El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va advertir ahir que creure que es pot trobar una solució per garantir la viabilitat de les pensions sense cap tipus de cost seria “fer volar coloms”.  Tot i que va remarcar que avui “ningú planteja una rebaixa del valor del punt”, sí que va acceptar que hi ha altres decisions que poden suposar un increment dels costos socials que caldrà posar a sobre de la taula. Entre aquests va citar l’opció de taxar diferents productes, augmentar les cotitzacions o allargar l’edat de jubilació. 

Gallardo va indicar que cal intentar esmerçar tots els esforços a cercar diferents opcions i que aquestes tinguin “el menor cost possible”. En aquesta tasca espera poder avançar conjuntament amb la resta de forces de l’oposició a través del pacte per a la sostenibilitat del sistema de pensions. El ministre de Presidència, Economia i Empresa va apuntar que aquest debat s’espera emprendre després de les eleccions comunals. Així, es va mostrar en espera que tots els partits tinguin “cintura política per seure i apartar del debat polític” aquest tema i “prendre solucions valentes i necessàries” per la viabilitat de les pensions. “És responsabilitat de totes les forces arribar sí o sí a un pacte d’Estat tal com s’ha fet en altres països quan la situació ho requereix”, va concloure.
Gallardo va fer aquestes declaracions en una compareixença pública que va tenir lloc ahir per entrar “més al detall” dels resultats de l’enquesta de condicions de vida, publicada el 31 d’octubre. El ministre de Presidència, Economia i Empresa va assenyalar que les desigualtats en la distribució de la renda són més importants a Andorra que a la mitjana dels països de la Unió Europea (UE). Amb tot, va precisar que això es deu al fet que les classes més benestants es troben en una situació més confortable que als països de l’entorn. Quant a la situació de pobresa, en canvi, va remarcar que és menor que a la UE (el 12,8% de llars estan en risc de pobresa). Gallardo també va fer referència a les privacions i va afirmar que, encara que amb relació a l’accés a l’alimentació i els béns de primera necessitat, la situació és més positiva en comparació amb Espanya, França o la UE, pel que fa a la situació financera de la població, aquesta és pitjor, sobretot pel pes de les despeses que es destinen a habitatge. L’enquesta exposa que el 14,5% d’habitants dedica més del 40% dels ingressos a despeses immobiliàries. Cal posar en relleu que una llar es considera que està sobrecarregada de costos de l’habitatge quan les despeses relacionades amb aquest concepte són superiors al 40% dels seus ingressos.
Davant d’aquesta realitat, Gallardo va acceptar que “hi ha feina per fer”, tot i que va defensar que el Govern ja s’ha “posat a treballar” per fer front a aquestes situacions. Entre les mesures adoptades va anomenar l’augment del 3,2% del salari mínim, la congelació del preu del lloguer més enllà de l’IPC en cas de renovació del contracte, o la creació de l’Institut de l’habitatge i d’un fons publicoprivat per construir pisos socials així com la recopilació de dades per anticipar situacions com les actuals. També va exposar que el Govern ha incrementat un 25% els ajuts a l’habitatge i va concloure que “malgrat els missatges que volen fer creure que el Govern és aliè al problema social, i especialment de l’habitatge, jo crec que davant les paraules, millor els fets”. En aquest sentit va declarar que l’executiu no es cansarà de treballar per reduir aquestes situacions de pobresa i desigualtat i es va mostrar obert a propostes d’altres forces polítiques que siguin “assumibles” per la societat.