Dins les accions incloses en l’Estratègia nacional del paisatge per a aquest any hi ha promoure la millora paisatgística a través de la participació ciutadana, i per això des del departament de Medi Ambient han decidit crear un apartat a la seva pàgina web en què la població podrà denunciar punts negres del paisatge, una aportació que servirà a Medi Ambient per acabar de completar l’inventari que estan duent a terme sobre aquells punts en què hi ha diferents elements que malmeten el paisatge.

De fet, el problema més habitual és l’abandonament de deixalles o de vehicles. Però aquest no és l’únic objectiu que es marquen des del Govern per a aquest any i, d’aquesta manera, el director de Medi Ambient, Marc Rossell, en va exposar la resta. Els objectius per a aquest any passen per crear una comissió nacional del paisatge; elaborar la normativa del paisatge a través de la transposició del conveni europeu a la normativa andorrana; potenciar l’ús de les energies renovables; redactar i aprovar la llei de conservació de la natura; mantenir i restaurar els boscos de ribera; potenciar el sector agrari com a activitat per a la diversificació econòmica i minimitzar els impactes paisatgístics de les instal·lacions turístiques i de lleure a través de la redacció d’una guia de bones pràctiques adreçada especialment a les estacions d’esquí.
Finalment, també s’han fixat l’objectiu de comunicar i informar la població, i en aquest objectiu s’emmarca el concurs de fotografies que s’ha tirat endavant amb MoraBanc. En aquesta fita hi ha implicats, tal com va destacar Rossell, diferents departaments del Govern a més de Medi Ambient.
Pel que fa a l’adequació a la legislació andorrana del conveni, que entra en vigor l’1 de juliol, Rossell va recordar que les obligacions que es deriven d’aquest text són “molt genèriques” i algunes ja s’estan posant en marxa abans de tenir una normativa específica, ja que l’Estratègia nacional del paisatge “ja desenvolupa les obligacions del conveni”.
Quant a la guia de bones pràctiques per a les instal·lacions turístiques i de lleure, Rossell va remarcar que es tracta, fonamentalment, que en el futur les instal·lacions, com per exemple els ginys, tinguin menys impacte paisatgístic. De fet, va destacar que el que ja està fet “és difícil corregir-ho”, tot i que hi ha accions que es poden tirar endavant. En la redacció d’aquesta guia hi treballen experts i també el sector i la intenció és que s’avanci en el redactat al llarg d’aquest any.
Pel que fa a la iniciativa que es va presentar ahir sobre la fotodenúncia, persegueix la participació ciutadana i, d’aquesta manera, des de Medi Ambient es comprometen a respondre a les diverses reclamacions que rebin perquè les persones puguin conèixer així el seguiment que se’n fa.
Des de l’executiu posen en relleu que l’acció de la fotodenúncia incideix en la sensibilització i en la participació ciutadana, i remarquen que cada vegada
hi ha més conscienciació de la població.
Aquesta proposta que ara s’endega a través de la fotodenúncia vol promoure la millora del paisatge prioritzant molt especialment les zones de carretera. Tal com ja s’ha esmentat, des de Medi Ambient han treballat a detectar els punts negres i entre els problemes que se solen trobar Rossell va assenyalar talussos erosionats, abandonament de material i de residus, vehicles abandonats, façanes malmeses o cabanes abandonades.
Precisament sobre aquest últim punt, el director de Medi Ambient va comentar la feina conjunta que es porta a terme amb els comuns, i de fet va recordar que aquesta col·laboració  és “imprescindible”. El que pretenen, però, és agilitzar les actuacions quan es detecta un punt conflictiu.
Rossell va recordar que l’Estratègia nacional del paisatge va néixer d’un fòrum en què es van fixar les accions i les finalitats a aconseguir. D’aquesta manera, el Govern treballa en la consecució de 21 accions per al període 2012-2015, que han de servir per complir els set objectius d’aquesta estratègia.
Els objectius se centren en la millora dels paisatges naturals, rurals i urbans. Un altre pretén aconseguir carreteres més respectuoses i integrades en el medi, i el cinquè és que les instal·lacions turístiques i de lleure siguin de qualitat i també respectuoses. El sisè eix persegueix un turisme diversificat i respectuós i el setè es basa en una població que coneix i estima el paisatge.