El calendari solidari de GosSos del 2026 ve més for que mai. Aquesta vegada tindrà dotze fotografies de dotze gossos diferents –una per cada mes, és clar– fetes per dotze fotògrafs del país que hi han col·laborat de manera altruista. El motiu principal del calendari, a banda de recaptar fons per a l’associació, és donar visibilitat a l’adopció. De fet, la temàtica del calendari és ‘Gossos Invisibles’, i segueix la voluntat que tenen de conscienciar la societat perquè recorrin a l’adopció abans que a la compra d’animals. De moment, tres dels gossos fotografiats ja han estat adoptats, i la presidenta de l’associació, Audrey Montel, té l’esperança que abans de que acabi l’any “tots estiguin en una llar”. A més, per primera vegada el finançament total del calendari ha anat a càrrec d’Assegur, i la totalitat dels diners recaptats seran per a GosSos. Tots aquells que siguin adoptats gaudiran d’un any d’assegurança gratuïta. 

Aquest és el tercer any que l’associació fa un calendari, i Montel veu com “l’acollida de la gent cada vegada és més bona”. Es podrà comprar a la Fira d’Andorra, que se celebra aquest cap de setmana, i “molts venen expressament per aconseguir el seu calendari, ja que saben que estan fent una bona acció”. Actualment tenen 25 animals a la gossera i 15 en cases d’acollida. Montel reconeix que hi ha una tònica “força constant” d’entrada de gossos al centre, però, “per sort, també de sortida”. A més, tenen un altre projecte entre mans, que és aconseguir un espai a l’hospital on els pacients que estiguin en estat greu de salut puguin rebre la visita de les seves mascotes. Per això estan en contacte amb un centre de Barcelona, ja que a Catalunya han fet una prova pilot que “ha funcionat molt bé”. Un cop tinguin totes les dades i estudis corresponents fets, presentaran la sol·licitud a Govern.

Entre els fotògrafs que hi han col·laborat hi ha Facundo Santana –fotògraf del Bondia–, que ha retratat el Ñico, un gos de 5 anys que “només busca una casa on repartir amor cada dia”. El podran veure a la pàgina del gener. També hi ha participat Carles Esteve, que s’ha encarregat de fotografiar el Kovu, de 7 anys, que surt tant a portada com al mes de desembre. Esteve bromeja dient que “de vegades és més senzill fotografiar a gossos que a gent”, ja que en el seu cas va ser molt fàcil treballar amb ell, “tot i que té el seu caràcter”, reconeix. És la primera vegada que tots dos hi participen, i qualifiquen l’experiència de “molt enriquidora i positiva”.


La nova vida de la Gipsy

La presidenta de GosSos, Audrey Montel, no només és una figura institucional de la gossera, sinó que s’hi aplica i dedica activament i plena. I això ho corrobora el fet que fa tres mesos va adoptar la Gipsy, una gossa de 13 anys que va arribar al centre fa sis mesos. Quan hi va entrar estava embarassada, i al cap de poc va parir dos cadellets. “Eren inseparables”, diu Montel. De fet, ella la treia a passejar sovint –aquí es va crear el vincle entre elles– i veia com “no s’allunyava gaire dels seus gossets”. Però fa tres mesos els dos petits van ser acollits, i just el mateix dia es va endur la Gipsy a casa. “Vam decidir que no els separaríem abans d’hora; el dia que marxessin els cadells marxaria la mare”. I així va ser.

Montel, durant el temps que porta amb la Gipsy, cada vegada descobreix més la seva personalitat, ja que “no és el mateix quan està al centre que a casa”. De fet, veu com cada vegada és més sociable, tant amb els altres gossos com amb les persones. A més, “ara està aprenent a jugar, ja que no en sabia”. Això es deu a què a la casa on estava abans “no la tenien en molt bon estat”. Però ara ha descobert que li encanta estar fora i anar a la muntanya, “tot i la seva avançada edat”. Montel diu que la Gipsy “és afectuosa, però quan ella vol; té una mica el caràcter d’un gat!”. Segur que cada vegada es trobarà més a gust a la seva nova llar, que la comparteix amb el Charly, que el va adoptar fa quatre anys, i la Zoe, que porta dotze anys a la família. De fet, Montel no tenia previst adoptar més gossos, però quan va conèixer la Gipsy “va ser inevitable!”, reconeix.