El director general d’RTVA està elaborant un pla estratègic per a la televisió i la ràdio públiques per als tres pròxims anys. Considera que la reducció de plantilla, amb l’eliminació de catorze llocs de treball, no hauria de tenir conseqüències en la programació.
Finalment s’ha reduït la plantilla en catorze llocs de treball, amb moltes baixes voluntàries, així que potser el procés no ha estat tan traumàtic com es preveia.
El primer que vaig fer quan vaig arribar va ser explicar la situació pressupostària que hi havia a RTVA i es va demanar que si hi havia algú interessat a ser acomiadat que ho digués a la direcció. Així, es van presentar una sèrie de voluntaris i es va estudiar cas per cas. D’aquesta manera, fins i tot hi ha persones que volien ser acomiadades i que finalment no ho han estat perquè el pressupost ja quadrava.
¿Com s’ha tancat, així doncs, tot aquest llarg procés?
Algunes d’aquestes persones ja havien deixat l’empresa a principis d’any i alguna altra va ser baixa per malaltia de manera definitiva. I van quedar unes deu, que van ser acomiadades de forma voluntària. O sigui que al final no s’han hagut d’acomiadar tantes persones com es va dir en un principi.
S’ha de tenir en compte que a la direcció antiga hi havia dues persones i ara n’hi ha una. Hi havia una persona que va marxar al seu moment i que tenia un sou alt. I després hem vist que es podien reduir altres costos abans que el de personal, amb una gestió financera més precisa. Al final, amb catorze persones n’hi ha prou per adaptar-nos al pressupost previst.
¿Es pot afirmar que a partir d’ara tenim assegurada una continuïtat dels mitjans públics?
Amb el pressupost i la plantilla que tenim actualment es pot dir que es pot funcionar de manera correcta. Si el pressupost es torna a reduir, ja serà una decisió política que no em correspon a mi. Es pot funcionar intentant que la qualitat no se’n ressenti i que la gent vegi una televisió digna per a un Estat petit.
¿El pressupost actual, de poc més de quatre milions d’euros, és suficient?
El pressupost exacte és de 3,7 milions d’euros. Crec que encara que s’hagi reduït aproximadament el 25 per cent encara es poden fer coses. Amb menys també es podrien fer, però diferents. Però el model que finalment s’elegeixi ens dirà quant ens costarà.
Suposo que ja mai més faran contractacions milionàries, com algunes de les que hi va haver en els últims anys.
Això no és un club de futbol en què es fan contractes amb sous estrella. Es tracta d’una empresa pública i s’ha d’anar amb compte a l’hora de fer els contractes perquè ens podem trobar després casos com el de Besson.
¿La reducció de la plantilla feta es pot notar en la programació que s’oferia fins ara?
En principi no s’ha de notar res. Els oients i els espectadors dels mitjans audiovisuals públics no haurien de notar un gran canvi, al contrari, treballarem perquè amb els nous recursos puguem fer una cosa digna i si es pot millorar respecte al que tenim ara, doncs ho farem.
Tot el procés per reduir la plantilla suposo que ha creat un clima laboral no gaire bo dins de l’empresa. ¿Té pensat prendre alguna iniciativa en aquest àmbit?
Crec que el fet d’haver finalitzat el procés i que no se’n parli més ha de tranquil·litzar molt la gent, que ha estat patint durant molt de temps. Si el clima estava enrarit perquè hi havia una espera que potser s’ha fet molt llarga, ara hauria d’anar millorant de forma gradual.
¿Es podia haver anat una mica més ràpid per evitar el patiment sofert per la plantilla en els últims mesos, tenint en compte que hi havia una sèrie de persones que volien marxar voluntàriament?
Certament, ha estat un procés que s’ha fet llarg per al personal, però quan he arribat he intentat accelerar-lo i resoldre’l al més aviat possible.
Fa molt poques setmanes que està en el càrrec, ¿però ja té clar quin ha de ser el camí a seguir a partir d’ara pels mitjans públics?
Hem de tenir una ràdio i una televisió bàsicament informatives, que parlin d’Andorra i també que apropin el país a la gent que ens visita i que no és d’aquí. Ha de ser un model de molta producció feta a Andorra i s’ha parlar molt dels esports de neu i de muntanya, i ha de ser una televisió que ajudi a fomentar l’ús de la llengua.
¿Es pot fer d’alguna manera que l’audiència augmenti gràcies al volum important de visitants que tenim com a país i que podria seguir la televisió pública?
No sé com es pot fer, però tinc clar que hem de tenir una televisió per a la gent d’Andorra, però també, tenint en compte que ens visita gent i que a l’hotel o a l’apartament turístic també es podrà veure, hem de poder explicar què és Andorra i quin és el seu origen.
Els polítics en general no s’han pronunciat mai sobre quin és el millor model de mitjans públics per al país. ¿Fins a quin punt té vostè màniga ampla per definir aquest model per als pròxims anys?
