El servei públic de bicicletes elèctriques compartides Cicland està garantit per als cinc anys més que queden de contracte (la concessió era de 10 anys). Ara bé, el projecte quedarà concentrat a la vall central i Sant Julià de Lòria. Aquesta és la previsió amb què treballen el Govern i els comuns implicats (falta veure si Escaldes-Engordany s’hi suma o no) després que algunes corporacions ja hagin deixat clar que abandonen la proposta. Primer va ser Canillo i ahir també Ordino va confirmar que no té voluntat de prorrogar el contracte amb Cicland perquè “el servei no funciona a la nostra parròquia”.

La situació no agafa per sorpresa el secretari d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat, Marc Rossell, que admet que prèviament a fer la concessió es van fer enquestes i ja quedava clar que on hi havia més usuaris potencials era “a la vall central i Sant Julià de Lòria”. Amb tot, es va oferir a tots els comuns participar “i tothom s’hi va sumar per potenciar la mobilitat sostenible”.

Les dades de l’empresa, però, són clares, i Rosell explica que “el 98% dels usuaris es concentren a Escaldes-Engordany, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria”, per la qual cosa s’ha proposat reubicar estacions en aquesta zona “per aconseguir més usuaris”, i perquè “algunes parròquies ens ho han demanat”. És el cas d’Andorra la Vella, que actualment té 5 estacions i la idea és que en pugui acollir “dues o tres més, segons el que ens diguin els estudis de l’empresa concessionària”, assenyala el cònsol menor, David Astrié, que defensa que si bé la pandèmia ha fet perdre usuaris, ara se’n tornen a recuperar “i si en una zona és viable el projecte és a Andorra la Vella, Escaldes i Sant Julià”. En el seu cas, per exemple, podrien ubicar nous punts d’estacionament de bicicletes als Serradells o al Lycée “per potenciar la mobilitat en bicicleta dins del nucli urbà”.

D’altra banda, també s’ha vist que els joves són precisament un segment de població que podria ajudar a rendibilitzar el servei, per la qual cosa també es negocia poder oferir el servi de manera gratuïta per als que tenen entre 16 i 20 anys. “Pensem que són usuaris potencials i per tant, les noves ubicacions van en aquest sentit, posar-les a prop de centres escolars”, detalla Rossell.

Costos
Tot i la voluntat d’ampliar el nombre d’estacions, Astrié remarca que “ja va quedar clar que la recol·locació d’estacions no ens suposarà un increment de l’aportació econòmica que actualment fem els comuns concernits”. Per tant, si uns deixen de pagar i qui guanya estacions no aporta més, d’on sortiran els diners? De l’Administració central. “Amb això no hi ha problema perquè ja és el Govern qui paga tot el servei, de factura només n’hi ha una”, assegura el sectari d’Estat. Quan es va signar el contracte de la concessió, el 2017, es va explicar que el servei requeria d’una subvenció pública de 130.000 euros que assumien entre el Govern i els comuns. De fet, els comuns paguen 6.000 euros per cada estació de bicicletes. Amb tot, Astrié recorda que una clàusula del contracte també preveia que la concessionària, amb el temps, pogués tancar acords de patrocini amb empreses privades per mirar de reduir l’aportació pública. “Però és cert que la pandèmia ha dificultat aquesta tasca més de màrqueting”, reconeix.

Voluntat de millora
El gerent de Cicland, Diego Albino, va explicar que des de l’inici del servei s’han fet 32.000 quilòmetres amb les bicicletes elèctriques. “Vam començar amb molt bones dades, però amb la pandèmia es va reduir. Tot i així, pensàvem que seria pitjor”, exposa. Albino admet que l’orografia a parròquies altes pot dificultar l’arrelament del servei, “però en cap cas hem pensat d’abandonar”. Per això també es mostren oberts a oferir millores, com posar noves estacions o la gratuïtat per als joves. “I si algú té suggeriments, que ens els faci arribar” perquè estan disposats a escoltar per donar el millor servei.