Diu que les nòmines del mes de març se salvaran, però augura que a l’abril moltes empreses tindran “dificultats” per abonar-les, i que per això cal que el Govern articuli un segon paquet de mesures que passen inevitablement per l’equivalent als ERTO i que ja s’hauria d’estar discutint per aprovar-lo la setmana que ve. Les primeres reobertures les preveu al maig, i l’inici de la normalització, a mitjans juny.

L'objectiu de les ajudes de Govern és salvaguardar els llocs de treball i els salaris. El març sembla que serà així. I l'abril?

Aquesta és la gran pregunta que ens fem. Per al març hi ha consens que no hi ha d'haver gaires problemes, amb les compensacions d'hores extres, les vacances que han donat algunes empreses i amb la injecció de liquiditat. A l'abril hi haurà dificultats, majors o menors però dificultats, per pagar les nòmines. En això també hi ha consens, perquè la tresoreria difícilment resistirà més enllà d'un mes. Així que caldran noves ajudes.

Amb aquest primer paquet no salvaran l'abril, vaja.

Exactament. Aquest prmier paquet el vam plantejar per garantir la liquiditat els primers quinze dies. És  dir, fins a final de març. Si s'allargava aquest període, com finalment serà, caldria un segon paquet de mesures que vagi més enllà.

El Govern té coll avall que aquesta segona fase inclourà un equivalent als expedients de regulació temporal de l'ocupació. 

La suspensió temporal ja l'hem plantejat. És la fórmula que creiem adequada per intentar salvar a la vegada els llocs de treball i les empreses, que no hi hagi una càrrega que posoi en qüestió la viabilitat de l'empresa i que el treballador tingui assegurada una part del salari i també el lloc de treball.

En la seva opinió, aquests expedients en què es basarien, per determinar la prestació del treballador: en el salari mitjà? En el mínim? En el que venia percebent a l'empresa? I com es repartiria entre empreses i Estat?

Això encara no ho hem entrar a discutir. Tampoc quina part la cobrirà l'empresari i quina, el Govern. Caldrà trobar, això sí, un just equlibri. El que hem demanat és que s'avanci per possibilitat les suspensions temporals. Que cada empresa pugui valorar com l'aplica al cas concret. En tot ncas, no serà una suspensió total, que afecti totes les plantilles, sinó que afectarà determinats llocs de treball. Però primer hem d'implementar aquesta segona fase.

Hi haurà ERTO, doncs. Això ja ens ho podem posar al cap.

És que no hi veig altra solució que no sigui o bé una injecció directa i generalitzada per a tots els llocs treball, per part del Govern, i això ara mateix les arques públiques no s'ho poden permetre, em temo, o suspensions temporals.

Una rebaixa acordada i provisional de salaris, és viable?

Per què no? Tot això ja està plantejar per a aquesta segona fase, sempre sota el principi de corresponsabilitat que ha postulat el Govern i que els empresaris subscrivim. Els mecanismes que s'han d'implementar els hem de definir entre tots i en això és en el que estem treballant dins de la CEA. Per sectors, perquè cada sector té una problemàtica pròpia i s'ha vist afectat de manera diferent. 

Per exemple?

Pensi en la construcció. Quan es pugui reobrir l'activitat econòmica podran tornar a la feina de manera més o menys immediata per acabar les obres en curs. Però el que és el turisme, la reactivació serà molt més paulatina, i trigarem a recuperar el 100% de l'activitat.

Tant si hi ha regulacions temporals com rebaixes pactades de salaris, el que se'n ressentirà és el consum intern: com menys diers tinguem a la butxaca, menys gastarem i més trigarem a reactivar l'economia.

