Francesc Medina: “La sorprendria com la gent enviava àudios plorant perquè no podia més”

La pitjor història? La d’una dona sola a qui se li mor el marit i intenta salvar el seu bar sense èxit i ha de retornar a Portugal, explica. La més dramàtica? Anar aguantant dia a dia, cèntim a cèntim; o consumir-te perquè fins fa dues setmanes no podies obrir un xiquiparc mentre veies passar els autobusos al 100% d’ocupació.

La creació d’Unió de Bars, el més positiu de la pandèmia?
Quan han arribat els problemes hem vist que ens havíem d’agrupar perquè se’ns tingués en compte. És una cosa que no s’ha fet mai aquí, hi ha molt poca tradició d’associacionisme, sobretot per defensar sectors i gremis amb els mateixos interessos, i més en el sector de l’hostaleria fora de la Unió Hotelera i poc més. Sobretot a nivell baix, no de grans hotels i grans cadenes que sempre s’asseuen en una taula quan volen. Ha portat de bo que com a mínim tenim contacte entre nosaltres i ens traspassem problemes. Et sorprendria com al principi, ara ja no tant, la gent plorava, enviaven àudios plorant perquè no podia més.

Com estan els tràmits d’aprovació?
Estan al ministeri de l’Interior, pendents. Estan a la burocràcia. Truquem cada dues o tres setmanes, però de cert, no sabem ni com ni on està.

Com valora el diàleg amb Salut i Economia?
Va néixer perquè no enteníem l’aplicació real de moltes de les normatives. Llavors ens vam moure. Mai hem discutit una normativa. Aportem la nostra experiència de logística, d’aplicació al lloc de feina. Som professionals de l’hostaleria, vivim el dia a dia i sabem com implementar aquestes normes i sabíem les que no tenien gaire sentit. Llavors ens vam començar a reunir cada 15 o 20 dies.

Però ara ja no es troben.
No sé per quin motiu aquesta normalitat de convocar-nos per zoom va desaparèixer a partir de Setmana Santa. No sé si no s’ha continuat per un motiu polític o perquè no hi ha interès. No hem tingut cap altra reunió sinó per presentar el segell a Salut. Ens van dir que ens contestarien en una setmana. Vam deixar dues setmanes i em van dir que ara ho tenia el ministre. Està com l’associació, dintre de la burocràcia.Sembla que vagin deixant que passin les coses i si no protestem tiren endavant. I no volem protestar ni crear un sindicat, volem col·laborar al 100% en el que el Govern necessiti. Vam demanar una hora més des de Setmana Santa per poder tenir una mica més de facturació. Ni se’ns va contestar i ens trobem que la següent mesura que s’aprova ni se’ns comunica. Almenys abans de les rodes de premsa se’ns trucava i se’ns deia això sortirà i això no. I aquests últims tres canvis de mesures ens els hem trobat per sorpresa. Només volem que tinguin la deferència de comunicar-ho per saber per on aniran.

Considera que hi ha mesures que no han estat prou adequades?
No va tenir sentit poder posar sis persones a taula sense ampliar els aforaments. Per això demanàvem una hora més. I casualment dues setmanes després ens donen una hora més. Doncs no anàvem tan desencaminats. S’ha perdut una mica el feedback que hi havia. Entenc que hi ha d’haver molts nervis, mala maror, canvis de ministres. El que menys deuen estar pensant és en nosaltres, això està clar. Però nosaltres sí que hi pensem.

Creu que al Govern li costa dialogar?
Jo entenc que els governs només escolten la gent en època d’eleccions. Nosaltres hem tingut reunions amb consellers i polítics i ara ja no interessa. Porto 30 anys al país i mai no hi ha hagut aquest feedback entre la gent i els governs. I el fet que hi hagi associacions no és per enarborar la bandera que això ho feu malament. No. El que volem és que quan vulguin fer una reforma se’ns comuniqui. Nosaltres estem a primera línia, sabem el que fem i a partir d’aquí que agafin el que els interessi, però no posis una norma que a la setmana s’ha de canviar.

Seguiran apostant pel diàleg?
A mi m’agradaria que continués sense necessitat d’haver de sortir als mitjans. Quan ho fem,  algú truca al qui correspon i li diu mira que ens estan donant. Personalment, el cap de Govern es va comprometre a atendre les meves trucades. Jo no goso, és un cap de Govern. Hi ha molts d’intermediaris per trucar i entenem que en el nostre cas aquests intermediaris estan a full, però tothom es pot permetre una hora cada 15 dies. No estem demanant reunions setmanals ni diàries. El que no et poden dir és no, perquè no o no com a silenci. No ho he entès mai. No perquè no em dona la gana, t’ho accepto; o no per la raó que sigui. Estem per ajudar, no hem demanat mai res. Hem opinat i comentat, hem dit creiem que podríem fer això. Perquè jo soc Francesc Medina. No puc dir el que ha de fer. Opinem i el primer dia que es va anunciar que obríem va ser emocionant i vam pensar: hem aconseguit alguna cosa. Entenc que hi ha un cansament. Tots estem cansats, però és el que ens ha tocat. Tinc 52 anys i mai de la vida havia pensat haver de posar-me al davant d’un col·lectiu a defensar una situació. M’ha tocat, fem-ho. Col·laborem i intentem consensuar les coses, només això.