Crec que el director general té la potestat de definir un model, tot i que evidentment l’hauré d’explicar al Govern i també al Consell General, si m’ho demanen, per tirar-lo endavant. El que vull definir és un pla estratègic a tres anys.
Li pregunto això perquè estem acostumats fins ara que el Govern hagi nomenat a dit els diferents directors que s’han anat succeint, així que aquests se sotmeten totalment a les directrius polítiques que els donen. ¿No s’hauria d’anar cap un model amb més independència del director general?
El director general el nomena la junta general d’accionistes, que és el Govern. Però jo crec, tal com li vaig exposar al cap de Govern el dia que em va proposar el càrrec, que un cop nomenat he de tenir la llibertat de fer una gestió amb totes les eines que implica una empresa i sense cap interferència externa. I pel que fa a decisions d’informació, encara hi ha d’haver menys ingerències.
Crec que s’ha de confiar en els professionals d’aquesta casa, començant pel seu director, i que la informació es donarà tenint en compte els criteris de l’objectivitat periodística. Tant pel que fa a la gestió com a la informació li vaig plantejar al cap de Govern que volia poder treballar amb llibertat i sense ingerències.
Aquest és un debat que no només es dóna a Andorra, però insisteixo: ¿no s’ha d’anar cap uns mitjans públics més independents del Govern de torn?
Això ho marca la llei de ràdio i televisió. Una altra cosa és l’opinió personal que jo pugui tenir: la llei de creació de la ràdio i televisió que tenim està obsoleta i, per exemple, els nostres estatuts no s’han adaptat a la nova llei de societats, i només per això ja s’hauria de canviar. I una de les qüestions que s’hauran de decidir és quin és el procés de nomenament del director. Jo no sé com ha de ser, però és una cosa que es pot debatre.
Els programes més vistos són els informatius. ¿Es farà alguna cosa per potenciar-los?
La nostra ha de ser una televisió informativa. Els informatius han de continuar sent el pilar de la nostra programació. En aquest sentit, també s’han de fer programes en què el component informatiu tingui un pes especial. O sigui, que l’entreteniment també ha de tenir un component informatiu, com a tret que caracteritza avui dia totes les televisions públiques.
Alguns defensen que la televisió no ha d’anar més enllà del model d’una televisió local.
Andorra és un lloc amb un nombre d’habitants petit i, per tant, el públic al qual ens adrecem és reduït. Això pot fer que ens assemblem a una televisió local, però s’ha de tenir present també que és una televisió d’un Estat. O sigui, que no hem de ser una televisió local però tampoc la BBC, sinó que s’ha de trobar un equilibri. Això només ho trobes als microestats.
¿El sistema de finançament dels mitjans públics ha de seguir com actualment: una part dels ingressos provinents de l’Estat i una altra de la publicitat?
El percentatge d’ingressos que entren per la publicitat és molt petit en relació amb els que provenen del Govern, però tot i així és un plus que els primers puguin existir. A més, s’ha de tenir en compte que la publicitat representa també una ajuda per a les empreses del país perquè es puguin promocionar. O sigui, que en aquest àmbit també fem un servei públic. Crec que la fórmula actual és la correcta, ja veurem en el futur si ha de continuar, tot i que això serà una decisió política i no del director.
¿Quan es visualitzarà en la programació el canvi en la direcció que s’ha produït?
Al setembre o l’octubre ja es podran veure canvis. El que farem serà digne amb els diners que tenim, i si ens retallen més també intentarem adaptar-nos.
¿Considera que s’ha d’obrir el sector a les televisions privades o s’ha de mantenir el monopoli?
Personalment no tindria cap inconvenient que hi hagués més televisions a Andorra. Però no sé si seria rendible per a un empresari privat. Una vegada es redefineixi la llei de la ràdio i la televisió es podria parlar d’això. Per mi, que hi hagi més televisions no suposa un problema, és més una decisió empresarial del que la vulgui muntar sempre que el marc li legal l’hi permeti. Nosaltres el que hem de fer és donar un servei públic i, encara que hi hagi televisions privades, sempre hi ha d’haver una televisió pública. En aquest sentit, no conec cap Estat de la Unió Europea que tingui televisions privades i no en tingui una de pública. Nosaltres hem de donar un servei a totes les institucions del país i contribuir a difondre les seves activitats.
¿L’estalvi afectarà les inversions o millores que suposo que s’han de fer cada any?
Aquest any en el pressupost hi ha 350.000 euros previstos d’inversió i per a reposició de material. Si tenim menys gent, tècnicament hem d’avançar perquè el material és molt vell i de mica en mica s’ha d’anar modernitzant. Per això m’agradaria que cada any es tingués en compte la inversió tecnològica.
La televisió es veu cada vegada més a través d’internet.
Sí, estem treballant molt a fons per tenir una web molt millor i més potent. S’ha de tenir en compte que el consum audiovisual està canviant i la tendència és que es pugui veure la televisió quan a cadascú li interessi. I també prestarem una especial atenció a la nostra presència a les xarxes socials, cada dia amb més adeptes.