Efectivament. Costarà tornar als nivells que teníem fa un mes o dos. La nostra economia depèn del turisme, no descobreixo res, i com que el turisme no es reactivarà de seguida caldrà analitzar sector per sector per determinar quines ajudes necessiten per resistir aquests mesos d'impasse. Per això diem que hem de començar a negociar i definir aquest segon paquet de mesures: el pitjor per a un empresari és la incertesa, necessita saber el que passarà el mes que ve, i no es pot esperar al mes que ve per saber-ho. Vol és saber què passarà amb les nòmines d'abril si no es pot reobrir l'activitat fins a mitjans maig, com va augurar dimecres el ministre Benazet. El que també s'ha de tenir clar és que l'empresari no té cap interès a tancar l'empresa, sinó a reobrir amb la plantilla que tenia. 

El Govern encara no ha avançat el calendari del segon paquet, però pel que diu vostès voldrien que fos al més aviat possible. Ja!

Nosaltres vam avisar que n'hauríem d'haver parlat aquest setmana perquè com a molt tard la setmana que ve, que ja estarem al 9 i 10 dabril, ja poguéssim haver arribat a uns consensos per tranquilitzar els empresaris. El que ens sembla evident és que el segon paquet caldrà aplicar-lo i que, per tant, ja hi hauríem d'estar treballant.

El ministre Jover admetia ahir que els empresaris més diligents, amb tresoreria més sanejada i prudents a l'hora de repartir dividends, s'han quedat sense ajudes. UJna disfunció dels sistema?

No haver tingut aquestes tensions de tresoreria aquest mes no et lliura de poder-ne patir el mes que ve. I què farem, llavors? Això és el que necessitem saber. D'aquí la urgència d'aquesta segona fase que portem més d'una setmana reclamant que s'articuli.

L'equivalent als ERTO està legalment previst. Però es podran aplicar?

És cert que el codi de relacions laborals és molt recent, i entre les eleccions i tot plegat s'havien de desplegar una sèrie de reglaments que han quedat pendents. Així que caldrà fer una feina per trobar un encaix per a aquestes suspensions temporals, que d'altra banda ja hi estan previstes.

Si es toca el salari del treballador, perillen els lloguers, i ja veurem què passa amb la cistella de la compra.

El que és evident és que si demanes de fer un esforç a l'assalariat cal preveure una solució global. Si no es mantenen els salaris caldrà repercutir aquesta retallada a les seves despeses ordinàries: hi ha fórmules que passen per la rebaixa o la suspensió del lloguer. Estem recolint les demandes de tots els sectors per intentar proposar un plantejament global. Perquè le que està clar és que no pot ser una sola acció.

Amb quin calendari treballen? Benazet parlava de començar a aixecar restriccions a mitjans maig...

Nosaltres hem treballat des de mitjans de març en tres fases: la primera arribava a finals de març; ara començava la segona, que s'allagaria tot l'abril, i a partir de finals de mes que es poguessin anar obrint gradualment alguns sectors, per tornar a posar en marxa l'economia, com a mínim en l'àmbit intern.

Quan de temps calcula que passarà perquè la situació es normalitzi?

Una quarta fase seria la del rellançament del turisme i del comerç, que treballarà inicialment amb el consum intern, un 20% del total. Cap a mitjans juny, esperem.

Advertien ahir que en aquesta quarta fase no es caigui en una guerra de preus per guanyar quota. Com ho pensen fer, això?

És un dels neguits dels hotelers, perquè ens hi trobem trobar És una temptació natural. Es tracta de no fer-se una competència deslleial perquè hi sortiran perdent tots. Caldrà oferir paquets combinats, hotels més Caldea, concerts, el que sigui per atraure el turisme de proximitat, que ha de ser el nostre primer objectiu.

Demanen una renda setmanal de 300 euros per als autònoms. El segon paquet de mesures del Govern, creu que ho inclourà?

El que està clar és que haurà de proposar una solució per als autònoms, que d'altra banda és un col·lectiu molt divers, i no és el mateix la persona que té una perruqueria que el que treballa davant de l'ordinador. Hi haurà sectors que es podran obrir més ràpidament, i altres que els costarà més. Però el que és evident és que n'hi ha que estant patint molt i que s'ha trobar una solució. No diré quina quantitat s'ha de determinar però els que no poden fer teletreball i no tenen un coixí necessiten respostes.