“Un abans i un després” això és el que ha de suposar per a la mobilitat del país que s’implanti un tramvia. Aquest és el parer del secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, que considera que en contra del que ha passat en altres moments en què un transport segregat ha estat posat sobre la taula i el projecte ha quedat en un calaix, en aquesta ocasió el fet que s’hagi “arribat molt lluny” i que tant “els comuns com el Govern estan molt a favor d’aquest tema”, garanteix que es tirarà endavant. “Tothom està molt conscienciat en pacificar” el trànsit, ha defensat.
De moment ja s’ha consensuat amb els comuns el traçat pel qual haurà de passar aquest transport segregat i cal destacar que s’ha prioritzat que circuli de manera majoritària per terrenys públics, seguint el recorregut de les carreteres actuals, algun pont, un túnel o fins i tot pel costat del riu. En indrets com Sant Julià de Lòria, on la culminació del túnel de Rocafort desviarà un gran gruix del trànsit per fora del centre de la parròquia, el tramvia podria passar per Francesc Cairat, una avinguda que també seria més per a vianants.
Forné també defensa que el projecte haurà d’anar acompanyat de més aparcaments perquè els usuaris puguin deixar els seus vehicles i puguin agafar el tramvia. Per això es pensa en “un gran aparcament a l’entrada de Sant Julià de Lòria”. Des d’aquí les persones podrien viatjar fins a Escaldes-Engordany.
De manera paral·lela al consens al voltant del traçat es treballa el pla sectorial del transport segregat perquè hi hagi les reserves de sòl necessàries i fins i tot es duu a terme un estudi complementari per veure l’encaix del tramvia amb els autobusos.
I cal recordar que aquest projecte intern es complementaria amb el tramvia entre la Seu i Andorra la Vella, una iniciativa en la qual la Generalitat ha començat a posar fil a l’agulla, un aspecte que Forné celebra. El secretari d’Estat destaca que “a part de millorar les comunicacions entre la Seu i Andorra” aquest tramvia “seria una nova porta d’entrada i de sortida a Andorra” i defensa que seria “un nou motor econòmic. En aquest sentit, concreta que és més factible que no pas allargar la línia ferroviària des de Puigcerdà, ja que aquest sembla un projecte molt més costós i dificultós, i a més sembla que la predisposició del govern català de portar el tren fins a la Seu d’Urgell i després cap a Andorra la Vella tampoc era molt clara. En canvi, hi ha bona sintonia tant amb el govern català com amb els alcaldes dels municipis per on transitaria i es va plasmar un programa europeu per al finançament que a més lidera Andorra per primera vegada. “S'han assentat les bases perquè d'aquí uns anys sigui una realitat aquest tramvia, que si no ho haguéssim proposat segurament no s'hauria fet”, emfasitza Forné que afegeix que s’estigui “en línia amb la Generalitat en un tema com aquest, transfronterer, que lligui molt també amb els estàndards d'Europa a nivell d'aquests projectes, doncs ens fa molta il·lusió i estem molt contents”.
