"Apagues la vida quan encens les pantalles". Així de contundent es mostra el psicòleg clínic, doctor en psicologia i especialista en prevenció del suïcidi en la infància i l'adolescència de Sant Joan de Déu Francisco Villar que aquest dimecres oferirà una xerrada, acompanyat per la psiquiatra infantojuvenil i responsable clínica de la unitat de salut mental infantojuvenil del SAAS Maria Giró al Centre de congressos d'Andorra la Vella a les set de la tarda. "La vida està fora de la pantalla", expressa l'expert que detalla els efectes devastadors que les pantalles estan tenint en els infants i els joves. Un exemple esfereïdor: en deu anys s'han passat d'atendre 250 adolescents per conductes suïcides a les urgències del centre en què ell treballa, a un miler en els darrers dos anys.
I és que creu que amb l'exposició a les pantalles el que s'està potenciant és que els joves tinguin una manca d'eines amb les que "enfrontar-se a la vida" i tenen una "manca d'habilitats" com per exemple "la tolerància a la frustració o a l'espera" a més de manca d'empatia. A més, amb aquests dispositius els exposem a "noves formes de violència" com poden ser el ciberassetjament, que és encara "més dur" que l'assetjament que es dona fora de les pantalles, ja que en el virtual "no hi ha una forma de defensa possible".
"Si omples les cases de pantalles buides els carrers de nens", defensa l'expert que advoca clarament per "alliberar" els fills de tota exposició a les pantalles. I a la pregunta de quan s'hauria de donar un primer telèfon a un jove respon amb contundència que "el millor regal en termes de qualitat de vida és que el mòbil se'l comprin ells" a partir dels divuit anys. I per refermar el seu argument manifesta que la recerca científica demostra que la qualitat de vida dels joves entre divuit i 24 anys "millora a mesura que més tard tenen accés" a un dispositiu propi. I la màxima qualitat de vida es donaria a partir dels divuit anys. Per tant, la més saludable seria que un jove no tingués accés a un mòbil propi abans dels divuit anys, però es mostra contundent en afirmar que no hauria de ser "mai" abans dels setze.
I els infants més petits no haurien d'estar exposat a una pantalla fins als tres anys o si es pogués, fins als set. I defensa que si volem un fill "apassionat, somiador, que tingui tolerància a la frustració" el que hem de fer és allunyar-lo de les pantalles "Un nen no aprèn més quan veu la televisió" i a més, destaca que l'exposició a les pantalles els resta també l'oportunitat de millorar el seu llenguatge i de treballar valors com l'empatia, ja que aquest sentiment només es dona "en contacte amb l'altre".
I alerta que són els pares els que estan posant aquestes eines perilloses a les mans dels fills. "No volem que tinguin certs dispositius, però els hi posem nosaltres a les mans" i es mostra especialment crític amb les tecnològiques, ja que provoquen que es caigui "en la contradicció" de què els pares no vulguin donar aquestes eines als infants i joves, però al final es veuen obligats a "doblegar-se" i no poden educar els fills com volen.
I què passa al món educatiu on també hi ha una forta presència dels dispositius? L'expert destaca que ja s'han prohibit els mòbils i es mostra optimista que el "següent pas" serà deixar de banda les tauletes. "No hi ha cap evidència que les pantalles millorin" l'aprenentatge ni el que es feia "de forma clàssica".
La conclusió, que "no podem seguir fent mal als nostres petits" i, per tant, cal una reflexió per allunyar-los al màxim possible de les pantalles i de tot el que comporten. Els que en vulguin saber més, tindran l'opostunitat d'escolatr l'expert i Giró en la xerrada organitzada pel departament de Joventut del comú d'Andorra la Vella juntament amb el SAAS.
