És una reivindicació històrica convertida avui en clam, en necessitat imperiosa: articular un atur, una cobertura per als treballadors transfronterers que es quedin sense feina, un col·lectiu que a 1 de gener sumava 1.627 persones. La major part estan empleats en dos dels sectors més castigats per la crisi econòmica derivada de la pandèmia: el comerç i l'hosteleria.

Un de cada quatre treballadors de la Seu creua diàriament la frontera amb Andorra. Són una part important de la força laboral de la comarca, que suma 3.500 assalariats i aproximadament 900 autònoms, segons les dades d'inscrits a la Seguretat Social que manega l'alcalde, Jordi Fàbrega. En moltes famílies, a banda, pare i mare són fronterers, així que depenen exclusivament dels lligams laborals amb Andorra. És un volum de gent important, que representa la tercera pota de l'economia de la Seu, al costat del sector serveis d'una banda i el comerç i la indústria de l'altra, hi afegeix Òscar Ordeig des de Compromís per la Seu, a l'oposició.

Amb la que està caient -i la que caurà quan es comencin a concretar acomiadaments i regulacions temporals-, els fronterers queden "en territori de ningú", reconeix Fàbrega. Qui assegura que les relacions amb el Govern d'Andorra són fluïdes i que "des del primer dia vaig demanar personalment al cap de Govern que es contemplés els fronterers als ERTOs, i s'hi van incloure", igual que les autoritats sanitàries andorranes els han tingut en compte a la realització dels tests d'anticossos del Covid-19. Una altra petició "explícita" de l'Ajuntament.

No podran beneficiar-se, però, d'altres ajuts que afavoreixen andorrans i residents, com el de les reduccions del lloguer. Per raons òbvies. Aquí l'alcalde recorda que l'ajuntament no té el "múscul" financer d'altres administracions. Amb tot, assegura, treballen en un pla de contingència, en ajudes que aniran destinades tant a la reactivació económica com al suport a les persones. És un document que elaboren amb l'oposició, indica, i que preveu que s'aprovarà al ple municipal de principis de maig.

Una bossa d'urgència

El grup que encapçala Ordeig ha anat presentant propostes, com destinar els 175.000 euros transferits per la Diputació de Lleida a l'ajuntament per ajuts al lloguer. O la creació d'un fons especial d'un milió d'euros per ajudar les famílies més perjudicades, "una línia que inclouria els fronterers acomiadats, una bossa purament puntual i de durada determinada que serviria per parar el cop", proposa el portaveu de Compromís.

Amb tot, recorda Ordeig, "qui entra en un ERTO no és qui més ens preocupa, perquè conserva els drets laborals a Andorra". El problema és la gent que es quedi sense feina, acomiadats o amb contractes que no es renovin. "I estem parlant dels sectors més febles, com la neteja". Per això, insisteix, el que ha estat una "reivindicació històrica", que existeixi una cobertura d'atur, esdevé de màxima urgència. I estableix una diferència important: els ajuts socials, que serveixen per a una situació d'emergència i de manera puntual -i aquí podria entrar també aquest salari bàsic universal que impulsa el govern espanyol, del qual "haurem de llegir la lletra petita" abans de tenir clar qui s'hi pot acollir-, es diferent de "generar drets laborals", que es correspondria a una prestació per desocupació: "l'aspiració" real dels fronterers.

Algun pas tímid ja es va fer: amb Albert Batalla a l'alcaldia i Celestino Corbacho com a ministre de Trabajo espanyol es va aconseguir que aquells que haguessin cotitzat prèviament a Espanya i tinguessin un temps d'atur acumulat poguessin cobrar-lo si es quedaven sense feina a Andorra, sense que caduqués al cap d'uns anys. És una de les vies de salvació a què s'estan acollint alguns en aquests moments.

L'atur, en camí?

Una cobertura més general podria estar en camí. Si més no s'estava negociant ja abans que es desfermés la pandèmia, com van confirmar tant Xavier Espot com l'ambaixador Àngel Ros en les dues cartes que van enviar en resposta als escrits del portaveu de l'Associació d'Aturats del Pirineu, Lluís Mera.

També Fàbrega s'ha mogut. "La situació ara és la que és i hem demanat la col·laboració, perquè no tenim competències, de la ministra de Trabajo, Yolanda Díaz, i el conseller Chakir El Homrani. Hem demanat per la via oficial que es tingui en compte una prestació d'atur o una ajuda fins que tornin a tenir feina". També s'han adreçat a l'ambaixador Ros i al delegat del govern espanyol a Lleida, Josep Crespín, "perquè ens facin de mitjancers i es concreti una ajuda o, el que és millor, una prestació d'atur".

Com pollastres sense cap

Però al costat del que és important hi ha allò que és urgent. I ara resulta molt urgent que les persones sense feina sàpiguen on adreçar-se, on recabar informació complerta sobre possibles ajuts i sortides sense sentir-se com a pollastres sense cap corrent debades d'una banda a l'altra. A l'ambaixada d'Espanya a Andorra asseguren que de moment han rebut poques demandes però que disposen d'un servei d'assessoria laboral (encara que sigui una persona que només s'hi desplaça puntualment). I a l'Ajuntament hi ha una regidoria per als fronterers, recorda Fàbrega. Un problema, hi afegeix, és que l'administració municipal no té les competències sobre treball, sanitat -"que també és un tema polèmic i complex en què vam treballar"- o altres que puguin ser importants per als treballadors. L'altre escull és la manca d'organització del col·lectiu mateix, que no hi hagi una associació, un interlocutor únic.