret aquesta tardor.

FMI: algú no ho té clar


Escrit per: 
A. L. / Foto: BonDia

Els partits del Govern sostenen que l’ingrés costarà 266.000 euros; el PS, que caldrà dipositar els 101 milions.

Després de mesos de rumors i especulacions, dades i contradades, el ministre Eric Jover va desvelar dimecres per fi la “quota” d’adhesió al Fons Monetari Internacional (FMI). Per resumir: 101 milions, desglossats en un primer tram de 25,1 que es dipositaran a Washington i que s’abonaran amb la bossa de 43 milions que el mateix FMI posa a disposició dels nous membres; un segon tram de 75,2 milions, una “promesa de pagament” que tan sols seria exigible i s’hauria per tant de dipositar –i en un banc nacional– en cas de remots problemes de liquiditat de l’euro; i un tercer tram de 266.500 euros que sí que s’hauran de dipositar efectivament i que només es podrien recuperar en cas d’abandonar l’FMI. A banda d’aquests tres trams, el cost financer anual pujarà a uns molt mòdics 4.700 euros, que corresponen al dret d’utilitzar la bossa inicial de 43 milions.

Enrevessat, però així és aproximadament com ho va vendre dimecres Jover. I com es veia venir, a partir d’aquí comencen les discrepàncies. D’un costat, els tres partits que donen suport al Govern i que avalen la versió del ministre de Finances. De l’altra, el PS, que la qualifica directament d’“engany” i de “mentida”. I enmig, Terceravia, que espera a pronunciar-se a conèixer tot el dossier amb detall i demana de no polititzar-lo.

Com era també previsible, el més combatiu va ser Pere López. El president del grup parlamentari socialdemòcrata es va confessar “indignat”. En la seva opinió, el ministre de Finances va intentar “confondre i enganyar els ciutadans”, perquè segons ell la quota d’adhesió, aquests 101 milions, “són diners que s’hauran de dipositar i als quals Andorra no tindrà accés mentre sigui membre de l’FMI, que es trauran directament dels pressupostos i que no es destinaran a polítiques d’habitatge, d’ajut a les famílies i a les empreses”. López reclama que es detallin els beneficis concrets que comportarà per al ciutadà l’ingrés a l’FMI, “a banda de millorar el ràting del país i de les entitats financeres”. “Com que no ho saben explicar, per això dissimulen, enganyen i menteixen”. La conclusió és demolidora: “Si jo fos un autònom, estaria indignadíssim que fa quinze dies el Govern no pogués elevar en 100 o 200 euros la prestació, però en canvi ara sí que tenen 100 milions per ingressar a l’FMI”.

Pintat reclama honestedat
El tripartit ho veu al revés, és clar. Per al president del grup demòcrata, Carles Enseñat, les xifres aportades per Jover, assenyaladament aquests 266.000 euros, confirmen les previsions i constitueixen un excel·lent negoci, perquè “no és una quantitat impagable, i l’ingrés a l’FMI ens deixa molt ben posicionats davant de les agències de ràting, aporta garanties que les nostres xifres són fiables, consolida la nostra reputació com un actor internacional seriós, i ens obre una porta de finançament si mai tinguéssim una situació d’emergència”.

Opinió que comparteix el president del grup liberal, Ferran Costa, que va donar per bons els comptes de Jover. Segons ell, la quota d’adhesió ha estat finalment “molt inferior que les xifres que havia donat l’oposició” i –va concloure– “ens hem de felicitar perquè érem un dels pocs països que no formàvem part de l’FMI, hem acabat amb aquesta anomalia, ens homologa a nivell internacional, ens aporta credibilitat i ens permet optar a tots els beneficis que comporta pertànyer a una institució com aquesta, incloses en cas de necessitar línies de finançament”.

En la mateixa línia es va pronunciar el president del grup de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi: “Necessitem pertànyer a un organisme com l’FMI. És cert que la quota puja a 100 milions, però des del punt de vista de la tresoreria és molt atractiu perquè el desemborsament real [266.000 euros] és assumible davant de les contraprestacions que obtindrem. El gros de la quota, aquests 75 milions, és tan sols un compromís remotament exigible”.

Més contemporitzador que López, però no tan entusiasta que els partits de Govern, es va manifestar Josep Pintat: “La disposició a ingressar a l’FMI sempre l’hem tingut. Però més enllà de la quota, s’han de veure les altres obligacions i els compromisos que comportarà, i aquesta informació ara mateix no la tinc. En qualsevol cas és un dossier que s’ha de valorar de forma freda i racional, i sobretot sense polititzar-lo”, deia el president del grup parlamentari de Terceravia. Finalment, el president de Progressistes-SDP, Jaume Bartumeu, es va mostrar convençut que “com a mínim els 25 milions del primer tram sí que s’han de dipositar”, i es va sorprendre de “la novetat absoluta dels còmodes terminis mensuals de pagament que el ministre Jover va avançar dimecres”.

L’únic que està clar, sobretot en el cas dels partits de Govern i del PS, és que les dues interpretacions són excloents. I en una qüestió com aquesta, com adverteix Pintat, convindria anar amb l’honestedat per davant.

 

Andorra
ingrés
FMI
Bartumeu
L´pez
Costa
Enseñat
Pintat
naudi
adhesió
Comentaris: 1

Comentaris

I Eusebi Nomen que en pensa de tot això? Seria interessant la seva opinió. Més creïble, en tot cas...

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic