Avui ha estat el primer dia de dol nacional dels dos decretats amb motiu del traspàs de l’excap de Govern Antoni Martí, ahir a la tarda, a causa d’una aturada cardiorespiratòria. Segons ha informat avui el Govern, el funeral serà demà a la tarda a les 16 hores a l’església Sant Pere Màrtir a Escaldes-Engordany i l’oficiarà el copríncep episcopal i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives. S’hi espera la presència dels familiars, amics i autoritats del país, entre les quals també el representant personal del copríncep francès, Robert Mauri, i “tanta i tanta gent que l’estimava d’Escaldes-Engordany i del conjunt del país”, ha dit el cap de Govern, Xavier Espot, després de deixar el seu missatge al llibre de condolences. 

Abans de la missa funeral, la família rebrà el dol de les 10 del matí a les 13 hores a les sales de vetlla d’Escaldes-Engordany.

Espot ha esta el primer a escriure al llibre de condolences i l'ha seguit el síndic general, Carles Ensenyat. Després d’ells han anat desfilant per la planta baixa de l’edifici administratiu del Govern tot l’equip ministerial, cònsols, presidents de grups parlamentaris, secretaris d’Estat i altres autoritats, i també ciutadans anònims que han volgut deixar el seu missatge en record d’Antoni Martí. L’espai per a la signatura al llibre de condolences està obert a tothom qui hi vulgui pugui deixar-hi un missatge també demà, de les 11 del matí a les 18 hores ininterrompudament. 

El cap de Govern ha explicat que al llarg del matí d’ahir havia rebut les mostres de condol per part de diverses institucions estrangeres.

Condolences a Escaldes
Totes les convocatòries i celebracions organitzades tant des de l’Executiu com des del Consell General previstos durant aquests dos dies de dol nacional han quedat suspeses. També els diferents comuns han decidir anul·lar els actes públics previstos amb motiu del dol nacional per la defunció de l’excap de Govern Antoni Martí. 

Per la seva part, la corporació escaldenca també ha habilitat avui un llibre de condolences a la planta baixa de casa comuna, que també estarà disponible entre les 11 i les 18 hores de demà.

Transparència i homologació però també reformes internes
Antoni Martí serà recordat com el cap de Govern que va completar el procés d’obertura econòmica del país i de transparència i homologació internacional, que ja havien iniciat els executius d’Albert Pintat i de Jaume Bartumeu. No en va, amb les lleis d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal, d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, combinades amb el desplegament del model fiscal que van comportar lleis com la de l’impost sobre la renda de les persones físiques o la Llei de l’impost general indirecte, van permetre la signatura dels primers convenis per evitar la doble imposició (CDI) i que Andorra fos exclosa de les llistes negres de paradisos fiscals.

Tot i aquesta tasca vers l’exterior, a la qual cal afegir la continuació del procés d’aproximació a la Unió Europea amb la signatura de l’Acord Monetari i la negociació de l’acord d’associació, Martí va impulsar durant els seus dos mandats tot un seguit de reformes a nivell intern. La modificació de les lleis qualificades de transferències als comuns i de delimitació de competències dels comuns o la modificació de la Llei de les finances comunals, pel que fa a l’àmbit institucional on també es pot incloure la modificació de la Llei qualificada de la justícia, on es detalla l’accés a la carrera judicial i a la carrera fiscal, però també una modificació de la Llei de la seguretat social per mirar de garantir la sostenibilitat del sistema i la Llei de serveis socials i sociosanitaris per ordenar els recursos en aquest àmbit. A la vegada que es va posar una de les primeres pedres de la reforma sanitària amb la Llei de drets i deures dels usuaris i professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.

També va tirar endavant la Llei qualificada de creació i regulació del pla de pensions de la funció pública i va impulsar la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i estabilitat pressupostària, la coneguda com a regla d’or, per limitar la despesa de les administracions públiques.

El segon Govern Martí, més enllà de donar resposta al cas BPA amb la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, va impulsar la legislació laboral, amb la Llei de relacions laborals, la Llei qualificada d’acció sindical i patronal i la Llei qualificada de mesures de conflicte col·lectiu, i va actualitzar la Llei de la funció pública, així com la Llei del Cos d’Educació, la del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, la modificació de la Llei qualificada del cos de policia i de la Llei del Cos Penitenciari.

La Llei qualificada de seguretat pública, la d’ordenament del sistema educatiu andorrà, la de l’ensenyament superior i de la Universitat d’Andorra o la de l’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc), són altres iniciatives legislatives que han ajudat a configurar l’Andorra d’avui en dia.