Els bars i les cafeteries s’han emportat la pitjor part de la crisi?
Sí, i es demostra amb l’últim decret. Per què? No ho sabem. Mirem a Espanya i França i tothom està igual. Jo estic esperant que tot això acabi i seure i que em diguin per què s’ha fet això a aquest sector quan a les darreres estadístiques de fa tres o quatre mesos eren que la influència de la Covid a restaurants havia estat d’un 3%. Per què? És el nostre sector i en cascada tota la resta. Si jo no venc cervesa, el de la cervesa no ven i ha de despatxar la gent. M’has donat set hores i per set hores em treus un 25% de l’ajut que tenia fins ara? Que m’ho expliqui el ministre Jover o Gallardo amb números perquè ho pugui entendre. Un bar en set hores factura el 25% del seu lloguer? Sincerament, si fos així no estaria aquí ara, estaria amb un iot a Mallorca. Si estem intentant una recuperació econòmica no ens poden treure ja les ajudes. Que ens deixin respirar. Si m’apliques unes mesures de distanciament al meu local m’és igual l’aforament perquè me l’has reduït un 40%, si he de tenir un metre i mig de distància. Si ja ve el turisme. I què? Si continuo tenint el 50% del meu local. Si jo només puc donar de menjar a 20, però hem ampliat horari, ja podem fer dos torns més o menys i al primer torn apretar-lo i treure-li els macarrons de la boca. Continuo pagant els subministraments al 100%. Això és ajudar el sector a recuperar-se? Locals que hem estat tancats, esperen que amb set hores ens recuperem?

En el millor escenari possible, quan es podria recuperar el sector?
Hi ha una part que en el moment que els aforaments es puguin recuperar, com que la gent té moltes ganes de sortir, no donarà a l’abast. L’hostaleria tindrà aquest boom, però recuperar el que s’ha perdut, mai. Hi ha hagut gent que han mort pel camí i que ja no es plantegen ni tan sols tenir el negoci. Hi ha un altre percentatge que entre els ajuts i els ERTOs intentava mantenir el seu local.

Alguna proposta concreta?
Donem les ajudes a qui les necessiti. Com ho sabem? Pels extractes bancaris. Potser als locals de Meritxell no els fa falta, però als de Ciutat de Valls, sí. No soc de vagues ni manifestacions, crec que el diàleg és el primordial i el que ha de prevaldre, però si es fa això en qualsevol altre país al dia següent et mengen al carrer. Crec que hi ha moltes maneres de fer les coses abans de donar un cop de porta a un 25% d’ajut al lloguer en deu dies després d’un any de tancaments i pèrdues. Hem rebut els primers, no vull ni pensar llavors en els locals d’oci nocturn.

Quants no sobreviuran?
Continuem pensant en el 30%. Fa un mes es va dir que es continuava creant negoci a Andorra, fins i tot algun bar, però que m’ensenyin els que han tancat. Ara resulta que serem el país de les criptomonedes i tot el teixit econòmic baix, i tots els serveis, que? El país creix però s’està cascant el mateix sector contínuament: bars i cafeteries. Nosaltres som un servei per a pares, mares, periodistes, nanos que venen a estudiar. En 7 anys al meu local hem tret fora tres borratxos. Hi ha hagut més baralles a la Batllia que al meu bar. Segur. En canvi, hem ajudat nens que s’havien perdut trucant a la policia, hem ajudat avis que es trobaven malament, hem col·laborat amb associacions que no tenien un lloc on anar, hem fet pinacoteques per a gent que no tenia on exposar. Només se’ns mira perquè hi ha un borratxo? Se’ns ha estigmatitzat.

Quin és el següent pas?
Els horaris s’hauran de normalitzar quan estigui arreglada la pandèmia. Volem veure com recuperem l’aforament. Podem ampliar l’exterior? Fem-ho ja. L’estiu passa i és moment de recuperar l’economia. Fem una reunió i veiem el que hem de fer. S’està parlant de treure aviat les mascaretes i no puc estar en una terrassa? Em puc asseure amb 100 persones però no puc fer una boda amb la meva família de més de 40? No puc fer un esdeveniment dient porti’m una PCR o una TMA o el certificat de  vacunació que garanteixi que es pot fer. Fem-ho ja, pensem a salvar l’estiu. I tant de bo no repunti. Ens estem preparant per si de cas? Crec que s’ha de preveure per no carregar-nos l’economia. Que si hem passat un any de Covid, en passarem tres de pandèmia econòmica.